Els Vint-i-set pacten unes regles de deute i dèficit més exigents

A uns dies perquè es desactivi la clàusula d’excepció del Pacte d’Estabilitat i Creixement –que ha permès mantenir en suspens les regles de dèficit i deute públic des de la irrupció de la pandèmia de covid, fa més de tres anys, i amb això, la barra lliure en la despesa pública-, els ministres d’Economia i Finances de la UE van aconseguir tancar ahir un acord polític sobre la nova arquitectura de la governança econòmica. El que es va acordar concedeix marge i flexibilitat als governs per establir les seves vies d’ajust pressupostari, però amb requisits estrictes de reducció del dèficit i el deute. Les noves regles obligaran a fer ajustos exigents a països com Espanya, amb un deute per sobre del 100% del PIB i un dèficit públic que Brussel·les calcula en el 3,2% el 2024.

"Ha sigut llarg, intens i difícil però finalment hem aconseguit tenir el millor acord possible en el millor moment", va destacar després de la reunió per videoconferència la vicepresidenta primera del Govern en nom de la presidència semestral espanyola del Consell, Nadia Calviño. Segons va explicar, el pacte tancat per unanimitat és "equilibrat", entre les tesis més dures defensades per Alemanya i la flexibilitat reclamada per Itàlia, França i Espanya, i "donarà certesa als mercats financers i claredat als ciutadans".

L’esprint final, sota la batuta de qui a principis del 2024 s’incorporarà al Banc Europeu d’Inversions (BEI) com a presidenta, va arribar menys de 24 hores després que França i Alemanya, amb els seus ministres Bruno Le Maire i Christian Lindner al capdavant, protagonitzessin una última trobada a París per mirar de resoldre les seves últimes diferències, en contacte amb Itàlia.

En l’última reunió de l’Ecofin no va ser possible resoldre tots els esculls. Es van quedar a prop, a l’arribar París i Berlín a consensuar entre el 90 i el 95% del text. Però van quedar serrells per tancar en què seguir treballant.

La reforma, que manté intactes els pilars del 3% del PIB per al dèficit públic i del 60% per al deute, haurà de ser negociada ara amb el Parlament Europeu abans que pugui ser aprovada definitivament. La intenció és aconseguir-ho durant la primera meitat del 2024. "Si les coses van d’acord amb el pla, podem confiar que tindrem regles fiscals durant aquest cicle polític", va explicar el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, que va confirmar que les noves orientacions de política fiscal per al 2025 es basaran en les noves regles.

El compromís acordat es basa en "el cor de la proposta" dissenyada per la Comissió a l’abril, però endureix les regles a l’introduir requisits més estrictes imposats per Alemanya per aconseguir la reducció del deute i el dèficit. Hi haurà plans d’ajust plurianuals que cada Estat membre negociarà amb Brussel·les. Es basaran en una trajectòria tècnica proposada per la Comissió, amb vies fiscals d’ajust a quatre anys tot i que ampliables a set si els governs es comprometen a fer reformes i inversions per impulsar el creixement, en línia amb els objectius de la UE per impulsar la transició verda, digital o la despesa en defensa. Tot això permetrà que "les regles siguin més creïbles i realistes", va indicar la vicepresidenta Calviño.

Un indicador de despesa

El nou exercici de supervisió fiscal es basarà en un únic indicador que serà la via de despesa pública primària (que no té en compte la despesa en interessos del deute públic). Als països amb un dèficit públic per sobre del 3% del PIB (que de cara a l’any que ve serà el cas d’una desena de països, segons Brussel·les), se’ls exigirà un ajust estructural del 0,5% del PIB a l’any, igual que amb les regles actuals. L’acord inclou, no obstant, una "novetat": fins al 2027 la Comissió Europea tindrà en compte a l’hora d’exigir l’ajust –si el país es compromet a fer inversions i reformes– l’augment del pagament dels interessos del deute a causa de la pujada dels tipus d’interès, cosa que suavitzarà la retallada, tal com demanava el Govern de Giorgia Meloni.

L’acord, tal com ha exigit Berlín des del minut u, també introdueix salvaguardes en l’anomenat braç preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) –que és quan el dèficit dels països està dins el marge del 3% del PIB– per garantir que els governs, fins i tot els que tenen els comptes sota control, continuen fent els deures i compleixen. En aquest cas, els països amb un deute públic superior al 90% del PIB hauran de retallar-lo cada any d’un 1% mentre que els països amb ràtios d’entre el 60 i el 90% hauran de rebaixar-lo un 0,5%. A més, s’ha introduït l’anomenada salvaguarda del dèficit: tot i que els països situïn el seu dèficit per sota del llindar del 3% del PIB, hauran de continuar reduint-lo fins acostar-se a l’1,5% amb l’objectiu de garantir un matalàs pressupostari en cas que hi hagi "xocs".

Els principals esculls

El principal escull en les últimes setmanes i hores ha sigut el ritme de l’ajust anual, per arribar a aquest nou objectiu hiperexigent de l’1,5%. L’acord estableix que la velocitat de l’ajust del dèficit estructural primari serà equivalent al 0,4% del PIB, si bé els països podran reduir-lo a un ritme menor del 0,25% si fan inversions i reformes. És a dir, hi haurà un "incentiu" en forma d’un menor esforç per als països que facin reformes i inversions.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

Un altre dels obstacles en l’etapa final ha sigut la desviació màxima respecte al sostre de despesa pactada en cada pla d’ajust dels respectius països. Les xifres "estan a prop" de permetre un desfasament màxim del 0,3% a l’any i el 0,6% acumulat durant tot el període. No obstant, les desviacions a l’alça en algun exercici hauran de ser compensades a la baixa en d’altres, de manera que, segons fonts diplomàtiques, la xifra es posaria "a zero" una vegada tancat el pla d’ajust.

Quant a les possibles sancions, l’acord elimina el límit d’acumulació de sancions del 0,5% del PIB proposat per la Comissió Europea per al país que incompleixi els ajustos exigits i les limita a un 0,05% del PIB cada sis mesos fins que prengui mesures.