Foment confia en l’ajornament de la norma d’emissions Euro 7 fins al 2027

La patronal catalana està convençuda que la Unió Europea retardarà dos anys l’aplicació de la norma Euro 7, que estableix límits més durs en les emissions de gasos contaminants dels vehicles i que regularà per primera vegada les produïdes pels frens i les rodes. La Comissió Europea va presentar la proposta de reglament al novembre amb l’objectiu que entri en vigor l’1 de juliol del 2025 fins al 2035, quan només serà possible comercialitzar cotxes nous de zero emissions. «Crec que aconseguirem que es retardi i afectarà favorablement la indústria de l’automòbil, que és la segona indústria més potent de la UE», ha explicat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, després d’una visita de dos dies a Brussel·les per reunir-se amb representants de la Comissió i el Parlament Europeu. 

En cas que la norma es retardi dos anys, almenys fins al juliol del 2027, suposaria segons el màxim responsable de la patronal catalana, un «baló d’oxigen» per a la indústria automobilística espanyola i europea i un «respir» per al sector. La proposta ha generat una enorme divisió a la UE i més de mitja dotzena de països, des de la República Txeca fins a Itàlia, Polònia, Eslovàquia i Alemanya, tenen reserves sobre els nous estàndards i pressionen per aconseguir un ajornament de l’entrada en vigor de la normativa perquè la indústria tingui temps a preparar-se. Segons els detractors de la norma, l’impacte dels nous estàndards serà, a més, notable.

L’Associació Europea de Fabricants de Cotxes (ACEA) estima que si s’aprova el plantejament proposat per Brussel·les els vehicles s’encariran de mitjana 2.000 euros, enfront dels 150 euros estimats per Brussel·les en el cas dels cotxes, i que la reducció dels contaminants serà mínima. El fabricant Skoda, per la seva banda, defensa que si la norma tira endavant, haurà de tancar una unitat de producció i acomiadar 3.000 persones i que no estaria en disposició de continuar produint els models més petits. La patronal catalana afegeix altres problemes. Algunes de les 17 fàbriques automobilístiques situades a Espanya podrien haver d’aturar la producció fins a 18 mesos per adaptar-se a les noves exigències.

Nova llei farmacèutica

La visita també ha servit per parlar dels plans de la Comissió Europea sobre la nova regulació farmacèutica que presentarà a finals d’abril i que suposarà la primera gran reforma del sector en 20 anys. Sánchez Llibre ha traslladat al gabinet de la comissària de Sanitat, Stella Kyriakides, i de la presidenta, Ursula von der Leyen, la preocupació de la indústria per la possible pèrdua de competitivitat que podrien provocar els nous canvis. «Les nostres normes actuals es van establir en una època diferent, i hem d’avançar amb els temps. Els nostres ciutadans, societats i economies necessiten un sistema que pugui seguir el ritme del progrés científic i tecnològic i que garanteixi la disponibilitat, l’accés i medicaments assequibles en tot moment», reivindicava fa un mes la comissària sobre una reforma que naixerà amb sis objectius.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

En primer lloc, garantir que tots els europeus puguin accedir a medicaments tant innovadors com consolidats quan els necessitin i visquin on visquin. «La realitat actual és que, en un mercat interior fragmentat, els medicaments no arriben als pacients amb prou rapidesa ni a tots els estats membres alhora», explicava la comissària. En segon lloc, garantir que la indústria farmacèutica europea pugui innovar i continuar sent competitiva a escala mundial. «Per això ens assegurarem d’oferir forts incentius a la innovació, especialment per a les necessitats mèdiques no cobertes», explicava Kyriakides.

A més, la reforma busca fer front a l’escassetat de medicaments, amb obligacions més estrictes en matèria de subministrament i transparència de les existències, aconseguir medicaments més sostenibles des del punt de vista mediambiental, cosa que farà que s’introdueixin avaluacions de riscos mediambientals als expedients d’autorització, mesures per estimular nous productes antimicrobians i un entorn normatiu més àgil per a la inversió, amb procediments d’autorització de comercialització simplificats i més ràpids, més suport als medicaments prometedors i un ús més bo de les dades i la digitalització.