Els treballadors que demoren la seva jubilació estan cobrant un xec mitjà de 20.500 euros

En definitiva, apostar per la pastanaga i no tant pel pal, com sí que havien fet governs anteriors. I una d’aquestes pastanagues és la possibilitat d’optar a un pagament únic –una espècie de xec– que s’ofereix cobrar a aquells empleats que decideixen allargar com a mínim 12 mesos la seva vida laboral.

Fins ara, per als que han decidit acollir-se a aquesta opció, l’import mitjà del xec se situa en 20.511 euros, segons dades de la Seguretat Social. No obstant, hi ha importants fluctuacions en la quantitat resultant, depenent de la pensió inicial que correspongui, dels exercicis cotitzats i del nombre d’anys que s’ha decidit endarrerir el moment de la jubilació.

D’acord amb aquestes tres variables, l’import mínim del xec per endarrerir l’edat de jubilació frega els 5.000 euros per cada any de retard; el màxim ronda els 12.500 euros per any, segons supòsits que figuren en publicacions de la Seguretat Social. I la quantitat mitjana que n’ha resultat en els cinc primers mesos del 2023 se situa en 20.511 euros.

Nou esquema d’incentius

Els nous incentius a la jubilació demorada van quedar incorporats al primer bloc de la reforma del sistema de pensions consensuat pel Govern amb patronal i sindicats i que es va formalitzar a l’estiu del 2021 als jardins de Moncloa.

Allà el Govern central va aprovar una sèrie d’incentius per endarrerir la jubilació dels treballadors. I el resultat, dos anys després, és que el nombre d’ocupats que ha decidit postergar la seva retirada en els cinc primers mesos del 2023 ha augmentat un 45% respecte al mateix període del 2022, segons les últimes dades facilitades per la Seguretat Social. Si es compara amb els cinc primers mesos del 2019, l’augment arriba al 62%.

Les crítiques que en el seu moment van llançar part dels detractors d’aquestes mesures és que eren complements que beneficiaven les capes ja més remunerades del mercat laboral, i engrandien la bretxa amb les més precàries. Perquè aquells treballadors físics –com un peó d’obra o una netejadora– difícilment podran plantejar-se, per estat de salut, allargar la seva vida laboral. Mentre que professions liberals que solen estar més ben pagades –advocats sèniors, catedràtics universitaris o cirurgians, entre d’altres– sí que tenen més possibilitats d’accedir a aquests xecs o pensions augmentades.

Més demores i per un període més llarg

A Espanya es van jubilar entre gener i maig d’aquest any –últimes dades disponibles– un total de 137.049 persones. D’aquest total, 11.075 casos van ser jubilacions demorades (el 8,1%).

Un any abans, quan la reforma encara estava començant a rodar i amb una xifra de jubilacions gairebé idèntica, el nombre de treballadors que van postergar la seva retirada va ser de 7.649 (el 5,5%). L’augment, doncs, ha sigut del 45% en un any.

De les 11.075 jubilacions endarrerides fins al maig, un total de 5.383 ho han fet per un mínim de 12 mesos (que és el període que dona opció a sol·licitar el complement de demora) i aquesta quantitat de persones triplica la dels que el 2022 van retardar la seva retirada per un període superior a un any.

És a dir, hi ha més treballadors que retarden l’edat de jubilació (el 45% més) i n’hi ha més d’aquests que ho fan per un període més llarg de temps (el triple).

Actualment l’edat legal de jubilació és en 66,5 anys i mig, si bé l’edat real és de 64,8 anys. A través de diferents incentius es persegueix acostar la segona xifra a la primera. En depèn, en gran part, que la Seguretat Social obtingui més ingressos i pugui pal·liar les tensions derivades de la retiriada de la generació del ‘baby boom’.

Tres fórmules

La reforma del ministre Escrivá ofereix la possibilitat d’elegir entre tres fórmules d’incentius com a contrapartida a allargar l’edat de jubilació.

La primera permet l’obtenció d’una quantitat a tant alçat (xec) en funció de la pensió inicial que correspongui, el nombre d’anys cotitzats i el període en què es retardi la jubilació.

La segona opció permet cobrar un 4% més de pensió per cada any que demori la jubilació (abans de la reforma era un 2%). En principi, aquesta fórmula pot oferir un avantatge a llarg termini més gran als jubilats, però els deixa sense aquesta injecció immediata de liquiditat que representa el xec.

La tercera via d’incentiu per allargar l’edat de jubilació consisteix en una fórmula mixta: cobrar un xec i incrementar una mica més la futura pensió.

Segons les últimes dades de la Seguretat Social, un de cada tres treballadors que endarrereixen la seva jubilació un mínim de 12 mesos opten per cobrar el xec (la primera de les fórmules).  

Penalitzacions si avancen la jubilació

Els incentius a retardar la jubilació són la pastanaga, però el sistema d’Escrivá també té el seu pal. I és que la reforma va introduir una sèrie de coeficients reductors que penalitzen més aquells treballadors que decideixen avançar de manera voluntària la retirada, i retallen la seva futura pensió. Les penalitzacions se centren especialment en els primers mesos de jubilació i, segons les dades que té la Seguretat Social, estan tenint ja els seus efectes abans fins i tot d’entrar en vigor. 

I és que, si bé els premis per allargar la vida laboral ja són vigents, les penalitzacions a la jubilació anticipada començaran a aplicar-se per a aquells que es prejubilin el 2024.

El 2021, any en què es va anunciar la reforma, el 63,6% de les persones que es van jubilar ho van fer abans d’haver arribat a l’edat legal, tement les penalitzacions que arribarien amb el nou sistema.

Notícies relacionades

La natalitat segueix en caiguda lliure: els demògrafs confien en la immigració per pal·liar la caiguda

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

Un any després, ja amb la norma coneguda però encara no en vigor, l’esmentat percentatge es va rebaixar al 43,9%, amb una caiguda especialment intensa entre aquelles persones que optaven per anticipar dos anys –el màxim permès per llei– el seu retir.

En aquesta línia, la reforma d’Escrivá també ha limitat a molt poques casuístiques la possibilitat que un conveni col·lectiu pugui obligar una persona a jubilar-se. Queda descartat sempre que l’esmentat treballador no tingui els anys de cotització mínims per retirar-se. També queda molt vinculat a l’obligació de reemplaçar l’empleat amb un contracte de relleu, indefinit i amb promoció de les dones en el cas d’aquells sectors més masculinitzats.