El pla per a les hipoteques costarà als bancs fins a 1.500 milions en provisions

Els bancs, així, tenen l’obligació de guardar certes quantitats, tant quan donen un crèdit com quan augmenta el risc d’impagament, per protegir-se davant la pèrdua que patiran si el client deixa definitivament d’abonar les quotes. La normativa comptable, precisament, considera que les mesures que conté el pla de les hipoteques (congelacions de quotes, carències en el pagament del principal, ampliacions de termini i tipus limitats) apugen el risc d’impagament en els crèdits beneficiats, cosa que obligarà les entitats a dotar més provisions.  

Això sí, després de dos mesos d’àrdues negociacions amb el Ministeri d’Economia, els bancs han aconseguit que la majoria dels hipotecats a què s’apliquin les mesures passin a la categoria de vigilància especial per risc d’impagament, però no a ser considerats morosos, amb la qual cosa les entitats hauran de fer una quantitat menor de provisions. Això és així per una qüestió tècnica clau: al principal ajornat dels crèdits a què es concedeixi la carència se’ls aplicarà un tipus que suposi una reducció del valor del préstec del 0,5%, i no de l’1%, que hagués implicat la seva entrada en la categoria de morosos.

Forquilla d’estimacions

Com va explicar el secretari d’estat d’Economia, Gonzalo García Andrés, en una entrevista a aquest diari la setmana passada, durant les negociacions –en què també ha participat el Banc d’Espanya– s’ha treballat amb «una forquilla d’estimacions» sobre quants dels fins a un milió de potencials beneficiaris s’acolliran finalment a les mesures i quin impacte podria tenir en els comptes del sector. Les patronals bancàries, per la seva banda, estan recopilant dades de les seves entitats per fer un càlcul més precís, un cop publicat el text legal de l’acord.

La firma JBCapital, fundada per Javier Botín, ha calculat en un informe que les entitats podrien haver de proveir 1.500 milions d’euros com a màxim. Segons les seves estimacions, les mesures podrien aplicar-se a hipoteques per valor de fins a 30.000 milions (al voltant del 5,8% de la cartera total), una xifra que considera «més que manejable» per als bancs. «En el millor dels casos, l’impacte hauria de ser fins i tot menor», ha apuntat.

Notícies relacionades

Aeroports: l’hora de l’enlairament

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

Un altre informe de Citi, significativament titulat ‘Els bancs esquiven una bala’, també preveu un «impacte limitat» de les mesures en els comptes de resultats dels bancs. Segons els seus càlculs, entre el 7% i el 8% de les llars hipotecades (aproximadament el 2% de les llars totals) compleix els requisits per beneficiar-se de les mesures. Altres fonts bancàries calculen que les provisions podrien rondar els 900 milions.

Els principals bancs, aquest dimecres el BBVA, estan anunciant aquests dies la seva adhesió al pla (és voluntària, però una vegada s’hi han afegit el compliment és obligatori). Les entitats són conscients que la pujada de tipus els obligaria en qualsevol cas a incrementar les seves provisions per l’augment dels problemes de pagament dels hipotecats. I tot i que haguessin preferit no tenir la cotilla del pla del Govern per així negociar amb els seus clients un a un com fan habitualment, estan satisfetes amb el resultat de les negociacions respecte al que podria haver sigut vistes les propostes d’Unides Podem i els socis parlamentaris de l’Executiu.