La proposta de Sumar sobre l’herència universal

Una mesura pensada, sobre el paper, per ajudar els joves a favor de la igualtat d’oportunitats. Ja que l’ascensor social, d’acord amb les últimes dades d’Eurostat, està encallat a Espanya. És el cinquè país amb el coeficient Gini –indicador internacional habitualment utilitzat per mesurar la desigualtat– més alt de tota la UE.  

A la pràctica, l’«herència universal» ha suscitat crítiques tant entre els sectors ultraliberals com entre els defensors d’altres fórmules per redistribuir la riquesa, amb més tradició com la renda bàsica universal. Els primers carreguen contra el ‘robatori’ que els impostos necessaris per finançar-la suposarien per a les rendes més altes. 

Els segons, perquè, entre d’altres, no tenen clar amb quins cabals exactament pretenen finançar-la. Ja que amb l’impost extraordinari a les grans fortunes que recentment ha aprovat el Govern únicament arribaria per pagar el 15% del cost total estimat.

«Mesures amb un cost superior, com revaloritzar totes les pensions en funció de l’IPC, no se les ha qüestionat per no anar acompanyades d’un estudi detallat de com es finançarien», apunta el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i subdirector de Fedea, José Ignacio Conde-Ruiz. «Plantejar una mesura ambiciosa per als joves en campanya electoral, quan per a aquest col·lectiu estem acostumats a pedaços o improvisacions, és meritori», afegeix. 

L’«herència universal» de Sumar beu de la influència de Thomas Piketty, si bé el pare del concepte és el filòsof britànic del segle XIX Thomas Paine, que advocava per donar un capital bàsic a tot ciutadà de 25 anys, afegit a una pensió a partir dels 50 anys.   

Transferència condicionada

«¿És millor que res? Sens dubte. Però és molt menys ambiciós que una renda bàsica universal», afirma l’especialitza en aquesta matèria i professor de la UB Daniel Raventós. Per il·lustrar-ho, Raventós recorre a calculadora. Una herència universal de 20.000 euros per a una persona que visqui 83 anys i la rebi als 23 anys, tal com proposa Sumar, significa que aquesta persona rebrà l’equivalent a 28 euros mensuals –a preus constants– Això li genera dubtes seriosos que tingui un impacte significatiu a l’hora de reduir les desigualtats socials. El pilot truncat de renda bàsica que preparava la Generalitat –el PSC i Junts el van tombar al Parlament– pretenia assignar 800 euros mensuals als majors d’edat i 300 als menors.

Notícies relacionades

«La lluita mai s’acaba»: la generació de l’esforç, pendent de les pensions i dels seus fills

¿Com evitar que els fills visquin pitjor que els seus pares?

Una altra crítica que Raventós fa d’aquesta mesura és que no deixa de ser una transferència condicionada. I és que els 20.000 euros no els pot gastar cada jove en el que vulgui, sinó que estan restringits a finançar un projecte d’emprenedoria empresarial o per a la formació. És a dir, la seva finalitat haurà de ser aprovada per un ens administratiu –cosa que implica una certa capacitat de censura per part seva–, a més del cost addicional que implicaria mantenir aquest aparell burocràtic. 

Conde-Ruiz, per la seva banda, manifesta certs dubtes sobre el cost d’oportunitat d’aquests 10.000 milions d’euros. És a dir, ¿serien més eficients per reduir la desigualtat si anessin destinats a altres mesures? El subdirector de Fedea es mostra partidari d’utilitzar-los per augmentar la inversió en educació o en ajudes finalistes per facilitar l’accés a una vivenda als més joves.