L’esforç per llogar, en "màxims històrics" a Catalunya

L’esforç econòmic per accedir al lloguer se situa en "màxims històrics" a Catalunya, des del 15% el 2001 i amb alts i baixos fins al 22% el 2023, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona finançat per la Conselleria d’Empresa i Treball. "És el cor del problema" de la vivenda, va explicar ahir el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures, Joan Ramon Rovira, juntament amb el president de la Cambra, Josep Santacreu, al presentar l’estudi L’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Per la seva banda, l’esforç hipotecari mitjà per adquirir una vivenda és similar al de principis de segle, però l’augment especialment intens de la precarietat laboral entre els col·lectius més vulnerables des de la crisi financera va provocar un fort increment de la demanda de pisos de lloguer. Segons l’estudi, l’esforç per pagar un arrendament és més elevat a la costa de Barcelona i Girona que a les zones de l’interior i a la demarcació de Tarragona, i són Sant Cugat, Badalona i Barcelona les ciutats més afectades, per aquest ordre. També és més gran l’esforç per a les rendes baixes, els joves i la població estrangera, que són aquells col·lectius "amb una probabilitat més alta de viure en règim de lloguer". A més, l’esforç hipotecari –estable del 2015 al 2019– també ha augmentat especialment en ciutats com Barcelona, Sant Cugat o l’Hospitalet, a causa del repunt dels tipus d’interès el 2022.

L’estudi assenyala que per al 20,7% de la població espanyola en règim de lloguer (a preu de mercat), el cost de l’arrendament els suposava més del 40% de la seva renda disponible el 2020. Rovira va valorar que aquestes dades generen dificultats en els col·lectius més afectats per "crear un pla de vida" i que, per tant, les dificultats relacionades amb la vivenda deterioren l’estat del benestar.