El Congrés aprova les mesures hipotecàries malgrat crítiques pel seu abast
El Congrés ha convalidat aquest dijous les mesures d’alleujament hipotecàries perquè més d’un milió de famílies afectades per l’alça de l’euríbor puguin reduir la seva càrrega financera malgrat les crítiques de bona part de l’oposició, que considera que són insuficients.
Després del debat, en el qual la majoria de grups va avançar el seu vot favorable al reial decret llei, la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va considerar una «molt bona notícia» que es convalidés perquè permet «anticipar-nos» a l’impacte que pugui tenir sobre famílies la revisió d’hipoteques.
Sense cap vot en contra, el reial decret llei va quedar aprovat amb el vot a favor de 289 diputats i l’abstenció de 60.
Durant la seva exposició, Calviño va recordar que en el text, d’una banda, millora el tractament de les famílies vulnerables, unes 350.000, però obre també un nou marc d’actuació temporal per a més de 700.000 famílies de classe mitjana «en risc de vulnerabilitat».
A més, va destacar que inclou millores per facilitar l’amortització anticipada i la conversió de les hipoteques a tipus fix.
En canvi, segons el PP, el principal partit de l’oposició, es tracta d’un pedaç, en paraules de la diputada Elvira Rodríguez, perquè el problema no s’afronta «de cara» i no es volen oferir solucions globals per a milers de famílies de classe mitjana amb veritables dificultats per arribar a final de mes.
La diputada popular advoca per bonificacions en l’IRPF i considera que les mesures d’alleujament són «insuficients», el mateix adjectiu que havien utilitzat abans els representants d’altres grups parlamentaris, incloent-hi Rafael Mayoral, d’Unides Podem, que va mostrar el seu suport al text però va reclamar «posar ordre a la banca davant els abusos».
Des de Vox, Rubén Manso va aprofitar per criticar el «triomfalisme» del Govern i Calviño va argumentar que la situació de les famílies ara és millor si alhora «cal protegir més gent», a més de recomanar a l’Executiu atacar l’origen del problema, que al seu judici és la política expansiva dels últims anys i l’elevat dèficit.
La diputada Pilar Vallugera, del Grup Republicà, es va mostrar d’acord amb les mesures però va criticar que s’utilitzi un codi de bones pràctiques impulsat pel Govern anterior, de Mariano Rajoy, i va considerar curt el límit de renda per acollir-s’hi, de fins a 25.200 euros en uns casos i de 29.400 en d’altres.
Des del Grup Plural, Íñigo Errejón va considerar que el Govern, amb aquestes mesures, demana a la banca que es porti bé en lloc d’intervenir en el mercat, com es va fer amb l’elèctric, mentre que Néstor Rego va dir que el decret és insuficient i cal evitar «l’estafa» dels bancs –que hi continuen guanyant– a la ciutadania.
Ciutadans va avançar el seu vot favorable al reial decret llei perquè, en paraules de la diputada María Muñoz, veuen positiva «qualsevol mesura per ajudar els espanyols a pagar hipoteques» i va assegurar que el seu grup va ser el primer a demanar mesures concretes per fer front a les pujades de tipus.
També va mostrar el seu suport a la convalidació la diputada Idoia Sagastizabal, del Grup Basc, perquè les mesures van en la bona direcció i va aplaudir que siguin «selectives». Segons la seva opinió, «no tothom qui té hipoteca variable ha de tenir ajudes. Si són generalistes, és injust amb aquells qui van firmar hipoteques a tipus fix».
Una opinió diferent de la d’Oskar Matute, del Grup EH-Bildu, que minuts abans thavia insistit ambé que les mesures són «insuficients» i, tot i que hi votarien a favor, va considerar que són «tiretes per a una ferida que és sagnant» i que la banca té la ciutadania com a ostatges.
Notícies relacionadesEl Grup Mixt també va optar per recolzar el text, tot i que el diputat Sergi Sayas va ser el primer a titllar les mesures d’«insuficients» perquè el Govern està deixant fora una part dels hipotecats i no està solucionant el problema a futur.
En la mateixa línia, la diputada María Fernández va considerar que les mesures són necessàries però no suficients i va demanar al Govern que continuï treballant.