Reforma del codi penal

El Govern espanyol impulsa convertir en delicte l’ocupació de falsos autònoms

  • Empreses com Glovo, que han sigut reiteradament sancionades per Inspecció, queden en el punt de mira de la reforma

El Govern espanyol impulsa convertir en delicte l’ocupació de falsos autònoms
3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La reforma del codi penal plantejada pel Govern espanyol pretén convertir explícitament en delicte l’ocupació de falsos autònoms. És a dir, aquelles empreses que utilitzin persones donades d’alta com a treballadors per compte d’altri per exercir tasques que haurien d’exercir assalariats podran ser condemnades a penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos. L’ocupació de falsos autònoms és una pràctica a què recorren algunes companyies per abaratir costos –ja que les cotitzacions a la Seguretat Social les assumeix el mateix treballador– i per guanyar flexibilitat, ja que en poden prescindir en qualsevol moment.

«És un vestit a mida per a Glovo», coincideixen diversos advocats laboralistes consultats. Si bé qualsevol empresa que recorri a aquesta figura i sigui detectada per la Inspecció de Treball s’exposaria a penes d’aquest tipus, com, per exemple, les indústries càrnies, que tenen un llarg historial. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja havia avançat que estava en converses amb la fiscalia per perseguir per la via penal aquelles empreses que contradiguessin la nova normativa de treball en plataformes aprovada el 2021. «La ‘llei Rider’ es complirà i les empreses rebels s’adaptaran a l’estat social i de dret», va afirmar al Congrés a finals de setembre.

Ara aquestes paraules agafen cos en el text de les esmenes presentades aquest divendres al Congrés pel PSOE i Unides Podem. Fonts de l’ala morada del Govern no oculten que la modificació de l’article 311 del codi penal ha estat especialment dissenyada des del departament de Yolanda Díaz. Fins ara el redactat de l’esmentat article –sobre els delictes socials– ja obria la porta a perseguir l’abús, sobre tot el reiterat, per part d’empreses d’aquesta figura de falsos autònoms. No obstant, fonts jurídiques consultades reconeixien la dificultat d’enquadrar l’esmentada pràctica en un tipus penal, ja que fins ara l’esmentada via quedava reservada per a vulneracions vinculades principalment a l’economia submergida.

Tres línies afegeix l’esmena plantejada –i que haurà de superar encara el tràmit parlamentari per prosperar– al codi penal. «Les mateixes penes [aquells fins a sis anys de presó] s’imposaran a qui imposi condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa». És a dir, explicita que l’ocupació de falsos autònoms –«fórmules alienes al contracte de treball»– seran considerades com un tipus penal.

Fer complir la ‘llei Rider’

«Era el complement que li faltava a la ‘llei Rider’», apunta una font del sector consultada. I és que fins ara una de les normes estrella impulsades des del Ministeri de Treball s’estava quedant en paper mullat davant el desacatament de dues de les tres principals plataformes del repartiment a domicili. El gruix de les flotes de Glovo i Uber Eats són principalment ‘riders’ autònoms, malgrat les reiterades sancions d’Inspecció de Treball que totes dues han rebut. Especialment la primera, que fins i tot ha arribat a percebre multes per reiteració i que en els últims anys ha hagut de pagar més de 100 milions d’euros a l’erari públic.

Notícies relacionades

L’argument que aquestes companyies han utilitzat fins ara és que els models laborals pels quals han sigut sancionats obeeixen a pràctiques del passat i que després de cada sanció han introduït canvis en l’algoritme i l’organització del treball, que els fan complir amb la llei. També afirmen que les actes estan recorregudes davant la justícia i que encara no tenen sentències des dels alts tribunals. Alguns dels esmentats judicis s’han anat posposant per diferents motius i inspeccions de fa més de quatre anys encara no han rebut el beneplàcit o el rebuig judicial. I com a molt d’hora no serà fins a finals del 2023 que els TSJ de Barcelona o Madrid no es pronunciïn sobre algunes d’aquestes causes.

Allà entra la segona part de l’afegit plantejat: «O les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa». El Govern posa el focus en la persistència d’empreses com Glovo en el seu model laboral, malgrat les clatellades judicials i d’Inspecció prèvies. Ja que el retard en els temps de les sentències provoca que milers de repartidors continuïn operant com a falsos autònoms i altres empreses es replantegin anar a aquest model per estalviar-se costos laborals. De fet, Uber Eats va començar complint la ‘llei Rider’ mitjançant una flota de subcontractes i fa tres mesos va tornar a operar amb autònoms al·legant que això li era imprescindible per poder competir amb Glovo en igualtat de condicions.