Amenaça de crisi

Inflació i pressa amb les renovables, els principals riscos econòmics per a les empreses el 2023

L’Observatori de l’Institut Cerdà reflecteix que companyies com Abertis, CaixaBank o Seat temen també el desaprofitament dels fons europeus i les dificultats per accedir a finançament

Inflació i pressa amb les renovables, els principals riscos econòmics per a les empreses el 2023
2
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

És la gran paradoxa del segle XXI, planteja el conseller d’Economia i Treball, Roger Torrent, a sobre de l’escenari. «En un entorn en què l’única certesa és la incertesa i que els canvis es produeixen de forma tan veloç, cada vegada és més necessari fer prospectiva». Com a prova, que només un any enrere la principal preocupació econòmica del teixit empresarial fos la ruptura de les cadenes de subministraments, i que ara ho sigui la inflació. Així ho reflecteix l’Observatori de Riscos per a les Empreses, elaborat per l’Institut Cerdà, que en aquesta segona edició assenyala també el perill de voler córrer massa en la transició energètica, a més de vuit riscos prioritaris més de cara al 2023.

Segons l’anàlisi portada a terme aquest any, el que més amenaça les empreses el 2023 és la possible escassetat de matèries primeres i la falta de garanties de subministrament i accessibilitat a l’energia, l’increment de les tensions geopolítiques, l’auge de fenòmens meteorològics extrems, el creixement de la desigualtat i de la fractura social, el desajust entre l’oferta i la demanda laboral, així com la creixent diversitat i sofisticació dels atacs cibernètics, i l’increment del caos informatiu.

Al costat d’això hi figuren, en sentit estrictament econòmic, la persistència de la inflació i les presses davant la descarbonització. La primera, per la dificultat d’haver de traslladar els increments de costos al producte acabat i pel descens del consum que provoca en les famílies. El segon, perquè provoca molta més tensió en les cadenes de subministraments de les companyies. «Moltes de les polítiques energètiques a escala europea i espanyola ho pateixen», ha explicat en la presentació de l’informe el director general de l’Institut Cerdà, Carlos Cabrera. El directiu es referia al fet que semblen no tenir en compte que el teixit productiu depèn molt d’energies «que no volem, però que encara necessitem». «D’aquí cinc anys tindrem canvis tecnològics que seran molt significatius: hem d’intentar fer polítiques amb capacitat de flexibilitat», ha receptat.

Altres factors de risc

Notícies relacionades

L’estudi, que s’elabora a partir d’informes similars de tall mundial i d’entrevistes amb experts de grans companyies com Abertis, CaixaBank o Seat, assenyala molts altres riscos. Malgrat que aquests 10 són els més urgents, en total la radiografia inclou 31 elements que poden amenaçar l’estabilitat empresarial. Entre d’altres, la possibilitat de desaprofitar els fons europeus Next Generation o les dificultats per trobar finançament.

D’això n’han parlat, en aquest mateix acte, el conseller delegat d’Agbar a Catalunya, Narcís Barberana, i el president de l’Institut Cerdà, Salvador Alemany. També hohan discutit directius d’Aigües de Barcelona, ATM, Nedgia i Seat, en una taula rodona posterior. Per ells, algunes de les grans soluciones són la col·laboració publicoprivada i entre companyies, l’economia circular i la resiliència, és a dir, estar preparat per adaptar-se a gairebé qualsevol escenari. El conseller Torrent, responsable de clausurar l’acte, n’ha afegit dues més: una política industrial ferma i una aposta decidida per la formació