Sant Cugat (Barcelona) desbanca Pozuelo (Madrid) com a municipi amb menys atur de tot Espanya

Sant Cugat del Vallès (Barcelona) és el municipi d’Espanya amb menys atur, amb una taxa d’atur mitjana estimada per al 2022 del 5,2%. El segueix Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb un 5,8%, segons l’informe ‘Indicadors urbans 2023’ publicat aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Els dos municipis ja van liderar la classificació quan es van publicar les dades del 2021 fa un any, però en ordre invers. D’aquesta manera, en aquesta nova edició d’aquesta estadística, Sant Cugat ha desbancat Pozuelo com a municipi amb menys atur de tot Espanya.

En tercera posició se situa el municipi basc de Sant Sebastià, amb una taxa d’atur del 6,5%, seguida de Las Rozas de Madrid (6,7%) i del municipi madrileny de Majadahonda (6,7%).

La creu de la moneda

Per contra, el municipi gadità de La Línea de la Concepción és el que més taxa d’atur presenta, amb una taxa estimada per al 2022 del 29,3%, seguit de Ceuta (28%), del municipi jaenès de Linares (25,9%) i dels municipis de Jerez de la Frontera (Cadis) i Granada, tots dos amb una taxa d’atur del 24,2%.

De fet, dels 15 municipis amb més taxes mitjanes d’atur estimades per al 2022, la majoria es troben a Andalusia.

Així, a més dels quatre ja esmentats, cal sumar-hi també Algesires (23,5%), Sanlúcar de Barrameda (23,3%), San Fernando (22,4%), Còrdova (22,2%), Chiclana de la Frontera (22,1%), Cadis (21,6%), Alcalá de Guadaíra (21,2%) i El Puerto de Santa María (21%).

Fora de la comunitat andalusa, es colen en aquesta llista de 15 municipis amb més taxa d’atur les ciutats autònomes de Ceuta (28%) i Melilla (21,3%) i el municipi toledà de Talavera de la Reina (21,7%).

Catalunya, Madrid i el País Basc

Per contra, entre els 15 municipis amb inferior taxa d’atur, figuren cinc de pertanyents a la comunitat de Madrid (Pozuelo, Las Rozas, Majadahonda, Alcobendas i San Sebastián de los Reyes); quatre del País Basc (Sant Sebastià, Getxo, Irun i Vitòria); quatre de Catalunya, tots de la província de Barcelona (Sant Cugat, Barcelona, Castelldefels i Cerdanyola del Vallès); un de Castella i Lleó (Burgos), i un de Galícia (Santiago de Compostel·la).

Referent a les taxes d’activitat, els municipis que presentaven el 2022 les xifres més elevades són Rivas-Vaciamadrid (69,8%), Valdemoro (68,7%) i Parla (67,3%), tots a la comunitat de Madrid. En el costat oposat, els municipis amb inferiors taxes d’activitat van ser Ferrol (50,1%), Avilés (50,3%) i Gijón (50,4%).

Sant Sebastià, l’àrea urbana amb més renda

En l’informe publicat aquest dilluns s’inclouen les dades per a les conegudes com a Àrees Urbanes Funcionals (AUF). Cada AUF consisteix en una ciutat i els municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d’influència laboral. Es defineixen 70 àrees urbanes funcionals per a tot Espanya.

Un municipi pertany a l’AUF d’una ciutat si el 15% o més de la seva població ocupada es desplaça a aquesta ciutat per motius de feina.

El 2022 les AUF amb més població van ser les de Madrid (amb 6,98 milions de persones), Barcelona (5,09 milions) i València (1,78 milions).

L’AUF de Donostia/Sant Sebastià va encapçalar la renda neta mitja anual per habitant el 2020, amb 16.836 euros, seguida de Bilbao (15.436 euros) i de Madrid (15.407 euros).

Per la seva banda, Torrevieja (8.441 euros), Lorca (9.402 euros) i Marbella (9.721 euros) van ser les àrees urbanes funcionals que van presentar les rendes més inferiors.

L’INE destaca que la proporció d’ocupació en la indústria i els serveis permet distingir entre AUF caracteritzades per una forta implantació d’aquests sectors davant d’altres. El 2021 van destacar com a àrees industrials les d’Avilés (amb un 26,7% d’ocupació en la indústria), Alcoi (23,7%) i Sagunt (23,5%). Per la seva part, les AUF de Marbella (2,6%), Almeria (3,1%) i Mèrida (3,1%) van registrar el pes més baix d’ocupació industrial.

Quant a la proporció de població ocupada en el sector serveis, totes les AUF superen el 64%. Les de Mèrida (91,5%), Toledo (91,2%) i Las Palmas de Gran Canària (87,7%) registren els percentatges més importants. Per la seva banda, les AUF en les quals el sector serveis va tenir menys pes en l’ocupació van ser les d’Avilés (64,7%), Lorca (65,0%) i Sagunt (68,8%).

El madrileny barri d’El Viso, el més ric d’Espanya

Atès que dins de les ciutats es donen també importants desigualtats, l’estadística també recull dades per a nivells inferiors al de la ciutat anomenats ‘Sub-City District’ (SCD). En molts casos, aquests nivells coincideixen amb la divisió existent en districtes administratius o barris.

La llista actual de ‘barris SCD’ la formen els municipis d’Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Gijón, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Canària, Sevilla, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Saragossa. En total es contemplen 523 ‘barris SCD’ en l’estadística.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Els barris amb més renda neta mitjana anual per habitant amb dades del 2020 van ser El Viso (40.815 euros), Recoletos (37.067 euros) i Castellana (36.660 euros), els tres de Madrid.

Per contra, les rendes més baixes es van localitzar a Sevilla, al barri Polígono Surdel districte sud (5.816 euros) i als barris de Los Pajaritos i Amate del districte Cerro-Amate, amb 6.043 euros, i al barri alacantí de Joan XXIII (6.503 euros).