Els auditors reclamen la fiscalització externa dels comptes dels ajuntaments de més de 5.000 habitants

No té gaire sentit que hi hagi més control i obligacions sobre els comptes de les empreses privades, cotitzin o no a la borsa, que sobre els de les institucions públiques, que gestionen els diners de tots els ciutadans. Partint d’aquesta premissa, els auditors de comptes de Catalunya, aprofitant les eleccions municipals, han reclamat a tots els partits que es comprometin a obligar els ajuntaments a fer «auditories externes sistemàtiques». Almenys els de més de 5.000 habitants, dels quals n’hi ha uns 1.300 a tot Espanya, i d’aquests, 218 són a Catalunya.

Les dades avalen aquesta petició: segons l’informe sobre el compte general de les corporacions locals publicat per la Sindicatura de Comptes sobre les xifres del 2020, emès el novembre del 2022 (les últimes disponibles), un total de 688 municipis catalans van presentar els comptes en el termini, però el 84,45% tenien deficiències que la Sindicatura va demanar esmenar. I, el 31 de desembre del 2021, 265 municipis (el 45,61% dels requerits) no les havien reparat. 

La Sindicatura, infradotada de personal, fa els controls mitjançant mostrejos. I, respecte als comptes del 2019, per sobre dels dos anys més tard del termini previst, el 9,32% dels municipis de l’Estat encara no els havien presentat i el 7% dels d’entre 10.000 i 50.000 habitants. Al seu torn, la Sindicatura de Comptes inclou als seus informes observacions i recomanacions que es repeteixen cada any. A diferència del que passa amb les empreses privades, que davant incompliments estan subjectes a sancions o fins i tot al tancament registral, de manera que no poden, per exemple, ni portar a terme un nomenament, en el cas de les institucions públiques això no passa.

Concursos públics

El mecanisme proposat pel president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Antoni Gómez, podrien ser concursos públics perquè entitats professionals dedicades a aquests menesters supervisessin aquests comptes municipals. Gómez descarta que es tracti d’una manera de buscar negoci per al sector ja que serien de poc més d’un miler d’ajuntaments davant els més de 72.000 informes que realitzen les auditores a l’any.

Els auditors parlen d’un «pacte per la transparència econòmica». És una interpel·lació que aquest col·lectiu dirigeix a totes les formacions polítiques que es presenten als comicis. Segons el seu parer, cal «un compromís polític». Els municipis de més de 5.000 habitants són els que «s’haurien de sotmetre a una auditoria anual de manera regular, com ja fan alguns de manera voluntària i ja va sent habitual en la majoria de països del nostre entorn».

Sector privat i públic

En una comunicació remesa als partits, Gómez destaca que el sector privat ja se sotmet de manera sistemàtica i pública a auditories externes, «independents del control i auditoria interna i dels departaments de comptabilitat». «Entenem que amb més raó el sector públic, i en particular els ajuntaments, hauria d’incorporar de manera sistemàtica aquesta auditoria externa dels seus comptes, més enllà de l’eficàcia que puguin tenir les intervencions municipals o la Sindicatura de Comptes de Catalunya», afegeixen.

Segons l’informe sobre auditoria del sector públic a Espanya (ICJCE), Catalunya se situa en la meitat del rànquing espanyol referent a les auditories en l’àmbit de l’administració local. Encapçalen la llista de les bones pràctiques Aragó, les Balears, el País Valencià, Navarra i el País Basc.

Notícies relacionades

Deloitte s’encarregarà d’investigar suposades pràctiques contra la llibertat sindical a Mango

Treball i els sindicats, a punt de segellar l’estatut del becari

Segons l’Institut de Censors Jurats de Comptes, «no es pot entendre que l’auditoria dels ajuntaments i diputacions de certa dimensió no sigui obligatòria a Espanya, ja que fins i tot algunes societats de petita dimensió tenen l’obligació de sotmetre’s anualment a l’auditoria».

La mateixa anàlisi destaca que Espanya és dels països on el control extern de comptes municipals recau en el Tribunal de Comptes i els òrgans autonòmics competents, que fan els seus controls partint de mostrejos. L’excepció és la comunitat foral de Navarra, que, per cobrir un nombre més elevat de municipis anualment, contracta auditores privades. A diferència del que passa a Itàlia, Portugal o Grècia, a Espanya no és obligatòria la contractació d’auditores privades per al control extern.