Incentius fiscals i visats

Ha passat exactament un any des que Espanya va estrenar un marc legal dissenyat a mida de les necessitats de les start-ups. Des d’aleshores, una mica més d’un miler de companyies han sol·licitat a l’empresa pública d’inversió Enisa obtenir la certificació que les acredita com a tal. Aquest segell és la porta d’accés a molts dels beneficis i incentius fiscals que va portar la llei sota el braç. El principal, la mateixa definició, però també una rebaixa de l’impost de societats, bonificacions de la Seguretat Social o visats per a emprenedors estrangers.

Definició de start-up.

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les start-ups podien sol·licitar una certificació que les acreditava com a tal. Això els dona credibilitat de cara a possibles inversors, a més d’un segell que valida el seu caràcter innovador i les seves possibilitats de créixer. Però, també, estableix una definició del que es considera una start-up: una empresa amb "un projecte innovador i escalable" de menys de 10 milions d’euros de facturació i cinc anys de vida a tot estirar. En aquest últim punt està una de les polèmiques: el sector en general diu que aquest tipus d’empreses necessiten molt més temps dels incentius que implica la llei.

Millores en les stock options.

A qui es mantingui aliè a aquest sector li semblarà indesxifrable el terme, però és una de les qüestions d’aquesta llei que més s’esmenta dins de l’ecosistema. Les stock options són les accions que moltes empreses donen als treballadors en forma de pagament. La norma va elevar el límit a partir del qual aquest empleat està obligat a tributar una vegada vengui aquest paquet (o l’empresa surti a borsa) dels 12.000 als 50.000 euros. Els inversors ho veuen poc, i alguns emprenedors consultats, poc important: aquí, sembla, es portenorten més les phantom share, una altra fórmula per donar accions al treballador.

Impost de societats i bonificacions.

Des d’aquest any, les empreses emergents de base tecnològica paguen un impost de societats del 15% i no del 25%, com la resta de pimes espanyoles. Poden accedir a aquesta reducció des del primer exercici en què obtinguin beneficis, però només durant un màxim de quatre anys. En aquesta línia, per evitar el doble pagament d’impostos si l’emprenedor comença a muntar l’empresa quan encara treballa per a un altre, la Seguretat Social bonifica la quota d’autònom a l’emprenedor durant tres anys.

Visats per a professionals estrangers.

Un altre dels grans canvis és l’aparició de nous visats per mirar de simplificar l’arribada d’emprenedors d’altres països o de treballadors de perfil tecnològic. Per exemple, un "visat per a nòmades digitals". A més, també es permet a aquest públic tributar sota l’impost sobre la renda de no residents durant cinc anys, tot i que només si no hi han optat els cinc anys anteriors (abans de la llei, n’eren deu) i només si treballen en una activitat econòmica qualificada o treballen o presten serveis a una start-up.

Deduccions per als inversors.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

La norma introdueix també modificacions en la deducció de l’IRPF a l’invertir en empreses d’aquest tipus. A partir d’aquest any, una persona que compri una porció d’una start-up es pot deduir fins al 50% del que hagi pagat (abans era el 30%), amb una base màxima que passa de 60.000 a 100.000 euros. A més, els inversors estrangers poden eliminar de la seva llista de tasques, si recolzen una empresa espanyola, l’obtenció del NIE: ara, l’únic requisit és la sol·licitud electrònica del número d’identificació fiscal (NIF).

n