Alleujament de l’euríbor
El Banc d’Espanya rebaixa a uns 200.000 els beneficiaris del pla per a les hipoteques del Govern
Les llars que potencialment s’hi podrien acollir superaran de manera lleugera les 549.000, per sota del milió anunciat pel Govern
La banca s’oposa a reobrir el pla d’ajuda als hipotecats
¿Com afecta l’acord entre el Govern i la banca les hipoteques?
El pla dissenyat pel Govern i la banca per alleujar la situació d’hipotecats vulnerables i de classe mitjana amb problemes de pagament podria arribar a tenir uns 200.000 beneficiaris, molt per sota de les «més d’un milió de llars vulnerables o en risc de vulnerabilitat» que va anunciar l’Executiu el novembre passat i només un 5,4% de les 3,7 milions d’hipoteques, aproximadament, referenciades a l’euríbor. Així ho ha estimat aquest dimecres el Banc d’Espanya, que també ha calculat que el capital pendent d’amortitzar per aquests hipotecats estaria una mica per sobre dels 16.400 milions d’euros, un 3,2% dels 506.157 milions en hipoteques pendents de pagament (4,6% de les que estan a tipus variable o mixt).
El mateix Govern admetia en privat la tardor passada que la xifra del milió de beneficiaris que va anunciar era una estimació del total de beneficiaris potencials, no dels previsibles. Així ho ha constatat ara l’organisme supervisor governat per Pablo Hernández de Cos en el seu últim informe d’estabilitat financera, en el qual també ha rebaixat la xifra de potencials beneficiaris des d’aquest milió anunciat al novembre fins a una mica de 549.000, un 45% menys. Les diferències es deuen al fet que l’Executiu va basar els seus càlculs en una pujada de l’euríbor superior a la que s’ha produït, i també al fet que posteriorment a les seves estimacions es va publicar una nova edició de l’enquesta financera de les famílies, sobre la qual es basen els càlculs.
Davant una pujada de l’euríbor de quatre punts percentuals similar a la que s’ha produït des de l’any passat, ha calculat el Banc d’Espanya, la reforma del codi de bones pràctiques del 2012 (per a vulnerables) faria que se’n poguessin beneficiar gairebé 218.000 llars, 73.000 més que en la versió prèvia, amb un capital pendent d’amortitzar d’uns 17.900 milions, 4.800 milions més. A més, el codi temporal per a classes mitjanes –vigent fins al tancament del 2024– podria beneficiar fins a unes 549.000 llars, 404.000 més que el codi del 2012, amb un capital pendent de 46.900 milions, uns 37.700 milions més.
Menys beneficiaris potencials
Aquestes 218.000 i 549.000 donarien una suma de beneficiaris potencials de 767.000 famílies, ja per si mateix notablement inferior al milió de llars anunciat pel Govern. Però és que, a més, el Banc d’Espanya ha advertit que «no s’hi han de sumar el nombre de llars elegibles sota aquestes dues modalitats», ja que les llars vulnerables elegibles per al codi del 2012 reformat «també ho seran de manera general» per al nou codi temporal de classes mitjanes, i podran optar per un i l’altre. En realitat, la majoria de les 218.000 estan incloses en les 549.000, de manera que la xifra final seria només una mica més alta que aquesta.
El mateix criteri és aplicable per a les xifres de beneficiaris esperables. «És previsible també que no totes les llars que es poden acollir al codi de bones pràctiques finalment ho sol·licitin, i, a més, l’adhesió a aquest codi no serà efectiva per a tots els sol·licitants. Cal ajustar les expectatives del nombre de llars que s’hi podrien acollir», adverteix el Banc d’Espanya, que ha fet els seus càlculs a partir dels beneficiaris que va tenir el codi des de la seva creació el 2012.
Si es repetissin les xifres dels dos anys en què hi va haver més beneficiaris (2015 i 2016), un 64% de les llars elegibles sol·licitarien acollir-se a les mesures, però només un 35% ho aconseguirien. Davant aquesta pujada de quatre punts percentuals de l’euríbor, això implicaria que unes 193.000 llars es beneficiarien ara del pla per a classes mitjanes, amb un capital pendent de pagament de 16.400 milions, i la reforma del codi per a vulnerables s’aplicaria a unes 76.000 llars amb un deute de 6.300 milions. En canvi, si es repetissin les xifres dels anys amb menys beneficiaris (2019 i 2020), hi hauria 26.000 llars amb 2.200 milions i 10.000 llars amb 800 milions, respectivament. De nou, no es podrien sumar els dos col·lectius i la xifra final estaria una mica per sobre dels 193.000, és a dir, rondant els 200.000.
Benefici limitat
Notícies relacionadesEl Banc d’Espanya justifica que el desendeutament de les llars després de l’esclat de la bombolla immobiliària (-23,7% del saldo d’hipoteques des del 2022) «limita en alguna mesura el nivell absolut del volum de deute afectat pels codis de bones pràctiques». També apunta que la «reducció del pes sistèmic del sector immobiliari en l’última dècada i uns criteris més prudents de concessió d’hipoteques contribueixen a limitar l’impacte afegit dels programes de suport als deutors amb garantia immobiliària».
Així mateix, el supervisor calcula que les mesures del pla hipotecari tindran previsiblement un «efecte d’estímul a curt termini» sobre el consum i el nivell d’activitat econòmica. No obstant, la contrapartida d’algunes d’aquestes mesures, adverteix, seria un nivell d’endeutament «més elevat de les llars durant més temps i un augment de les despeses d’interès a llarg termini». També podrien tenir «implicacions» en forma d’una disminució de l’accés d’aquestes llars a noves operacions de crèdit en el futur.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Retorn a les aules Samuel Bentolila, professor d’Economia: «A Alemanya quan admeten la teva filla en un centre d’FP destapes xampany»
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Club Entendre-hi + Animals i plantes Set plantes aptes (i beneficioses) per a gats
- Shopping Prime Day 2022, en directe: la màquina d’afaitar OneBlade de Philips