Hisenda ofereix elevar del 35% al 40% la deducció per mecenatge de les empreses

Tot i que el grup socialista va votar el maig del 2021 a favor de la proposició de llei, el cert és que la falta de voluntat d’Hisenda de recolzar un text que ampliava els conceptes de «donatiu» i d’«entitat sense ànim de lucre» i que proposava un augment important dels percentatges de deducció de les donacions per mecenatge es va convertir en un llast que ha impedit fer avançar la tramitació parlamentària d’un text per al qual el Govern havia estimat un impacte pressupostari de 295 milions.

La proposició de llei

La proposició de llei aprovada en una primera votació pel ple del Congrés el maig del 2021 i pendent de tramitació té com a objectiu principal incrementar els incentius fiscals al mecenatge, tant si és efectuat per persones físiques, com per persones jurídiques o no residents, que facin donacions a entitats no lucratives d’interès general.

En l’actualitat, les persones físiques es poden deduir en l’IRPF el 80% dels donatius inferiors a 150 euros i el 35% d’aquells de més import (els dos percentatges són fruit d’una millora de 5 punts que va introduir el Govern a través del reial decret llei 17/2020). En el cas de les persones jurídiques, el percentatge actual de deducció és del 35% (aquest cas no va ser objecte de millora al decret 17/2020). En els dos casos, hi ha un límit de deducció equivalent al 10% de la base imposable del contribuent.

La proposició de llei planteja elevar del 80% al 90% la deducció en l’IRPF per a imports de fins i tot 150 euros i del 35% al 50% per als imports que superin aquesta quantitat. Per a les persones jurídiques, es planteja passar del 35% al 50%. En els dos casos es proposa un plus addicional de 5 punts si el contribuent és un donant habitual i en els dos anys anteriors ha fet aportacions per import igual o superior. Per als dos casos, a més, la proposició planteja elevar del 10% al 20% de la base imposable el límit de deducció.

Així mateix, la iniciativa legislativa planteja ampliar el perímetre de les entitats sense ànim de lucre que poden ser considerades d’interès general –i per tant, receptores de donacions incentivades fiscalment– més enllà de les fundacions o organitzacions dedicades a la cultura, l’esport, l’educació, la investigació, la ciència i el treball social. La proposició de llei amplia el perímetre a entitats sense finalitats lucratives a aquelles abocades en la defensa dels drets humans, de les víctimes de terrorisme i actes violents o «de promoció de valors constitucionals i defensa dels principis democràtics», entre d’altres. El PDCat planteja en la seva proposició reforçar el paper de les comunitats autònomes en la determinació dels projectes susceptibles de beneficiar-se del mecenatge al seu territori.

Completen el nucli de la proposta el reconeixement del micromecenatge a través de plataformes digitals de ‘finançament col·lectiu’ (per a les aportacions del qual es planteja una deducció al 100%) i de la donació de serveis, per exemple, per part de despatxos d’arquitectes (per a rehabilitacions arquitectòniques), bufets d’advocats o firmes de comunicació. La proposició també reconeix les donacions d’espais naturals protegits o de béns culturals d’autors reconeguts. «La norma actual data de 2002 i malgrat els retocs del 2014 és ineficaç perquè no contempla els canvis socials, econòmics, tecnològics i de marc mental que hi ha hagut des d’aleshores», explicava el diputat del PDCat Sergi Miquel a EL PERIÓDICO a finals de novembre passat.

Nova actitud d’Hisenda

Dimarts passat, 21 de febrer, un dia abans de la reunió prevista de la ponència parlamentària en què s’havia aconseguit consolidar una majoria per fer prosperar la proposició de llei sense els vots dels partits del Govern, Hisenda va fer arribar als diputats la seva intenció de participar en la tramitació de la iniciativa legislativa mitjançant esmenes que farà arribar en els pròxims dies a través dels grups parlamentaris. Davant tal expectativa, la reunió de la ponència parlamentària de dimecres va ser desconvocada.

Sobre la taula hi ha la proposta d’elevar en cinc punts, del 35% al 40%, la deducció per mecenatge que es poden practicar les empreses, segons confirmen fonts oficials. Fonts parlamentàries creuen que la negociació podria conduir a una millora encara més àmplia, una mica més a prop del 50% que planteja la proposició de llei. Altres fonts remarquen que un dels propòsits d’Hisenda és garantir que la llei no es converteix en un colador d’elusió fiscal, per abús en les deduccions, i també podria impulsar esmenes en aquesta direcció.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Amb tot, el principal èxit –remarquen– és que la disposició d’Hisenda a no bloquejar la tramitació de la proposició fa possible que un nou text pugui ser definitivament aprovat per la Comissió d’Hisenda del Congrés (amb competència legislativa plena per a aquesta iniciativa) i pel Senat abans que acabi el mes d’abril. Fins ara existia un risc cert que la proposició de llei acabés decaient amb el final de la legislatura sense haver aconseguit arribar a port; no obstant, el canvi d’actitud d’Hisenda obre un escenari molt diferent. De ser així, el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, podria veure prosperar una iniciativa molt important per al seu departament.

«Constato que hi ha certa voluntat de travar acords per a una modificació rellevant d’aquesta normativa que espero que es pugui aprovar en les pròximes setmanes», va dir el diputat del PDCat, Ferran Bel, al secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, aquest dilluns, en la Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats. Gascón, per la seva banda, va remarcar la necessitat d’adaptar la normativa d’incentius al mecenatge als «nous temps»: «En aquests moments hi ha una mica més que el donatiu tradicional que s’ha fet tota la vida. Hi ha prestacions de serveis gratuïtes, entregues en espècie o cessions d’ús que cal valorar adequadament. I després, hi ha un fenomen en auge que caldria recolzar des dels poders públics, que és el micromecenatge». Gascón també es va referir a la necessitat de reconèixer la «fidelització» dels que practiquen el mecenatge de manera estable. «Hi ha àmbits de millora i jo crec que la proposició de llei [del PDCat] és una bona oportunitat per aprofundir-hi», va rematar el secretari d’Estat.