Construir moltes més renovables a Espanya per salvar milers de vides

Espanya treballa en el seu nou full de ruta energètic i ambiental per a aquesta dècada. El Govern actual va enviar la setmana passada a la Comissió Europea una nova versió del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), amb objectius verds molt més ambiciosos que els del pla vigent. Es tracta d’un esborrany que s’ha de concretar al llarg de l’any vinent i el resultat final acabarà pactant amb Brussel·les l’Executiu que surti del 23J, però que ja marca el camí per accelerar la descarbonització en línia amb les exigències de la UE.

La nova estratègia contempla un fort increment de l’objectiu de reducció d’emissions d’efecte hivernacle per a final de la dècada del 32% en relació amb 1990, davant el 23% fixat en l’anterior versió del pla de fa tres anys. Les claus per arribar a les noves aspiracions ambientals passen per retallar l’ús dels combustibles fòssils i s’impulsa l’electrificació de molts sectors de la mà de moltes més energies renovables, mentre s’eleva la meta d’eficiència energètica i estalvi, amb una reducció del consum d’energia final del 44%, davant el 41,7% fins ara marcat.

L’objectiu és disparar el pes de les energies renovables fins al 81% de tota l’electricitat produïda el 2030 (davant el 74% previst en el PNIEC vigent, aprovat fa tres anys) i fins al 48% de tota l’energia utilitzada per l’economia espanyola (davant el 42% que fins ara es marcava). El megapla verd del Govern de Pedro Sánchez anticipa un gran impacte econòmic amb inversions previstes de 294.000 milions, amb 2,5 punts addicionals de PIB fins al final de la dècada, amb 522.000 nous llocs de treball el 2030. Però també tindrà altres repercussions menys visibles, però d’incidència directa en la vida dels ciutadans.

5.900 morts prematures menys

5.900 morts prematures menysI és que el nou full de ruta verd també augura beneficis directes per a la salut. Segons l’últim estudi de la Global Burden Disease, el nombre de morts provocades per la contaminació atmosfèrica va ser de 11.952 el 2019. La implementació de les mesures del nou pla verd reduirà aquestes morts prematures a la meitat el 2030, amb un escenari mitjà de 6.067 morts prematures previstes, segons les estimacions de l’Executiu.

Les polítiques orientades a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle tenen efectes positius sobre la salut pública a l’aconseguir reduir també les emissions de contaminants atmosfèrics, associats en moltes ocasions a les mateixes fonts d’emissió i als mateixos processos productius.

L’emissió de contaminants atmosfèrics, singularment les partícules fines (PM2.5), es vinculen directament com a causa de morts prematures, provocant problemes en els sistemes respiratoris (incloent-hi el càncer de pulmó), cardiovasculars o cerebrals (com atacs isquèmics).

Reduir l’emissió de contaminants

Reduir l’emissió de contaminantsLa contaminació atmosfèrica és la principal causa de mort, segons ha confirmat una investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. L’estudi, amb dades de 857 ciutats europees, ha estimat que les fonts que més contribueixen a la mortalitat associada a dos contaminants de l’aire són les partícules fines (PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2).

Precisament en el Pla Nacional d’Energia i Clima dissenyat pel Govern espanyol contempla que les mesures de la nova estratègia verda serviran per reduir fins al 2030 un 44% les emissions de partícules fines i un 54% les d’òxids nitrosos, així com un 58% les de diòxid de sofre (SO2) des dels nivells registrats a Espanya el 2019.

«Generem cada dia més evidència perquè, en definitiva, s’empenyi a fer canvis més a nivell polític. Més enllà d’accions individuals, són canvis estructurals», apunta Tamara Iungman, investigadora en Contaminació Atmosfèrica, Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut del ISGlobal, en conversa amb EL PERIÓDICO DE ESPAÑA. «Parlem d’exposicions que generaran irritabilitat en tot el sistema respiratori; o que s’associen amb una funció pulmonar reduïda, asma, malalties cardiorespiratòries, hipertensió. Fins i tot hi ha estudis que vinculen aquesta exposició amb la salut mental i, per descomptat, la mort prematura. Els efectes són múltiples», conclou.

Els resultats de la investigació del ISGlobal, que van donar a conèixer el juny passat a la revista The Lancet Public Health, mostren que la font que més contribueix a la mortalitat associada a les partícules fines són les emissions generades per les vivendes, amb una contribució mitjana de totes les ciutats estudiades del 22,7%. El segueixen el sector agropecuari, al qual s’atribueix de mitjana un 18% de la mortalitat per PM2.5, la indústria (13,8%), el transport (13,5%), el sector energètic (10%), les fonts naturals (8,8%) i el transport marítim (5,5%)

Recomanacions de l’OMS

Recomanacions de l’OMSUna investigació prèvia del ISGlobal ja havia estimat la mortalitat atribuïble per no complir les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre contaminació atmosfèrica. Una avaluació que concloïa que les ciutats europees podrien evitar 114.000 morts prematures addicionals cada any si complissin les noves recomanacions de qualitat de l’aire presentades per l’OMS el setembre de 2021, en comparació amb les directrius anteriors.

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Les estimacions eren una actualització d’un estudi (publicat originalment el gener de 2021 a The Lancet Planetary Health) que mostrava que les ciutats europees podrien evitar fins a 51.000 morts prematures cada any complint amb les per llavors vigents directrius de l’organisme mundial, publicades el 2005.

«Tot i que no existeix un llindar d’exposició segur per sota del qual la contaminació atmosfèrica passi a ser innòcua, aquests nous resultats mostren com les noves recomanacions globals de l’OMS sobre la qualitat de l’aire ofereixen un marc molt millor per protegir la salut humana i evitar un gran nombre de morts», indicaven els investigadors. Els nous nivells de referència de contaminació atmosfèrica podrien salvar fins a 58.000 morts addicionals per PM2.5 i 56.000 per NO2, en comparació amb les recomanacions antigues.