Escrivá anuncia que la seva reforma de les pensions ja té el vistiplau de Brussel·les

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat aquest dijous que el seu departament «pràcticament» ha aconseguit un consens amb la Comissió Europea per culminar una reforma de les pensions que garanteixi la sostenibilitat del sistema a llarg termini, tal com exigeix Brussel·les abans de procedir a un nou desemborsament de fons europeus (per 10.000 milions d’euros). Escrivá ha dit que aquest divendres reunirà els agents socials per intentar tancar un acord amb la patronal i els sindicats «els pròxims dies».

«Això s’ha d’entendre com que estem ja pràcticament arribant a un acord, amb el que ens semblava que era important també i és haver tingut una discussió en profunditat de tots els elements de la reforma amb la Comissió Europea», ha explicat el ministre durant la seva intervenció al III Observatori de les Finances d’‘El Español’ i ‘Invertia’.

En realitat, el Govern no ha de negociar amb Brussel·les la reforma de les pensions, però, si la Comissió Europea entén que les mesures de l’Executiu no compleixen l’objectiu de sostenibilitat del sistema a llarg termini al qual es va comprometre Espanya en el Pla de recuperació, la UE pot retallar la quantitat de 10.000 milions corresponent a la quarta entrega de fons europeus Next Generation EU. El ministre ha transmès que, després de la converses mantingudes amb Brussel·les, es pot pensar que la reforma dissenyada pel seu ministeri no provocarà cap retallada en l’entrega de diners europeus.

Més cotització de la base màxima

D’acord amb el calendari de reformes al qual es va comprometre Espanya en el Pla de recuperació i resiliència, Espanya havia d’haver culminat la seva tercera ronda de la reforma de la Seguretat Social abans del 31 de desembre del 2022 havent completat tres fites pendents: allargar el període de càlcul de les pensions, elevar les bases màximes de cotització i presentar un informe amb càlculs exhaustius que avalin que totes les reformes empreses des del 2021 garanteixen la sostenibilitat del sistema. Una vegada es culminin aquestes reformes, Espanya estarà en condicions de sol·licitar el quart desemborsament programat dels fons europeus (el tercer desemborsament va ser autoritzat el 17 de febrer). Si Brussel·les considera satisfactori el compliment de les fites, podrà autoritzar el nou desemborsament, de 10.000 milions, de manera íntegra. Si no, podria penalitzar Espanya amb una entrega més petita en aquest quart desemborsament, i podria arribar a restar 2.500 milions a la quantitat inicial. 

Per aconseguir la sostenibilitat dels comptes públics del sistema de pensions que exigeix Brussel·les hi haurà sobre la taula de negociació un recàrrec de cotització sobre la nova base salarial màxima que proposi Escrivá. Aquesta qüestió s’enfrontarà al previsible rebuig de la patronal CEOE.

Calendari polític

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

En paral·lel amb les converses mantingudes amb la Comissió Europea, Escrivá també ha avançat en el diàleg polític amb els grups parlamentaris que haurien de donar el seu suport a la reforma al Congrés dels Diputats, segons asseguren fonts del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. Després d’aconseguir el consens social, europeu i polític que pretén Escrivá, el Govern ja estaria en condicions d’aprovar, com més aviat millor, un reial decret llei, possiblement a principis de abril, per intentar que la seva tramitació parlamentària no se solapi amb l’inici de la campanya electoral prèvia als comicis del 28 de maig.

Així, Escrivá ha assenyalat que aquest divendres presentarà als agents socials un esquema «sostenible, raonable, creïble, amb l’aval de tots els que importen, que són les institucions independents potents, perquè el sistema sigui sostenible i compatible amb la idea de mantenir el poder adquisitiu de les pensions». «No puc anticipar els elements, però sí que puc dir que la reforma significa el tancament del sistema, la sostenibilitat del sistema a tots els horitzons temporals», ha afegit. En la seva proposta, ha anticipat, «també solucionem un tema que ha suscitat fricció», en al·lusió a l’ampliació del període de càlcul que tindrà en compte la nova realitat de les carreres laborals.