Pensió d’incapacitat permanent: aquestes són les preguntes ‘trampa’ que et farà el tribunal mèdic

La Seguretat Social mira amb cura les incapacitats laborals permanents. Més enllà de tenir reconeguda una baixa laboral i de rebre una pensió per incapacitat temporal, un treballador pot declarar tenir un impediment físic o mental per realitzar una activitat professional a llarg termini. Llavors, s’endinsa en un procés per avaluar, revisar i confirmar les seves malalties. D’aquesta manera, té dret a cobrar una pensió d’incapacitat permanent, una prestació econòmica que mira de cobrir la pèrdua d’ingressos de la persona afectada. Una de les proves que s’ha de passar és la del tribunal mèdic, que certifica la inhabilitació. Per a això, no només requereix tots els informes mèdics que consideri oportuns, sinó que interpel·la directament el sol·licitant. Tanmateix, el que semblen preguntes corrents també poden ser petites trampes per comprovar la veracitat dels fets.

El tribunal mèdic s’encarrega d’inspeccionar les incapacitats laborals permanents. És un procés obligatori per a qualsevol persona amb una malaltia comuna o professional que vulgui sol·licitar una baixa de llarg període. Està dirigit per l’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI o denominació anàloga depenent de cada comunitat autònoma), que és un organisme dependent de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o, en el cas de Catalunya, de la Conselleria de Salut.

Un procés de 135 dies hàbils

Aquest equip està compost per metges i representants de la Seguretat Social, que seran els encarregats de valorar l’estat de la prestació del sol·licitant. També determinaran quines prestacions econòmiques pot rebre el sol·licitant o quines feines pot exercir i quines no. Amb tot, des que es presenta la sol·licitud, l’autoritat té un termini màxim de 135 dies hàbils per emetre una resolució. A més, els tipus d’incapacitat permanent que poden concedir són cinc: parcial, total, total qualificada, absoluta i gran invalidesa.

Tot i que la funció del tribunal mèdic no és fiscalitzar els ciutadans, ha de fer preguntes de tot tipus sobre l’accident o la malaltia que ha patit el sol·licitant per conèixer amb exactitud la gravetat dels efectes de la malaltia, tant en la vida diària com en la laboral. A més de sol·licitar la documentació oportuna, si és necessari, també pot demanar a la persona sol·licitadora que faci diferents moviments o maniobres per assegurar-se del seu estat físic.

Les preguntes més freqüents

Sigui com fos, les preguntes que sol fer el tribunal són ordinàries, però no per això cal prendre-les a la lleugera. Aquestes són algunes de les qüestions més freqüents que porten certa trampa:

¿Com et trobes? Per al tribunal és molt important conèixer les sensacions del pacient i sovint es tracta d’una qüestió que ajuda a relaxar l’ambient i que el pacient no vegi el tribunal com un ens intimidatori.

¿Has millorat de la teva malaltia o lesió en el temps que fa que estàs de baixa? Aquesta pregunta té un objectiu central: explorar la possibilitat que, arran d’una millora, el ciutadà pot tenir opcions de recuperar-se de manera definitiva o tenir un grau menor d’incapacitat al que s’esperava en un primer moment.

¿Has vingut sol o acompanyat? Aquesta pregunta aparentment inofensiva té l’objectiu de saber si el ciutadà que ha demanat la incapacitat té certa independència i és capaç de desplaçar-se amb autonomia.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya avisa: vigila si veus aquest senyal als teus bitllets

Baixa laboral: així funciona el nou protocol sobre incapacitat temporal aquest 2023

¿Quin càrrec ocupes? Aquesta pregunta també té un rerefons, ja que explora la possibilitat que el treballador, si no pot exercir la seva actual funció a la seva empresa, sigui capaç de desenvolupar altres feines, ja sigui en aquesta mateixa empresa o en un altre lloc.

¿Quin tipus de tasques solies portar a terme diàriament? És una pregunta connectada de manera directa amb l’anterior, ja que busca la mateixa informació. Coneixent les tasques serà més fàcil saber si pot mantenir la feina o no, una cosa que a la pràctica també defineix el grau de la incapacitat permanent en el cas que es concedeixi.