Treball i sindicats amenacen la CEOE amb una alça de l’SMI superior al 4%

Les centrals apunten a un marge de negociació si hi ha acord amb la patronal. Les tres parts s’emplacen a una trobada a finals de setmana després d’una nova reunió infructuosa

Treball i sindicats amenacen la CEOE amb una alça de l’SMI superior al 4%

sara ledo

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Poc més d’una hora va durar la primera reunió de la taula de diàleg social d’aquest any. CEOE, Cepyme, UGT i CCOO reprenien a les onze la negociació sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2024, però passades les dotze finalitzava sense acord. Sobre la taula, la proposta del departament que dirigeix Yolanda Díaz d’elevar l’SMI al 4%, dels 1.080 euros actuals fins als 1.123 euros. Aquesta pujada no convenç patronal ni sindicats, però aquests últims s’han alineat amb el Govern per advertir la patronal que si no segella aquest pacte la pujada serà més gran. Les parts es van emplaçar a una nova trobada al final d’aquesta setmana.

"Un 4% és una pujada que genera incentius a totes les parts, és una pujada raonable. Si la patronal espanyola considera que no dona el seu suport, qui no entra en un acord paga les conseqüències de no fer-ho i naturalment estaríem disposats a explorar una nova xifra que ens serveixi per acordar amb les organitzacions sindicals", advertia el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, a l’arribar a la reunió a la seu del Ministeri de Treball.

Rebaixar expectatives

El Govern va plantejar formalment la pujada del 4% en una reunió de la taula de diàleg social l’11 de desembre, però la proposta no va convèncer llavors la patronal, per excessiva, ni els sindicats, per insuficient, i la recerca d’un acord es va ajornar a aquest mes de gener, una cosa que ha sigut habitual en la revalorització de l’SMI en els últims anys. Aquestes continuen sent les postures, tot i que ahir els sindicats es van mostrar oberts a la possibilitat de rebaixar les seves expectatives si la CEOE fa el mateix.

Ho suggeria a primera hora el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, en declaracions a RNE: "És molt més fàcil arribar a un acord, tot i que no estigui en les posicions de les organitzacions sindicals, si està la CEOE que si no hi és […] Si hi ha acord amb la patronal hi ha marge de negociació i si no hi ha acord l’augment que demanarem al Govern serà més alt".

I així ho reiteraven els representants de CCOO i UGT després de la reunió, en la qual "no hi ha hagut cap variació en les propostes ni per part dels sindicats ni del Govern", que manté la seva proposta del 4%, i en la qual la CEOE es va comprometre a estudiar les propostes per donar una contestació "en la pròxima reunió que se celebrarà dijous o divendres", segons reconeixia la secretària confederal d’Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente. "Esperem que la voluntat negociadora sigui necessària i suficient per buscar un acord tripartit, que és el que estem buscant", va insistir Vicente.

La CEOE no va fer declaracions, però sempre s’ha mostrat partidària d’una alça del 3%, en línia amb l’AENC (Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva). Si bé la seva principal reclamació és vincular el salari mínim als contractes públics, una cosa a què fins ara s’ha negat el Govern. Els sindicats s’han mostrat partidaris que es revisin els preus dels contractes públics en aquelles circumstàncies excepcionals que es puguin constatar i demostrar "fefaentment".

A partir del 5%

Sense firma de la patronal, el punt de partida dels sindicats per a la pujada del salari mínim se situa en el 5%. Així ho va afirmar la representant de CCOO, mentre que el seu homòleg d’UGT va anar més enllà fins a suggerir elevar-lo al 7%. "Si les pensions mínimes pugen entre el 5% i el 7% , les no contributives el 6,9% i l’ingrés mínim vital (IMV) ha pujat el 6,9%, el salari mínim s’ha de fixar en els mateixos paràmetres. No sembla coherent que hi hagi paràmetres inferiors per al salari mínim que per a la resta de retribucions mínimes", va defensar el vicesecretari general de política social d’UGT, Fernando Luján de Frías.

La intenció de l’Executiu és arribar a una decisió aquesta setmana, de manera que es pugui aprovar l’alça abans que acabi el mes amb efecte retroactiu des d’1 de gener d’aquest any. En els últims cinc anys el Govern no ha aprovat la revalorització del salari mínim abans del 31 de desembre de l’exercici anterior. L’última vegada que va complir aquest costum va ser el 2018, quan l’Executiu, llavors monocolor del PSOE, va aprovar en el seu Consell de Ministres celebrat de manera extraordinària a Barcelona una alça del 22% de l’SMI fins als 900 euros, la pujada més gran des de 1977, però llavors no va comptar amb l’acord de la taula de diàleg social.

Notícies relacionades

En els últims cinc anys, el terra salarial ha pujat un 47% (fins a la revalorització de l’any passat), dins de l’objectiu del Govern de coalició de garantir que els treballadors que cobren l’SMI no perden poder adquisitiu i, alhora, garantir que el salari mínim espanyol se situï en el 60% del salari mitjà, en línia amb la Carta Social Europea, tot i que la manera de calcular aquest salari mitjà difereix.

Una vegada es decideixi què fer amb la pujada, els sindicats demanen iniciar un nou diàleg social per reformar el decret que regula el salari mínim perquè consideren que és "confús" i "discriminatori" per a alguns treballadors. Es tracta d’aquells que compten amb determinats plusos, com els de nocturnitat o desplaçament, que s’"absorbeixen" per arribar a la pujada del salari mínim, segons va explicar Mari Cruz Vicente. "Per exemple, una persona que treballa a la nit té un plus de nocturnitat, però en el cas de cobrar el salari mínim aquest plus s’absorbeix per arribar a aquesta pujada de l’SMI. Això és clarament discriminatori", va afegir.