Aquest és el búnquer digital al qual es connecten el 65% dels espanyols quan entren a internet

Al barri tecnològic madrileny de moda, Madbit, al districte de San Blas - Canillejas, s’ubica el centre de dades més gran (‘data center’, en el llenguatge immobiliari) del sud d’Europa. Des de fora és un edifici més d’una zona que està vivint una expansió profunda, però per dins és un búnquer tecnològic pel qual passa, almenys una vegada al dia, el 65% del trànsit d’internet d’Espanya. El seu propietari és Interxion, una companyia holandesa que va ser comprada per la nord-americana Digital Realty, amb el pagament previ de 8.500 milions d’euros.

«Vam néixer a finals dels noranta i vam arribar a Espanya el 2000; fa 23 anys que som a Madrid», comenta Robert J. M. Assink, el màxim responsable de la firma a Espanya. Els pioners com Interxion van sorgir al caliu de la liberalització del mercat de les telecomunicacions, en el cas d’Espanya, amb el final del monopoli de Telefónica. La primera onada d’expansió va ser per a les noves xarxes i operadors que van sorgir a Espanya. 

«En una segona onada de creixement, venien empreses que hi volien instal·lar les seves màquines, que allotjaven la informàtica o el ‘software’ per als seus empleats. Les empreses de l’Ibex 35 instal·laven els seus equips aquí, en un entorn molt ben comunicat i garantint el servei 24 hores al dia i set dies a la setmana. Tenim Renfe, Airbus, Ferrovial, Dia o els bancs; tot tipus de sectors que tenen aquí la seva informàtica gestionada per si mateixos en un entorn més segur, més ben gestionat i a baix cost», resumeix el directiu d’Interxion. La tercera i última hora han sigut el sector digital, amb companyies com Facebook, Twitter, Netflix o WhatsApp, a més de tot l’emmagatzematge al núvol.

¿Quin és el negoci?

Robert J. M. Assink utilitza una comparació per explicar què és el que ofereixen: «Som com l’Aeroport de Barajas, que està gestionat per Aena. Aena té aquesta infraestructura compartida amb multitud d’aerolínies, que paguen una quota per poder portar a terme el seu negoci. També hi ha els taxis, el metro, restaurants, hotels i botigues al voltant del passatger i les seves necessitats. Aena és el lloc físic que gestiona tot l’aeroport, però no ven ni roba ni ven bitllets d’avió. Canvia aeroport per centre de dades i nosaltres som Aena, nosaltres invertim en la infraestructura bàsica. Nosaltres som propietaris de l’edifici i dins tenim instal·lacions elèctriques i mecàniques per refredar equips. Tota la informàtica la porta el client i ho gestionen de manera remota. L’electrònica de xarxa, els servidors, l’emmagatzematge és dels clients. Cadascú hi instal·la el que vulgui».

En l’actualitat, disposem de quatre centres de dades a Madrid i dos estan units en un mateix edifici. Acumulen una potència de 6 megawatts IT (unitat de mesura d’aquest tipus d’actius) els dos primers i 6 MW més el tercer. El quart i últim començarà les seves operacions les pròximes vuit o sis setmanes i comptarà amb una capacitat de 30 MW, tot i que al principi es posaran en servei només 5 MW. MAD1 i MAD2 estan en ple rendiment i MAD3 està al 60% d’ocupació. Addicionalment, l’empresa n’està aixecant un a Sant Adrià de Besòs, que servirà el 50% de la població de l’àrea mediterrània.

¿Com és per dins?

Des de fora és un edifici normal i corrent, de pedra. S’entra per una petita porta corredissa. La recepció és la tradicional d’un edifici d’oficines, a la que cal identificar-se amb el document nacional d’identitat, res diferent de pujar a qualsevol dels gratacels del passeig de la Castellana. El primer canvi és que, en unes oficines tradicionals, la targeta de visita serveix només per passar el torn del principi; tanmateix, aquí, no; és necessària per obrir qualsevol porta i, fins i tot, per pujar a l’ascensor.

Una vegada s’accedeix a la part de maquinària hi ha un primer passadís, amb portes simètriques i una càmera de seguretat vigilant. Aquest és similar a un traster de qualsevol edifici residencial, però ben pintat en un color negre uniforme. Passant una vegada més la targeta s’accedeix a una de les sales. La primera de la visita tenia una temperatura agradable, que vorejaria els 20 graus. Aquí s’apilen el més semblant a la torre d’un ordinador de taula, però amb molts llums. Només omplir de maquinària un metre quadrat pot costar des de 50.000 o 100.000 euros fins a mig milió. La segona sala tenia unes condicions més exigents. Aquí la temperatura puja radicalment i l’aire condicionat bufa a un ritme vertiginós per poder mantenir una temperatura estable que no espatlli la maquinària.

Al terrat de l’immoble s’ubiquen els generadors. Una de les màximes d’aquests complexos és que mai poden tenir un tall de subministraments. Per això, té uns generadors de gasoil que els salvarien en cas d’un macrotall elèctric. Des que es va posar en marxa només l’han hagut d’utilitzar durant poques hores en moments comptats, però tenen garantida l’entrega de carburant cada dia, en cas de ser necessari.

Furor inversor

Els últims mesos, s’ha desencadenat un furor inversor pels grans búnquers de dades. La immobiliària de l’Ibex-35 Merlin Properties està immersa a desenvolupar-ne quatre, el fons Thor Equities va comprar l’antiga embotelladora de Coca-Cola a Fuenlabrada per construir-ne un altre i el fons Stoneshield, fundat per Juan Pepa i el fill d’Ana Botín, va anunciar la venda del seu. «Nosaltres som la causa que això hagi passat, vam ser els primers a obrir aquest mercat l’any 2000, especialitzant-nos en aquest i sense posar-nos en altres negocis», presumeix Robert J. M. Assink.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Malgrat que se’ls troba com un nou segment dins del sector immobiliari, és més a prop de ser considerat una infraestructura. A més, sobre el cost de posar-ne un a treballar, només el 15% o 30% és la construcció tradicional, el maó. La resta és la part elèctrica, mecànica, seguretat, sistemes, cablatge, etc. La seva rendibilitat és el motiu d’aquest furor, ja que es pot obtenir un retorn anual des del 9% fins a l’11%, o fins i tot més. Aquest és un retorn molt inflat davant el 3% o 5% que dona el lloguer d’un gran edifici d’oficines o una vivenda, respectivament.

La inversió prevista per la consultora immobiliària Colliers ascendeix fins als 5.000 milions per als pròxims tres anys. La mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar que el Govern regional pretén captar 6.000 milions d’euros fins al 2025. La intenció és assessorar les empreses del sector i convertir la comunitat en la zona d’Europa «amb més trànsit de dades».