L’Administració aclapara les empreses amb un milió de pàgines en noves lleis en tres anys

Vegeu la reforma laboral o la de les pensions, els plans d’igualtat, la prohibició dels plàstics d’un sol ús o els canvis en la normativa d’àrees de promoció econòmica urbana, entre moltes d’altres. Un «tsunami burocràtic», en argot patronal, que ha generat una bateria de nous (i celebrats) drets per a treballadors, ciutadans i consumidors, però també d’obligacions per a les empreses. Així es deriva de l’últim informe publicat per la patronal CEOE sobre producció normativa de les administracions. 

L’emergència pandèmica ha contribuït, entre d’altres, a accelerar un procés de modificació o creació de lleis que ja s’estava accelerant. El 2021 i 2022 es posicionen com el cinquè i el sisè, respectivament, anys amb més producció normativa a nivell estatal en la història de la democràcia. I en el cas de Catalunya s’hi suma que el Parlament ha sigut el més actiu quant a lleis i massa normativa aprovada en cada un dels últims tres anys entre les diferents càmeres autonòmiques. 

«Ens estan cosint, la gran majoria d’empreses no estan preparades per assumir totes les noves obligacions i acaben delegant part en empreses especialitzades», afirma la responsable laboral del Col·legi de Gestors de Catalunya, Aurora Rodés. Per això el ‘boom’ (i negoci) d’empreses dedicades a la venda de programes específics per donar compliment a normes concretes, com és el cas del registre de jornada, que el mes que ve complirà quatre anys de vigència. Factorial, Intratime, Woffu, Bizneo... són només algunes de les companyies que han vist un nínxol de negoci en aquestes noves càrregues.  

Fent la mirada una mica més enrere, des de l’inici de la democràcia, una investigació publicada recentment pel Banc d’Espanya quantifica que entre el 1979 i el 2022 s’han aprovat un total de 414.272 lleis, sumant les aprovades per totes les administracions. Una complexitat normativa que té els seus efectes, segons apunten els autors de l’informe: un augment del nombre de noves lleis del 10% suposa una retallada de l’ocupació del 0,5% a les plantilles d’empreses de menys de 10 treballadors.

Falta de corresponsabilitat

Patronals i gestories lamenten la càrrega addicional que els suposa posar-se al dia i aprendre a funcionar sota aquest més d’un milió de noves pàgines de lleis. Des de la CEOE veuen en aquest increment com un «excés d’intervencionisme», segons es refereixen, i un desavantatge en termes de competitivitat amb la resta de corporacions a Europa i la resta del món. Sobretot quan existeixen duplicitats entre la normativa estatal i l’autonòmica o entre autonòmiques. 

També lamenten que els programes d’ajudes públiques cada vegada els condicioni més l’Administració a l’estricte compliment de la normativa, segons apunten fonts consultades de la patronal. Cosa que, segons la seva opinió, redueix l’efectivitat i cobertura d’aquestes. Per exemple, per accedir als incentius a la contractació dels col·lectius vulnerables, com sèniors, dones o joves, les companyies que vulguin estalviar-se fins a 1.536 euros a l’any en cotitzacions socials han de tenir registrat un pla d’igualtat. Una cosa que, malgrat ser obligatori, dues de cada tres empreses a Espanya no compleixen. 

«No és tan important el nombre de noves obligacions com les eines i recursos que disposi l’Administració per garantir el seu correcte compliment. Ha de fer-se corresponsable del que aprova», apunta el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. 

El dirigent de les pimes catalanes recorda en conversa amb EL PERIÓDICO com des de la seva organització van marcar com a prioritat per avalar els últims pressupostos de la Generalitat que aquesta assumís la llei de facilitació econòmica i la creació d’una finestreta única per a tràmits, per així reduir els colls d’ampolla i els temps en els permisos. 

«No hi ha més conflictes perquè l’Administració tampoc té capacitat per fiscalitzar-ho tot i ells mateixos s’estan veient desbordats», apunta Rodés, del Col·legi de Gestors. 

Malestar entre els vigilants

Notícies relacionades

Escrivá xifra en 140.000 milions els diners de les pensions que han anat a altres despeses en els últims 30 anys

Grant Dalton: "Ja hi ha altres ciutats que volen la Copa Amèrica de vela"

En la línia d’aquesta «corresponsabilitat» a què apel·la Ginesta, no només en les empreses s’han vist afectats per l’increment de producció normativa, sinó també els que han de vetllar pel seu compliment. Per exemple, fa més d’un any que els sindicats d’inspectors de Treball estan immersos en un conflicte amb el Govern, demandant-li més mans i una nova estructura organitzativa per atendre l’augment de càrregues de treball derivades de la nova reforma laboral, la llei de teletreball, la ‘llei Rider’ o els ertos, durant la pandèmia. 

Les centrals ultimen una vaga indefinida –emulant els lletrats de la Justícia–, amb aturades parcials a partir del mes de maig i ja han elevat la seva denúncia davant la Comissió Europa. També la plantilla de la Seguretat Social està immersa en el seu propi conflicte i els sindicats denuncien l’augment de càrregues de treball derivat de prestacions acabades de crear, com l’ingrés mínim vital (IMV). Cosa que ha derivat, entre altres, en embussos a l’hora de concedir cites a les oficines per a determinades consultes i la demora en el reconeixement de certes prestacions.