Escrivá planteja gravar la totalitat dels salaris alts per pagar les pensions

Després d'aconseguir el plàcet de Brussel·les, Escrivá es disposa a acabar de negociar amb els agents socials, a partir d'aquest divendres, i amb els grups polítics l'última fase de la seva reforma, amb l'objectiu d'intentar que el Consell de Ministres pugui aprovar el corresponent reial decret llei dins del mes de març.

Com a primera palanca per aconseguir ingressos amb què finançar les pensions, Escrivá ha dissenyat un cert deslímit de les bases màximes de cotització que, segons la proposta inicial i probablement subjecta a canvis, podria suposar elevar en un 30% l’actual quantia mensual de 4.495,50 euros. La seva idea és fer-ho de manera gradual, al llarg de 30 anys, a més de la pujada derivada de la inflació. En paral·lel a aquest augment de la base de cotització, es planteja apujar la pensió màxima (3.059 euros mensuals en l'actualitat), encara que en una proporció menor.

Com a segona palanca, la Seguretat Social es disposa a gravar part del salari que queda per sobre de la base màxima i que actualment no cotitza. Per a això, Escrivá planteja aplicar l'esmentat 'recàrrec de solidaritat', que tindria caràcter temporal. Per a un salari mensual brut de 7.000 euros, per exemple, la base màxima (4.495,50 euros en l’actualitat) estaria gravada per la corresponent cotització social.

La resta, fins a 7.000 euros –que en l'actualitat no cotitza a la Seguretat Social– estaria gravat pel nou 'recàrrec de solidaritat' segons apunten a EL PERIÓDICO tres fonts diferents coneixedores de la proposta d'Escrivá. Actualment hi ha, segons els càlculs de l’Executiu, al voltant d’1,2 milions de treballadors a tot Espanya que no cotitzen per la integritat del seu sou.

La tercera palanca per fer sostenible el sistema públic de prestacions inclou ampliar el recàrrec de cotització del 0,6%, conegut com el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), fins a l'any 2052 (davant el límit actual del 2032).

Negociació a tres bandes

Són tres palanques que, majoritàriament, recauen sobre els comptes de les empreses –i part de l'Administració– i que s'enfrontaran al previsible rebuig frontal de la patronal CEOE. Un rebuig que previsiblement manifestarà aquest divendres, a la taula de diàleg social convocada pel ministre Escrivá per avançar en la negociació de la reforma de les pensions. Convocatòria anunciada aquest mateix dijous pel ministre durant la seva intervenció en el III Observatori de les Finances d'El Español i Invertia.

Per la Comissió Europea, tanmateix, aquestes tres palanques són un argument suficient per començar a confiar que el sistema espanyol de pensions serà sostenible a mitjà i llarg termini. El ministre José Luis Escrivá va anunciar aquest dijous que el seu departament "pràcticament" ha aconseguit un consens amb la Comissió Europea per culminar una reforma que garanteixi la sostenibilitat del sistema a llarg termini, tal com exigeix Brussel·les abans de procedir a un nou desemborsament de fons europeus (per 10.000 milions d'euros). I és que el progressiu retir dels 'baby boomers' provocarà que Espanya es converteixi en el tercer país de la UE que més despesa pública haurà de destinar a pagar pensions, segons els càlculs del Banc d'Espanya. Escrivá va transmetre que, després de la converses mantingudes amb Brussel·les, es pot pensar que la reforma dissenyada pel seu ministeri no provocarà cap retallada en l’entrega de diners europeus.

Després d'això, el ministre va confiar a avançar ara a la taula de diàleg social i a poder tenir llista la seva reforma "en els propers dies". Escrivá va assenyalar que aquest divendres presentarà als agents socials un esquema «sostenible, raonable, creïble, amb l’aval de tots els que importen, que són les institucions independents potents, perquè el sistema sigui sostenible i compatible amb la idea de mantenir el poder adquisitiu de les pensions». «No puc anticipar els elements, però sí que puc dir que la reforma significa el tancament del sistema, la sostenibilitat del sistema a tots els horitzons temporals», ha afegit. En la seva proposta –va anticipar– "també solucionem un tema que ha suscitat fricció", en al·lusió a l'ampliació del període de càlcul que tindrà en compte la nova realitat de les carreres laborals, per cobrir les llacunes de cotització. 

En paral·lel amb les converses mantingudes amb la Comissió Europea, Escrivá també ha avançat en el diàleg polític amb els grups parlamentaris que haurien de donar el seu suport a la reforma al Congrés dels Diputats, segons asseguren fonts del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. Aquest mateix dijous hi ha hagut nous contactes polítics entre el ministeri i alguns grups i es preveu una reunió de la Comissió del Pacte de Toledo, al Congrés dels Diputats, dimecres vinent.

Després d'aconseguir el consens social, europeu i polític necessari, el Govern ja estaria en condicions d'aprovar com més aviat millor un reial decret llei, si és possible dins del mes de març, per intentar que la seva tramitació parlamentària no s'encavalqui amb l'inici de la campanya electoral prèvia als comicis del 28 de maig. 

Fons europeus

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

D’acord amb el calendari de reformes al qual es va comprometre Espanya en el Pla de recuperació i resiliència, Espanya havia d’haver culminat la seva tercera ronda de la reforma de la Seguretat Social abans del 31 de desembre del 2022 havent completat tres fites pendents: allargar el període de càlcul de les pensions, elevar les bases màximes de cotització i presentar un informe amb càlculs exhaustius que avalin que totes les reformes empreses des del 2021 garanteixen la sostenibilitat del sistema.

Una vegada es culminin aquestes reformes, Espanya estarà en condicions de sol·licitar el quart desemborsament programat dels fons Next Generation EU europeus (el tercer desemborsament va ser autoritzat el 17 de febrer). Si Brussel·les considera satisfactori el compliment de les fites, podrà autoritzar el nou desemborsament, de 10.000 milions, de manera íntegra. Si no, podria penalitzar Espanya amb una entrega més petita en aquest quart desemborsament, i podria arribar a restar 2.500 milions a la quantitat inicial.