Treball planteja apujar el salari mínim fins als 1.082 euros

El Govern preveu apujar el salari mínim interprofessional (SMI) des dels actuals 1.000 euros bruts (en 14 pagues) fins a un màxim de 1.082 euros i sobre un mínim de 1.046 euros. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha presentat aquest dilluns l’informe d’experts escollits per l’Executiu per fer les seves recomanacions sobre com s’ha de revaloritzar aquest sou salarial. L’informe feia dies que era en un calaix del despatx de la ministra, si bé les diferències dintre del Govern sobre fins a on havia d’incrementar-se l’SMI han anat retardant la seva presentació.

Al voltant d’un de cada deu treballadors a Espanya, poc més de dos milions de persones, cobren el salari mínim i estan a expenses de saber a quin extrem de la forquilla s’agafa el Govern. Si decideix que l’SMI ha de pujar una mica per sobre del dels funcionaris (3,5%) o a un nivell semblant al de les pensions (8,5%). Depèn de l’opció que es triï, aquests dos milions de persones perdran o no poder adquisitiu i els costos laborals de les empreses pujaran més o menys.

El Govern ha presentat el seu informe d’experts i ara li queden dos passos encara per formalitzar l’augment del salari mínim el 2023. El primer és citar la patronal i els sindicats per a la seva consulta perceptiva, tal com obliga la llei. No és formalment una negociació, tot i que en els últims anys sí que s’ha produït, sota la voluntat del Govern de resoldre les seves diferències internes buscant un consens amb tots els agents socials.

I és que, quan les pujades del salari mínim, com va ser el cas de la primera de la legislatura, les avala la patronal, la seva aprovació en Consell de Ministres és més ràpida. I, quan no, es retarda. Va passar el 2021, quan l’increment es va posposar fins al mes de setembre per les divisions entre Economia i Treball. Tradicionalment, l’aprovació de la revalorització (o congelació) de l’SMI s’aprova al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans d’acabar l’any perquè entri en vigor a partir de l’1 de gener.

La patronal es pot despenjar per tercera vegada

Després de la consulta perceptiva, Treball haurà de decidir si allarga o no la negociació amb els agents socials. Diverses fonts consultades del diàleg social coincideixen a assenyalar que esperen una negociació ràpida. Probablement, després d’una reunió es resoldrà i la patronal, que no ha avalat cap dels últims dos augments de l’SMI, es podria despenjar una tercera vegada. L’objectiu del Ministeri de Treball és portar-ho al Consell de Ministres del 27 de desembre.

Cepyme, la representant de les pimes dins de la CEOE, va publicar un comunicat la setmana passada al qual xifrava en 217.500 els llocs de treball que s’han destruït o s’han deixat de crear els últims quatre anys per les últimes pujades de l’SMI. De fet, l’assistència de la patronal està en l’aire després del comunicat que va emetre la setmana passada la CEOE, al qual deixava congelades les converses amb Yolanda Díaz al sentir-se «traïda» per la inclusió en la llei d’ocupació d’un reforç del rol de la Inspecció de Treball en el control dels eros.

Pujada de l’SMI l’any electoral

Notícies relacionades

Quatre de cada deu treballadors ingressen menys de 1.000 euros al mes

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

L’aliança entre el PSOE i Unides Podem ha fet del salari mínim una de les seves cartes electorals. Aquest ha pujat, de moment i a expenses de la del 2023, un 36% els últims quatre anys. Abans que els morats entressin formalment a governar amb els socialistes, ja van pactar incrementar substancialment l’SMI de 735 a 900 euros el 2019. Des d’aleshores, ja amb Yolanda Díaz als comandaments de Treball, cada any han anat incrementant amb més o menys intensitat aquest indicador.

La primera vegada (de 900 a 950 euros) amb acord de la patronal i els sindicats, i les dues següents (de 950 a 965 euros i de 965 a 1.000 euros) només amb l’aval sindical. Aquest 2023 torna a ser any electoral i a les casernes de les patronals i els sindicats, tot i que incomoda les primeres i satisfà els segons, s’espera un increment substantiu, atès, a més, el fort context d’increment de preus i de pèrdua general de poder adquisitiu.