Els límits en el lloguer de zones tensionades començaran al febrer

Mesos després que ho sol·licités la Generalitat, els límits en les pujades del lloguer en zones de preus tensionats entraran en vigor al febrer a Catalunya. Així ho va anunciar ahir la consellera de Territori, Ester Capella, després de reunir-se a Madrid amb la ministra de Vivenda, Isabel Rodríguez. Segons va informar la representant del Govern central, es van comprometre a aprovar el mes que ve la declaració d’àrees tensionades que el Govern li va enviar a l’agost, així com l’índex de referència de preus del lloguer, pas imprescindible perquè en aquestes zones es puguin aplicar els límits inclosos a la llei estatal de vivenda aprovada el maig de l’any passat.

El Govern va incloure 140 ciutats i pobles –on viuen 6,2 milions de persones, el 80,6% de la població de Catalunya– a la seva llista de municipis amb preus del lloguer tensionats. Pràcticament un centenar d’aquests estan concentrats a Barcelona, la seva àrea metropolitana i les ciutats més grans de les comarques del Vallès. Territori va enviar la informació al Govern central a l’agost perquè –com estipula la llei de vivenda– l’Executiu avalés tant la memòria com l’índex de preus per un període de tres anys, prorrogable cada any mitjançant el mateix procediment.

Capella va assegurar llavors que confiava que l’Executiu central hi donés ràpidament el vistiplau i que els controls als preus es poguessin començar a aplicar als municipis catalans tensionats el mateix mes d’agost. Però aquesta aprovació del Govern central, llavors en funcions, es va retardar. La consellera l’hi ha estat retraient en els últims mesos.

Dos requisits

Per ser considerada com a àrea tensionada, hi ha dos requisits que marca la llei de vivenda. El primer és que, a la zona, la càrrega mitjana de la hipoteca o del lloguer, més els subministraments, superi el 30% dels ingressos mitjans d’una llar. El segon consisteix en el fet que el preu del lloguer hagi pujat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys. Només s’haurà de donar una de les dues condicions.

La llei de vivenda estableix que, en les zones declarades tensionades, els arrendataris podran acollir-se a la finalització del contracte a una pròrroga extraordinària de caràcter anual, i per un període màxim de tres anys, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor. Als nous contractes, també es limitarà el preu a la renda del contracte anterior, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquest contracte. A més, en el cas dels grans tenidors (10 o més vivendes en propietat, tot i que la Generalitat va aprovar abaixar-lo a cinc), la renda no podrà superar el límit màxim fixat per l’índex de preus de referència que el ministeri s’ha compromès a aprovar al febrer, cosa que segons els casos podria suposar baixades de preu.

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

Com a excepció, també hi podrà haver un increment de fins al 10% en el cas que s’hagi rehabilitat l’immoble. En general, els preus no podrien pujar a les zones tensionades més que un 2% el 2023, un 3% el 2024, i el que estableixi després l’índex de referència per a l’actualització anual dels contractes de lloguer que s’ha encarregat que elabori l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En un comunicat, Vivienda va confirmar que la ministra va traslladar a la consellera que l’índex de preus de referència de lloguer es publicarà al febrer. Així mateix, va ressaltar que el Govern central s’ha compromès a invertir més de 200 milions d’euros a Catalunya dins del pla estatal de vivenda 2022-2025, dels quals ja ha transferit més de 100 milions, i a aquests s’hi sumaran 52 milions més l’any 2024. També va ressaltar que ja ha rebut 298 milions per a rehabilitació de vivenda i barris i 126 per a promoció de vivenda social de lloguer dels fons europeus, així com 182 milions més de programes estatals per a la rehabilitació d’edificis públics.