El Suprem avala que es fitxi al sortir a fumar o a prendre cafè

El Tribunal Suprem ha rebutjat l’últim cartutx de CCOO per evitar que a les gasolineres Galp sigui obligatori fitxar quan els treballadors surten a prendre cafè o a fumar. La sentència, que avala la dictada en el mateix sentit per l’Audiència Nacional, considera que no s’ha acreditat el canvi en les condicions laborals denunciat pel sindicat des que el 2019 es va implantar a l’empresa el sistema de fitxatges.

La sentència no entra en la conveniència de passar pel torn d’entrada i sortida d’una companyia cada vegada que els treballadors surtin a prendre cafè o a fumar, sinó que se centra en si s’han canviat les condicions laborals pactades entre empresa i empleats i considera que no s’ha provat que sigui així.

Tant per a l’Audiència Nacional com per al Suprem és «necessari que s’acreditin les condicions laborals que es consideren modificades i provar que la part demandada ha incorregut en un frau legal a l’implantar un sistema de registre de jornada, que alteri les condicions preexistents» i no és el cas.

CCOO denunciava diversos canvis que considerava que s’havien produït. Un consistia en el fet que, després d’instal·lar-se el sistema de fitxatges, els viatges que fa el personal sense tornar a l’oficina el mateix dia s’entén que posarien fi a una jornada de 7,45 hores. Segons el sindicat, abans aquest temps de desplaçament es computava com a allargament de jornada, i ara les hores extres sempre han de ser autoritzades per l’empresa.

Per als tribunals, com que «el sistema que s’indica en el registre de jornada el que disposa és que l’endemà del viatge la jornada comença a les vuit del matí del dia de tornada sense haver de fitxar», no té per què haver-hi hagut «alteració del règim previ existent».

Tolerància o treball efectiu

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

I «sobre la incidència de sortir a fumar o prendre un cafè o esmorzar i que el temps invertit a fer-ho no se sotmetia a fitxatge i s’integrava com a temps de treball, la sentència considera que no consten acreditades aquestes condicions més beneficioses. El sistema de torns per accedir al centre de treball no es destinava abans del 26 de setembre del 2019 com a sistema de control de jornada i la tolerància de l’empresa quant al fet que els treballadors sortissin de les instal·lacions per aquestes raons no implica que el temps invertit a fer-ho fos de treball efectiu, tot i que només sigui perquè no estava sota un control cert.»

El Suprem afegeix que «en aquest aspecte, acreditada una jornada laboral de 7,45 hores, amb horari d’entrada flexible i de sortida a les cinc de la tarda, amb una hora per al dinar, la pausa per fumar o el cafè no es reflecteix que fos temps efectiu de treball, i és per això que no es pot considerar que el sistema de registre, en aquest últim extrem, hagi vulnerat el precepte que s’invoca».