Fer oposicions, via d’escapament amb sortida a l’estabilitat

La Zona Universitària de Barcelona era plena de gom a gom d’estudiants, una cosa poc comuna un diumenge. Però era dia d’oposicions. De bon matí hi havia citades 6.918 persones per optar a 1.480 places fixes de Correus a Catalunya, en l’oferta d’ocupació més gran de la companyia en dècades en un 2023 marcat per les ‘macrooposicions’ al sector públic. Els aspirants han sortit en tromba als dos laterals de l’avinguda Diagonal després de la primera de les dues proves d’ingrés amb regustos diferents. Amb el mòbil a la mà, els optimistes comentaven a qui hi havia a l’altre costat de la conversa que havia sigut «molt fàcil», els previnguts es convencien que «podria haver anat pitjor» i els més desencisats asseguraven que «l’examen tenia tela». No obstant, si els preguntaven pel motiu per ser funcionari, tots repetien el mateix desig: estabilitat, en tot el seu concepte.

«Vull estabilitat laboral i econòmica», sintetitza David Jauregui, de 26 anys. Acompanyat pel seu pare Miquel, empleat de Correus durant quatre dècades ja jubilat, el jove de Mora d’Ebre ha treballat de manera eventual a l’empresa pública. Va aprovar les oposicions el 2020, però amb la seva trajectòria no va tenir prou per superar la posterior fase de mèrits. Aquest cop espera aconseguir-ho perquè, a més, admet que li agrada la feina.

Un discurs que xoca amb el d’Isaac Fusellas. «No és la il·lusió de la meva vida», assegura aquest jove de Banyoles sobre ser funcionari de Correus, però tampoc el disgusta. Als 29 anys, treballa com a administratiu, té estudis de grau superior en aquesta matèria i és graduat en Traducció i Interpretació. Tot i que anhela «millorar» la seva «posició laboral», i per aconseguir-ho explica que ha estudiat durant tres mesos, no ha valorat si presentar-se a altres concursos d’ocupació pública, una característica en el perfil de l’opositor: 6 de cada 10 estudiants afirmen que preparen dues o més proves alhora.

Deborah Egea sí que encaixa en el retrat robot de la persona opositora actual. Té 41 anys, una filla de 7 i més de 5 anys d’experiència laboral. Treballa a jornada completa a la recepció d’una autoescola i buscar ser funcionària per un «conjunt de factors». En concret, aquests elements són fer un «salt econòmic», «aconseguir una conciliació familiar més bona» i «guanyar qualitat de vida», precisa, alhora que comenta que vol passar les tardes amb la seva filla. Per aconseguir-ho ha estudiat per als exàmens en el seu temps lliure durant un any i mig.

Més de 84.000 candidats per a 7.757 llocs

Notícies relacionades

Sanitaris, docents, Mossos: així es distribueixen les 14.000 places que la Generalitat traurà a oposició

La Generalitat repetirà el 93% dels exàmens després del fiasco de les oposicions

En l’àmbit estatal s’han presentat més de 84.000 ciutadans per aconseguir un dels 7.757 llocs per exercir funcions de part d’enviaments, tasques logístiques i atenció al client en oficines de Correus. Una gentada s’amuntegava en diferents facultats de la Universitat de Barcelona poc abans de les nou del matí. No obstant, no s’ha registrat el fiasco de les oposicions de la Generalitat de dissabte passat.

De la gestió de les proves se n’han encarregat els mateixos empleats de la companyia en «un notable esforç logístic i d’organització», ha presumit l’empresa pública amb la posterior aprovació dels candidats interpel·lats, que han posat un notable a la jornada. Tot i que això no té gaire importància, comentaven. Només volien acabar la jornada i, sobretot, aprovar. Perquè fer oposicions el 2023 és una via d’escapament amb sortida a l’estabilitat.