Niño Becerra avisa del «problema» amb les pensions a Espanya

L’economista Santiago Niño Becerra sempre comparteix observacions que fan grinyolar l’ortodòxia del sistema econòmic, i més encara en temps d’incertesa com els que vivim. El catedràtic, que es va fer cèlebre durant la crisi financera del 2008, s’ha pronunciat últimament sobre la rebaixa de l’IVA a certs productes de primera necessitat, sobre l’alça del salari mínim i sobre els problemes demogràfics i de productivitat que desgasten Espanya.

Ara, ha sigut el torn de les pensions, un assumpte sobre el qual Niño Becerra s’ha pronunciat després d’un article d’‘El País’. En aquesta informació es repassen les conseqüències de l’envelliment de la població a causa de la falta de naixements. És per això que nombrosos països estan optant per elevar l’edat de jubilació i retardar el pagament de les pensions.

«Falta d’ingressos»

Però Niño Becerra no té clares les solucions ideades per alguns executius europeus per garantir les pensions. En un recent fil a Twitter, l’economista assegura que «el problema en relació amb les pensions no és el descens de la natalitat, ni tampoc l’augment (temporal, penso) de l’esperança de vida». «El problema rau en la falta d’ingressos», prossegueix.

Notícies relacionades

L’«error» que detecta Niño Becerra amb la pujada del salari mínim

El conflicte entre els EUA i l’Iran reobre el fantasma del petroli a 80 dòlars i vaticina una obertura defensiva a les borses

I continua: «El sistema de pensions que coneixem es va construir sobre les bases de la plena ocupació, d’una creixent demanda de feina i d’uns salaris indexats a la inflació, i res d’això es compleix des dels anys vuitanta», sentencia.

Niño Becerra manifesta que «quan es parla de ‘sostenibilitat del sistema de pensions’ s’està parlant de canvis que permetin pagar amb diners públics i a partir d’una edat alguna quantitat que, per nostàlgia o per nomenclatura, pugui continuar anomenant-se ‘pensió’. És a dir, més que un tema de sostenibilitat ho és de supervivència». Una mostra més de l’escepticisme i pessimisme del catedràtic.