L’auge renovable dispara la demanda de minerals crítics i amenaça amb noves dependències

El desplegament rècord de noves renovables en els últims anys ha disparat la demanda dels denominats minerals de la ‘transició energètica’, com el coure i els materials amb què es fabriquen bateries, com el níquel, el liti, el cobalt i el grafit. Tant és així que aquest mercat s’ha duplicat entre el 2017 i el 2022, fins a arribar als 320.000 milions de dòlars (uns 291.000 milions d’euros al canvi actual), segons un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE).

En concret, el desenvolupament dels cotxes elèctrics, l’emmagatzematge, les plaques solars i aerogeneradores han triplicat la demanda de liti, i han augmentat un 70% la de cobalt i un 40% la de níquel. L’organisme de l’OCDE per coordinar les polítiques energètiques dels seus estats membres estima que la demanda pot multiplicar-se per dos o per tres respecte a les xifres actuals de cara al 2030, segons diferents escenaris.

La pregunta és si hi haurà prou subministrament. I en la seva resposta l’agència europea es mostra optimista, després d’un creixement de la inversió en materials crítics del 30% l’any passat i una alça del 20% el 2021. Les companyies de liti han impulsat aquest auge amb un creixement del 50% de les seves inversions, seguides d’aquelles especialitzades en coure i níquel. A més, la despesa en exploració es va incrementar un 20%, especialment pel liti (90%), tot i que també va créixer molt l’urani (60%) pel recent interès global en energia nuclear i el níquel (45%).

Si tots els projectes planificats actualment es porten a terme, el subministrament «podria ser suficient» per recolzar les promeses climàtiques dels governs, diu l’AIE; tot i que també adverteix que els «retards» i qualsevol altre problema que puguin sorgir deixen «poc marge de maniobra».

El tema no és fútil. I la seva importància el portarà a formar part del debat de la primera sessió de treball dels ministres d’Energia de la Unió Europea, que se celebrarà aquest dimecres en el si del Consell Informal d’Energia de la UE, que se celebra a Valladolid amb l’objectiu de reforçar la cadena de valor europea.

Baixa diversificació

Així, gran part d’aquesta inversió correspon a companyies xineses, que van duplicar el capital destinat a aquests minerals. Mentrestant el gruix de la despesa en exploració s’ubica a Austràlia i el Canadà. Els progressos en termes de diversificació d’aquests recursos en els últims tres anys han sigut escassos i la concentració fins i tot s’ha intensificat «en alguns casos», segons exposa l’informe. Una anàlisi dels projectes a futur no és gaire encoratjadora a l’augurar que serà la tònica en els pròxims anys.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Així, la meitat de les plantes químiques de liti planejades s’ubiquen a la Xina i gairebé el 90% de les de níquel, a Indonèsia. La Xina, el Canadà i Austràlia es reparteixen el 93% dels projectes de cobalt. «Moltes nacions que compten amb recursos busquen posicions en la part alta de la cadena de valor, mentre que els països consumidors volen diversificar la seva font de subministrament dels metalls refinats. El món no ha sabut connectar amb èxit els punts per aconseguir cadenes de subministrament intermèdies diversificades», adverteix l’informe.

Capital risc

La caiguda en el finançament general de capital risc en ‘start-ups’ tecnològiques contrasta amb les quantitats «rècord» de capital recaptats per les noves empreses de minerals crítics, que han arribat als 1.600 milions de dòlars, un 160% més que un any abans. I si abans del 2017 les àrees més populars en aquest segment eren el coure, el silici i les terres rares, el 2022 la principal receptora de fons de capital risc va ser el reciclatge de bateries. Com a exemple, Green Li-ió, una ‘start-up’ de Singapur que va rebre 35 milions de dòlars de finançament entre el 2022 i el 2023 d’una empresa d’electricitat i petroli i gas. El segueixen l’extracció i el refinament de liti.