Rato demana anul·lar el registre fet per a la causa pel seu patrimoni

L’advocada María Massó Moreu, que exerceix la defensa de l’exvicepresident del Govern central Rodrigo Rato en el judici pel seu patrimoni que va començar ahir a l’Audiència de Madrid, va assegurar davant el tribunal que la denúncia que va interposar la fiscalia el 2015 contra el seu client i que va iniciar la causa va ser "fal·laç". Alhora, va dir que els fets que narra el ministeri públic són "contradictoris".

La lletrada va sol·licitar la nul·litat de la interlocutòria d’entrada i registre de 16 d’abril del 2015 de l’oficina de Rato, al centre de Madrid, en què es va obtenir la major part de les proves contra l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), al considerar que va vulnerar la inviolabilitat de la intimitat i el secret professional.

Massó Moreu justifica aquesta reclamació a l’assegurar que aquesta resolució es basa en dos documents, en concret l’informe de riscos fiscals i la denúncia del ministeri públic, que pateixen de "falta de rigor".

També va advertir que l’Oficina d’Investigació del Frau (ONIF) hauria comès una "actuació il·legal" a l’aportar el 23 d’abril del 2015 a la causa diferent documentació, en concret uns 40.000 documents, sense aval judicial, i per això segons el seu criteri aquesta ha de ser expulsada del judici.

"Era imprescindible construir el relat acusatori. Aquesta causa s’ha muntat a través d’aquesta revisió total d’aquesta documentació", va lamentar la lletrada, que destaca que "gairebé el 100% de la documentació" es va obtenir de "manera il·legal". Per això, va reclamar la lliure absolució de Rato.

Per la seva banda, en declaracions als mitjans de comunicació, la vicepresidenta quarta del Govern central, María Jesús Montero, va confiar que Rato expliqui l’origen de la seva fortuna.

Rato s’enfronta a una pena reclamada per la fiscalia de 70 anys de presó per delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis en el marc de la causa sobre el presumpte increment il·lícit del seu patrimoni. Segons els fets de l’escrit d’acusació, Rato hauria mantingut des de 1999 un patrimoni ocult a la Hisenda Pública a través de diverses societats amb les quals hauria fet contínues activitats d’inversió financera mitjançant comptes bancaris a les Bahames, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i el Regne Unit, entre altres països.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

La prova reunida durant la llarga instrucció dels fets, que es va iniciar el 2015, apunta increments patrimonials no justificats entre el 2005 i aquell mateix any per un import total de 15,6 milions d’euros, a més de rendiments de capital mobiliari a l’exterior tampoc declarats a Hisenda. La Unitat de l’Agència Tributària adscrita a la Fiscalia Anticorrupció va fixar les quotes defraudades en 7,4 milions d’euros.

L’exministre d’Economia es va acollir el novembre del 2012 a l’amnistia fiscal propiciada per l’exministre Cristóbal Montoro, si bé també en aquest tràmit va ometre tota referència a diverses societats que tenia. Així, segons Anticorrupció, hauria utilitzat l’oportunitat de l’amnistia com a "vehicle d’emblanquiment o neteja de les il·lícites quotes defraudades que arrossegava des de feia anys pel seu patrimoni exterior".