Més d’un terç del teu sou depèn de qui són els teus pares

I és que entre el 30 i el 45% de les desigualtats a l’hora de trobar una feina o una altra i de cara a cobrar un salari o un altre venen marcades des del moment de néixer. Fins al punt que provenir d’una família benestant augmenta el salari mitjà en gairebé un 43% en comparació amb els grups d’origen més desfavorit, segons quantifica un estudi de la fundació Iseak publicat recentment.

Les investigadores Marta Curull, Sara de la Rica i Lucía Gorjón han radiografiat l’origen de les desigualtats a Espanya. Al seu informe adverteixen que la igualtat d’oportunitats s’ha reduït en l’última dècada a Espanya i això suposa, entre altres coses, un obstacle creixent tant per a la cohesió social com per al creixement econòmic.

Altres estudis, com el liderat per Olga Cantó per a la Fundació La Caixa, ja van detectar que la falta d’oportunitats laborals de qualitat per als més joves està polaritzant la societat, ja que hi ha rics cada vegada més rics i pobres cada vegada més pobres, i tot això posa en perill la viabilitat a futur de l’Estat del Benestar.

Tornant a l’informe de la fundació Iseak, els antecedents i l’origen familiar generen gairebé el 52% de la desigualtat d’ingressos a Espanya. Un percentatge que s’eleva fins a gairebé el 60% en el cas dels menors de 40 anys. És a dir, les cartes d’un mil·lennista arriben més marcades que les d'un ‘baby boomer’. I el risc és que les de la generació Z estiguin més marcades encara.

L’origen dels progenitors, geogràficament parlant, és determinant a l’hora de definir el salari que tindran els seus fills. Les persones que hagin nascut d’un progenitor espanyol i d’un altre de Llatinoamèrica o de l’Àfrica segurament cobraran menys –concretament, un 53% menys– que si els seus dos pares haguessin nascut a Espanya. Tot i que tampoc cobrarien gaire més si el progenitor extracomunitari hagués nascut en un altre país d’Europa. Segons les dades de l’informe, en aquest cas els fills cobrarien un 41% menys de mitjana. Aquesta diferència suggereix que el pes de les xarxes familiars a l’hora de trobar feina continua sent molt elevat a Espanya.

La principal bretxa depèn de l’educació

L’estudi quantifica un cercle viciós d’un factor del qual l’acadèmia ja havia alertat: una bona educació és clau per tenir una situació acomodada, i el fet de venir d’una família benestant fa que sigui molt probable tenir una bona educació. La formació i aprenentatge que una persona rebrà al llarg de la seva vida, és a dir, si va a la universitat, fa una FP o acaba l’ESO i es posa a treballar, depèn en un 80% d’on neixi aquesta persona.

Només una de cada cinc persones nascudes en llars molt pobres arriba als estudis superiors, en comparació, aproximadament, de les tres de cada cinc persones nascudes en llars benestants. És per això que «reduir les desigualtats en educació reduiria gran part de les diferències posteriors en el mercat laboral», consideren les expertes d’Iseak.

Notícies relacionades

¿Continuarà venent-se Catalunya?

La Kings League capta 60 milions per expandir-se

Resoldre la bretxa educativa a través de més beques per a les famílies amb menys ingressos, o amb més acompanyament al col·legi per evitar l’abandonament escolar, reduiria la bretxa d’ingressos entre classes socials, tot i que, segons les autores de l’estudi, actualment hi ha moltes diferències entre gèneres, encara que tots dos provinguin de famílies benestants.

I és que les dones aconsegueixen, de mitjana, més bons resultats acadèmics i més nivell educatiu que els homes. Però aquest avantatge no s’acaba traduint en més bones condicions laborals. L’estudi determina que com més benestant sigui l’origen familiar, més bretxa es produeix entre homes i dones. És a dir, un home nascut en una família acabalada cobrarà de mitjana gairebé un 50% més que un altre home nascut en una família vulnerable. En canvi, una dona nascuda en una família molt acomodada només «cobrarà» un 15% més que una dona nascuda en una llar vulnerable.