Cellnex perd 91 milions fins al març, un 2% menys que el 2022

L’operador d’infraestructures de telecomunicacions Cellnex ha tancat el primer trimestre de l’any amb unes pèrdues de 91 milions d’euros, un 2,1% inferiors al mateix període del 2022, a causa dels costos associats a operacions de creixement, i ha elevat els seus ingressos en un 19%, fins als 985 milions.

Segons els resultats financers relatius al primer trimestre de l’any, remesos aquest dijous a la CNMV, el supervisor borsari, la cotitzada catalana ha situat el seu Ebitda –resultat brut d’explotació– en els 730 milions, un 15% més, mentre que el flux de caixa lliure i recurrent alçapremat ha arribat als 336 milions, un 12% més.

En una nota de premsa, Cellnex destaca que les pèrdues de 91 milions s’expliquen per l’efecte de les amortitzacions, que han crescut un 13%, i dels costos financers, un 12% superiors, lligats tots dos a la consolidació d’adquisicions passades.

El conseller delegat de la cotitzada, Tobías Martínez, ha defensat que els comptes del primer trimestre «reforcen l’alineament amb el nou capítol estratègic anunciat el novembre passat».

I és que després d’augmentar la seva mida mitjançant adquisicions des de la seva sortida a Borsa, el 2015, Cellnex es troba immersa en una nova etapa en què prioritza el creixement orgànic, cosa que coincideix amb canvis en la governança del grup, ja que Martínez va anunciar al gener la seva renúncia com a primer executiu, que es farà efectiva al juny, després de la celebració de la Junta General d’Accionistes.

En el marc d’aquesta estratègia, Cellnex s’ha proposat obtenir la qualificació de grau d’inversió (BBB-) per part d’S&P i mantenir-la per part de Fitch, per tenir millors condicions d’accés als mercats de deute.

A març del 2023, Cellnex compta amb una liquiditat disponible –és a dir, tresoreria i deute no disposat– d’aproximadament 4.300 milions d’euros.

El deute financer net, així mateix, arriba als 17.000 milions d’euros, si bé un 77% d’ella està referenciada a tipus fix.

Quant a l’apartat dels ingressos, més del 91% procedeixen dels serveis d’infraestructures per a operadors de telecomunicacions mòbils; les activitats de radiodifusió li aporten el 5,8%; i el negoci de xarxes de seguretat i xarxes per a la gestió d’infraestructures urbanes aproximadament un 3%.

A tancament de març, Cellnex comptava amb 111.931 emplaçaments operatius, tots a Europa (Àustria, Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa), als quals cal afegir 7.988 nodes de sistemes d’antenes distribuïdes (DAS) i microcel·les (‘small cells’).

La companyia remarca que en el primer trimestre de l’any el creixement orgànic dels punts de presència als emplaçaments va ser d’un 6,8% amb relació al primer trimestre del 2022.

Com ja va indicar Martínez en una roda de premsa al març, Cellnex precisa que està disposada a incorporar socis en les seves filials si això el pot ajudar a aconseguir la qualificació de grau d’inversió per part d’S&P, una de les metes de la seva nova etapa estratègica.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Aquests resultats s’han comunicat el dia després que el consell d’administració hagi acordat incorporar dos consellers, un en representació del fons britànic The Children’s Investment (TCI), ara primer accionista, i una altra d’independent, si bé els nomenaments han de ser ratificats en la junta d’accionistes del juny.

D’aquesta manera, el consell torna a estar format per onze membres i s’aplana així el nomenament d’un conseller delegat en substitució de Martínez, tot això després d’una sèrie de moviments, entre els quals s’inclouen la sortida de Betrand Kan com a president i conseller, iniciats al març per la irrupció de TCI com a màxim accionista.