Treball en plataformes
Els Vint-i-set pacten la nova llei rider europea amb l’abstenció d’Espanya
uber-eats-1 /
A principis de desembre una minoria de bloqueig formada per nou països, amb Espanya al capdavant, va frenar l’acord sobre la proposta de directiva de treballadors de plataformes digitals com Uber i Deliveroo al considerar que el text, que ha de servir per millorar les condicions laborals del col·lectiu, era insuficient i poc equilibrat. Sis mesos després, els ministres d’ocupació i assumptes socials de la UE han aconseguit tancar un acord polític que permetrà a la pròxima presidència rotatòria de la UE, que liderarà Espanya, començar a negociar la nova llei amb el Parlament Europeu. Espanya considera el compromís «difícilment comprensible en termes democràtics» i «per sentit comú» s’hi ha abstingut.
«En honor a la veritat i per sentit comú no podem assumir que un jove amb una bicicleta o un conductor amb un telèfon mòbil siguin empresaris o emprenedors. No ho són. Vull ser clara. El text que se sotmet avui a la nostra aprovació no protegeix les persones treballadores. Espanya no pot donar el seu suport a una orientació general que no avança en els drets laborals. Se situa per sota dels estàndards de la doctrina dels tribunals europeus», ha explicat durant el debat públic la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que juntament amb els seus homòlegs de Bèlgica, Luxemburg, Malta, Holanda, Portugal, Romania i Eslovènia ha firmat una declaració demanant-ne una legislació molt més ambiciosa. Els vuit països esperen ara que el text «es millori» durant la negociació interinstitucional amb el Parlament Europeu.
Malgrat les reserves expressades per vuit delegacions, la presidència sueca ha celebrat l’acord que considera equilibrat. «L’economia col·laborativa ha aportat molts beneficis a les nostres vides, però això no s’ha de produir a costa dels drets dels treballadors. El plantejament del Consell aconsegueix un bon equilibri entre la protecció dels treballadors i la seguretat jurídica de les plataformes que els fan servir», ha destacat la ministra sueca d’igualtat de gènere i treball Paulina Brandberg després d’un debat en el qual Espanya ha presumit de ser pionera en aquest terreny amb l’aprovació el 2021, de la seva llei ‘rider’, aprovada amb el suport dels interlocutors socials.
Situació laboral
El projecte aprovat introdueix, segons el parer de la presidència sueca de la UE, dues millores fonamentals: ajudarà a determinar la situació laboral correcta de les persones que treballen per a plataformes digitals –de manera que combati els falsos autònoms– i establirà les primeres normes de la UE sobre l’ús de la intel·ligència artificial en el lloc de treball. Actualment, segons dades europees, la majoria dels més de 28 milions de treballadors de plataformes digitals a la UE són treballadors autònoms, inclosos taxistes, treballadors domèstics i repartidors de menjar. No obstant, alguns han de complir moltes de les mateixes normes i restriccions que un treballador per compte d’altri. Això, segons el Consell, indica que mantenen una relació laboral i que, per tant, han de disfrutar dels drets laborals i la protecció social que la legislació nacional i de la UE atorga als treballadors per compte d’altri. L’objectiu amb la nova llei és facilitar el camí perquè aquests treballadors siguin reclassificats com a empleats.
Segons el plantejament general del Consell, es presumirà legalment que els treballadors són ocupats d’una plataforma digital (i no autònoms) si la seva relació amb la plataforma compleix almenys tres dels set criteris establerts en la directiva i que inclouen un límit màxim de la remuneració que poden rebre els treballadors, restriccions a la seva capacitat per rebutjar una feina, també a la possibilitat de treballador per a d’altres, normes que regulin la seva aparença o conducta, i la supervisió per mitjans electrònics, entre d’altres. En els casos en els quals s’apliqui la presumpció legal, correspondrà a la plataforma digital demostrar que no hi ha relació laboral segons la legislació i la pràctica nacionals.
Algoritmes més transparents
Notícies relacionadesEl projecte de llei aprovat pels Vint-i-set també contempla un ús més transparent dels algoritmes de manera que els treballadors estiguin informats sobre l’ús de sistemes automatitzats de seguiment i presa de decisions. Segons les noves normes, aquests sistemes seran supervisats per personal qualificat, que gaudirà d’una protecció especial davant el tracte advers. També es garanteix la supervisió humana en determinades decisions importants, com la suspensió de comptes.
Per a Espanya, i totes aquestes garanties, tot i que la normativa inclou avenços en el disseny actual «la presumpció legal de la relació laboral és menys ambiciosa i eficaç que la proposta per la Comissió. La presumpció legal refutable s’ha d’activar segons normes i mecanismes clars i transparents compartits per tots els estats membre i que respectin la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i els tribunals nacionals», sostenen en la seva declaració els vuit ministres signants de la declaració en la qual reclamen una presumpció de laboralitat «sense restriccions o excepcions» perquè això només perpetuaria «el desequilibri actual entre les plataformes digitals i les persones que hi treballen, i fins i tot entre intermediaris».
-
Ofert per
- La carrera a la Casa Blanca Jo voto Trump
- LA SITUACIÓ DE LA XARXA DE RODALIES Adif retarda el tall previst a l’R3 per no coincidir amb el de Tarragona
- El Govern central surt en tromba a desvincular-se de la xarxa corrupta
- CRÍTICA Una impostora en la tragèdia del Bataclan
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El perdó al procés La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia
- Balanç de mandat Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O
- Tramitació parlamentària El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres