Divergència sindical

La UGT i CCOO avalen el projecte de llei de funció pública i la CSIF hi està en contra

Hisenda renuncia a apartar del lloc els funcionaris que suspenguin un test de mèrits i atrau la majoria sindical

La UGT i CCOO avalen el projecte de llei de funció pública i la CSIF hi està en contra

Gustavo Valiente / Agencias

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern central aprovarà el seu avantprojecte de llei de funció pública amb l’aval d’una majoria sindical. La UGT i CCOO s’han posicionat a favor de la norma, mentre que la CSIF ha decidit rebutjar-la, tal com han traslladat en la reunió mantinguda aquest dimecres. El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha renunciat a apartar del lloc els funcionaris que suspenguin un test de mèrits, tal com va avançar EL PERIÓDICO, i aconsegueix així atraure la majoria sindical.

El departament dirigit per María Jesús Montero ha tancat aquest dimecres una mica més de dos mesos de negociació amb els representants sindicals dels empleats públics. El desembre del 2022 la primera versió de l’avantprojecte de llei passava per audiència pública i la previsió és que dimarts Hisenda en porti la versió final al Consell de Ministres. D’allà saltarà al Congrés, on el contingut pot estar subjecte a canvis i l’Executiu central haurà de buscar prou suports per a la seva definitiva aprovació.

Les principals novetats de l’avantprojecte de llei són l’agilitació dels temps per a la publicació i resolució d’ofertes d’ocupació pública, que s’escurcen de tres a dos anys. També es creen dos nous complements salarials, el de «complement de carrera» i el d’«acompliment» (que substitueix el de productivitat. En relació amb aquest últim, s’estableix un sistema periòdic d’avaluacions per premiar els empleats públics que millor rendiment mostrin, també de cara als seus trasllats.

«La llei suposa una aposta a favor de la dinamització de la carrera professional», han valorat des de la UGT en un comunicat. «És una norma molt positiva, obre un marc de modernització de l’Administració i millora les condicions salarials dels empleats públics. No renunciem a millorar-la via esmenes al Congrés», apunten fonts consultades de CCOO, que fins dimarts a última hora no van acabar de fixar una posició favorable.

«Afavoreix el favoritisme»

Notícies relacionades

Qui s’ha despenjat de l’acord és la CSIF, que tampoc va firmar amb el Govern central al trobar insuficient l’acord de pujades salarials per al període 2022-2024. Aquí les altres dues centrals sí que van avalar la pujada acumulada del 9,5%. La CSIF critica que la norma ometi regular el teletreball –una assignatura pendent a l’Administració General de l’Estat (AGE)–, que mantingui els criteris de lliure designació per al personal directiu –cosa que consideren que «afavoreix el favoritisme»– o que no abordi el dret a la jubilació parcial anticipada, entre d’altres.

Des del sindicat també s’han mostrat contraris a les condicions de mobilitat entre places de funcionaris que estableix la norma, que, de facto, consideren que la limitarà i obligarà els empleats que vulguin traslladar-se a estar fins a quatre anys d’exercici abans de canviar de lloc.