Una empresa obligada a pagar a un treballador acomiadat la diferència entre l’atur i el seu sou

El magistrat condemna l’empresa Conillas Garden Center SL per considerar que va acomiadar el demandant de manera improcedent i li imposa una compensació addicional a l’entendre que la legalment taxada és insuficient per frenar l’empresa i tampoc és reparadora per a l’empleat. 

Així ho recull una sentència datada del 26 de setembre i divulgada en el blog jurídic del director d’estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Ignasi Beltrán. Els fets es remunten al 23 de setembre del 2022, quan l’empresa demandada va notificar per carta al treballador el seu acomiadament adduint causes objectives. Principalment argumentava que el seu rendiment no satisfeia els seus superiors i finalitzava així una relació laboral de set mesos. 

Donada la curta experiència del cessat a l’empresa, la indemnització que li va quedar és mínima i és per això que va reclamar un pagament addicional. Considerava que la quantia que fixa la llei no compleix la legislació internacional, concretament cita el conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que estableix que les indemnitzacions han de tenir caràcter dissuasori perquè les empreses no abusin del recurs de l’acomiadament. Mentre l’acomiadat esperava a la resolució judicial va anar al Sepe, va demanar la prestació d’atur i va començar a buscar una nova feina. Vuit mesos més tard la va trobar. 

Una vegada el jutge va examinar el cas, va concloure que l’acomiadament de l’empresa va ser improcedent, ja que no va justificar degudament el baix rendiment que li imputava al treballador. 

Cessament improcedent

«El contingut de la carta no pot consistir en genèriques expressions, acusacions o imputacions de conductes, sinó que ha de ser concret, clar i precís, recollint els fets als quals es refereix i els dies en què es van cometre», recorda el magistrat en la seva sentència. «En aquest cas no deixa lloc a cap dubte que el contingut de la carta d’acomiadament és absolutament insuficient per poder ser efectiu», conclou la sentència.

La diferència entre una indemnització per acomiadament objectiu o improcedent pot ser notable, ja que la primera es paga amb 20 dies per any treballat i la segona amb 33 dies. No obstant, donada la curta antiguitat de l’empleat acomiadat, la seva indemnització quedava en 1.506,78 euros. Xifra que no arribava ni a un mes de sou, que era de 2.083,33 euros bruts. I, segons la doctrina invocada pel magistrat i que ja han aplicat tribunals com el Superior de Justícia de Catalunya (al qual cita), no compensa el perjudici produït per la pèrdua del lloc de treball, ni té efecte dissuasori per a l’empresa.

El magistrat del número 3 del jutjat social de Barcelona considera que la companyia ha provocat un lucre cessant al treballador afectat. El lucre cessant són els ingressos que algú ha deixat d’obtenir com a conseqüència d’un dany o perjudici produït per algú o alguna cosa. És a dir, el treballador ha perdut diners per una mala pràctica de l’empresa i exigeix que aquesta l’hi compensi.  

Notícies relacionades

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El BBVA guanya un 19% més i preveu dos anys més de benefici rècord

I per calcular aquest lucre cessant aplica la següent fórmula. D’una banda, suma tot el que el demandant ha percebut de prestacions d’atur des que ha sigut acomiadat i fins que ha tornat a ser contractat per una altra empresa. D’una altra, suma el salari que hauria d’haver percebut si no hagués sigut acomiadat (una quantitat més gran que la de la prestació). Amb tot això calcula el lucre cessant en la diferència entre les dues quanties, que ascendeix a 5.410,36 euros. Quantitat que obliga l’empresa a abonar al cessat, a més de la indemnització que ja li va pagar al seu dia.

Reforma pendent

Una de les reformes compromeses pel Govern central per a aquesta legislatura és la de les condicions de l’acomiadament. El Ministeri de Treball ha promès que modificarà tant les causes que justifiquen un cessament com les indemnitzacions en cas que se’n produeixi un. El principi que vol aplicar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, és el de l’‘acomiadament restauratiu’. Consisteix a obligar les empreses a pagar una indemnització addicional a aquells treballadors amb casuístiques especials, com ser solter amb fills a càrrec o tenir una edat pròxima a la jubilació, entre d’altres.