L’odissea de les reclamacions

Iberia assegura haver donat ja una solució al 90,9% dels viatgers afectats pels vols cancel·lats a causa de la vaga en l’assistència en terra de la companyia. Però, ¿han de rebre fins i tot així una indemnització? ¿Quins drets té aquest 10% no ressituat? ¿Quines vies hi ha per gestionar una hipotètica reclamació?

Drets sobre el paper.

Abans que Iberia cancel·lés els vols, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) enviava un comunicat recordant que, a part del reembors del preu del bitllet o la reubicació, el consumidor té dret a una compensació addicional segons la distància. Són, segons aquest organisme: 250 euros per a vols de fins a 1.500 quilòmetres (125, si acabes viatjant amb un retard de màxim 2 hores); 400 euros en trajectes d’entre 1.500 o 3.500 quilòmetres (200 euros, en cas que l’arribada es demori menys de 3 hores); 600 euros per a viatges de més de 3.500 quilòmetres (300 euros, si no se superen les 4 hores de retard).

El que argumenten les aerolínies.

Ara bé, Iberia explica en la seva pàgina web que el reglament contempla que el transportista aeri es deslliuri de pagar aquesta indemnització en diversos supòsits: per exemple, si la cancel·lació es deu a "circumstàncies extraordinàries que no podrien haver-se evitat si s’haguessin pres totes les mesures raonables" (i esmenta, entre aquestes, una vaga), si s’avisa el passatger de la cancel·lació del vol almenys dues setmanes abans o si se l’avisa fins i tot 7 dies abans però se li ofereix un transport alternatiu que el porti al seu destí amb menys de 4 hores de retard.

Llavors, ¿t’han d’indemnitzar o no?

En general –respon el secretari general de Federació UNAE, Manuel Martín–, una vegada s’ha acceptat l’alternativa, difícilment es pot reclamar més, tot i que hi ha precedents i recorregut legal com per plantejar-s’ho.

"Les cancel·lacions que es produeixen per circumstàncies extraordinàries són les que eximeixen del deure d’indemnitzar els passatgers per part de les aerolínies. En aquest sentit, d’acord amb el Reglament Europeu 261/2004, les vagues que afectin les operacions d’un transportista aeri encarregat d’efectuar un vol, ho són", contextualitza Martín. "Ara bé, com que la casuística és molt variada i interpretable, cal analitzar cada cas: per exemple, si la vaga és del personal propi de la companyia, no pot considerar-se com a circumstàncies extraordinàries, segons la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 17 d’abril del 2018", afegeix aquest especialista.

Suggeriments sobre com cal procedir.

Aquests tres experts assenyalen cap a un sistema que té actiu des d’aquest estiu l’AESA (Agència Estatal de Seguretat Aèria), que funciona com una espècie d’arbitratge. "És un procés administratiu gratuït que només requereix omplir una sèrie de camps (còpia del bitllet, quan va ser cancel·lat...) i, si es resol favorablement [al consumidor] obliga l’aerolínia a abonar la indemnització", explica Lorente.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Els passatgers no recol·locats.

Segons fonts d’Iberia, el 9% de passatgers que queden per atendre és perquè no han respost als missatges enviats a través d’Iberia Conecta o perquè no s’han posat en contacte amb ells per sol·licitar el canvi o devolució. Segons l’opinió del secretari general de Federació UNAE, són aquests els que tenen més recorregut per reclamar. Aquest és el llistat de vols cancel·lats.