Dieselgate: ¿Qui pot reclamar una indemnització?

La decisió presa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el Dieselgate aquesta setmana ha canviat les regles del joc. Després d’anys de batalla legal, multes milmilionàries i indemnitzacions igualment elevades, semblava que el tema havia quedat en un punt mort. No obstant, són molts els que encara no han reclamat una indemnització després de la compra d’un model afectat i, des de la resolució del TJUE de dimarts passat, ho podran fer.

El dictamen diu que «el comprador d’un vehicle equipat amb un dispositiu de desactivació il·lícit té dret a ser indemnitzat pel fabricant d’automòbils» i que la legislació europea «protegeix els interessos particulars del comprador individual d’un vehicle de motor davant el fabricant quan aquest estigui equipat amb un dispositiu de desactivació prohibit». En aquest sentit, la compra d’un vehicle «estableix un vincle entre fabricant i comprador d’un vehicle», que té l’objectiu de «garantir al comprador que aquest vehicle compleix la legislació de la UE».

En aquest sentit, ara és el torn dels estats membre de definir els criteris que determinaran la quantia de les indemnitzacions, així com l’accés a aquestes. A instàncies del TJUE, són els països de la UE els que, a partir d’ara, hauran de preveure que el comprador d’un vehicle afectat tingui el dret a ser indemnitzat. Així mateix, estan obligats a «no impossibilitar o dificultar excessivament l’obtenció d’una indemnització».

¿Qui pot reclamar?

La resposta a aquesta pregunta la donarà el mateix Estat espanyol quan defineixi les condicions i la manera en què es calcularà la quantia de les indemnitzacions. No obstant, segons la resolució del TJUE, qualsevol comprador d’un vehicle equipat amb un sistema de manipulació d’emissions podrà accedir a les indemnitzacions per part del fabricant, sempre que demostri que ha patit un perjudici per la compra d’aquest vehicle, ja que el tribunal europeu també ha instat a evitar que es «produeixi un enriquiment injust dels beneficiaris». El comprador podrà reclamar independentment de si continua sent el titular del vehicle o no.

Tot això canvia completament la manera en què s’estaven gestionant les reclamacions. Fins ara, només els afectats per un fabricant que hagués admès utilitzar intencionadament aquest sistema per enganyar el mercat –el grup Volkswagen– podien reclamar. Els compradors espanyols, per exemple, amb el cas en mans de la justícia alemanya podien, fins ara, reclamar al fabricant i la distribuïdora fins a l’any 2027. Quan es defineixin les noves condicions, segons la resolució del TJUE, qualsevol comprador d’un cotxe manipulat ho podrà fer.

Els cotxes afectats

La resolució recent del TJUE resol el cas que va enfrontar un ciutadà alemany amb la marca Mercedes-Benz després que l’home comprés un cotxe dièsel de la marca de l’estrella amb un dispositiu que falsejava les emissions. Després d’haver pagat la multa i d’haver citat per una revisió milers de vehicles per reparar el problema, la companyia es negava a indemnitzar el client. Després de la decisió de la justícia, ho haurà de fer si es demostra que la compra ha significat algun tipus de perjudici per al comprador. Cal recordar que els cotxes dièsel són més cars que els de gasolina.

En aquest sentit, molts models de Mercedes-Benz produïts entre el 2016 i el 2018 poden estar afectats. Concretament, els classe A, classe B, classe C, classe E, classe S, GLC, GLE, GLS, Vito i Sprinter amb motoritzacions dièsel.

En el cas del grup Volkswagen, la llista és més llarga i complexa, ja que afecta diversos tipus de motors, els TDI de 1.2, 1.6, 2.0 i 3.0 litres de desenes de models de les marques Volkswagen, Audi, Seat, Porsche i Skoda durant diferents anys de producció. Aquesta és la llista completa dels models afectats del consorci alemany:

Volkswagen:

• Golf (models del 2009 al 2015)

• Jetta (models del 2009 al 2015)

• Passat (models del 2014 al 2015)

• Beetle (models del 2009 al 2015)

• Touareg (models del 2014 al 2016)

• Polo (models del 2009 al 2014)

• Amarok (models del 2011 al 2016)

Audi:

• A1 (models del 2010 al 2015)

• A3 (models del 2009 al 2015)

• A4 (models del 2009 al 2015)

• A5 (models del 2012 al 2015)

• A6 (models del 2012 al 2015)

• Q3 (models del 2011 al 2015)

• Q5 (models del 2014 al 2016)

• TT (models del 2009 al 2014)

Skoda:

• Octavia (models del 2009 al 2013)

• Superb (models del 2009 al 2015)

• Yeti (models del 2009 al 2015)

Notícies relacionades

El ‘BOE’ confirma una nova deducció de fins a 340 euros en el teu IRPF: així pots beneficiar-te d’aquesta ajuda

Els aranzels de Trump llasten la indústria més del previst i l’economia catalana retalla el seu creixement

Seat:

• Ibiza (models del 2009 al 2015)

• León (models del 2012 al 2015)

• Altea (models del 2009 al 2015)

• Toledo (models del 2012 al 2015)

Paral·lelament, hi ha diversos models d’altres grups automobilístics que han utilitzat dispositius semblants per a la manipulació d’emissions. El Jeep Grand Cherokee i el Dodge Ram 1500 d’entre el 2014 i el 2016 en són alguns exemples. També s’ha descobert que altres cotxes, pertanyents a marques com Renault –Captur, Clio, Espace, Kadjar, Megane i Scenic– o Mitsubishi –ASX, L200 i Outlander–, han emès nivells més baixos d’òxids de nitrogen (NOx) durant les proves d’emissions en generacions anteriors a les actuals.