Dur xoc entre Escrivá i l’Autoritat Fiscal per l’escàs abast de l’ingrés mínim vital

El document ‘Segona opinió sobre l’ingrés mínim vital (IMV)’, publicat aquest dijous per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal –que revela que la prestació només arriba al 35% de llars que hi tindrien dret–, ha provocat un dur xoc institucional entre l’Airef, que presideix Cristina Herrero, i el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, que dirigeix José Luis Escrivá, i també expresident de l’organisme avaluador. Escrivá acusa l’Airef de falta d’interlocució amb el ministeri i d’utilitzar dades «d’escassa qualitat i amb falta de fonamentació», que posen en entredit les seves conclusions.

El document d’avaluació de l’IMV que, per mandat legal, ha de publicar l’Airef amb caràcter anual conclou en aquesta ocasió que gairebé no s’han produït avenços en l’últim exercici en la implantació d’aquesta prestació i calcula que el nombre de llars beneficiàries de la prestació de l’ingrés mínim vital (IMV) es manté en 284.000, el 35% de les aproximadament 800.000 llars que podrien rebre-la, amb dades fins al desembre del 2022. L’Airef ha tornat a identificar un escàs abast de la prestació, que, sobretot, s’explica per l’existència d’un 58% de llars (469.000 llars) que en podrien ser beneficiàries, però que no la sol·liciten. 

Les dades de l’Airef qüestionen la informació que transmet el ministeri en les seves notes mensuals. Segons l’estadística que publica el ministeri, «l’ingrés mínim vital (IMV) ha arribat a 627.957 llars», amb dades fins al 31 de maig. Aquesta xifra és més del doble que els 284.000 beneficiaris estimats per l’Airef per a finals del 2022. La raó, segons ha explicat Cristina Herrero, és que l’estadística del ministeri mesura quantes llars s’han beneficiat de l’IMV des de la seva implantació el juny del 2020, sense tenir en compte les baixes. «És com si l’estadística mensual de la Seguretat Social informés del nombre de pensionistes al llarg de tota la història», ha citat com a exemple.

La presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, estava presentant en roda de premsa les conclusions d’aquest informe mentre el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social publicava a través de la xarxa social Telegram el seu total rebuig amb el contingut del document. El ministeri retreia a l’Airef haver elaborat la seva opinió «sense interlocució» amb el departament que dirigeix Escrivá. «A més, algunes de les dades incloses en l’informe i les anàlisis que se’n desprenen pateixen d’escassa qualitat i falta de fonamentació, cosa que posa en entredit les seves conclusions».

Notícies relacionades

Escrivá redobla el seu xoc amb el Banc d’Espanya per les pensions: «No té legitimitat per parlar d’equitat»

¿Com se sol·licita l'ingrés mínim vital? ¿Quins requisits té? Totes les claus

Herrero ha respost que l’Airef ha mantingut dues reunions amb el Ministeri d’Inclusió prèvies a l’elaboració d’aquest document d’opinió. A més, ha explicat que el document va ser remès fa 15 dies als ministeris implicats –els d’Inclusió i Seguretat Social, d’Hisenda i d’Economia– per a la recepció de les seves al·legacions. La presidenta de l’Airef ha explicat que algunes de les al·legacions «qualitatives» han sigut incorporades al document presentat aquest dijous. «Cap alterava les dades quantitatives, que són incontestables», ha dit, després d’explicar que els registres que s’han utilitzat per a l’elaboració de l’informe han sigut proporcionats pel mateix Ministeri d’Inclusió, així com pel d’Hisenda.

L’«escassa qualitat» d’algunes dades que, segons denuncia el Ministeri d’Inclusió, reconeix la mateixa Airef en la pàgina 37 de l’informe es refereix a les que haurien d’aportar les comunitats autònoma. Segons l’Airef, això no altera les «conclusions quantitatives de l’informe».