Plataformes digitals

Pagar per repartir en B: el mercadeig de comptes a Glovo i Uber repunta

  •  ‘Riders’ sense permís de treball paguen a intermediaris prop del 30% dels seus guanys per poder obtenir ingressos a través de les ‘apps’

  • Les plataformes diuen que controlen aquest frau via reconeixement facial, si bé els usuaris reconeixen que no tenen problemes per eludir els controls

Pagar per repartir en B: el mercadeig de comptes a Glovo i Uber repunta

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Denis surt a repartir entre cinc i sis dies a la setmana. Es posa una motxilla d’un groc ja desgastat, puja a la bicicleta i es connecta a l’aplicació de Glovo. Al final del dia, pedalant entre 9 i 10 hores, treu 50 euros en comandes. Dels quals 15, és a dir, el 30%, els ha de pagar a un tercer. Perquè el compte amb què reparteix el Denis no és el seu compte, sinó que el lloga per hores a una altra persona que s’emporta una comissió a canvi d’oferir a aquest llatinoamericà fins ara sense permís de treball un canal d’ingressos. Ell es queda amb 30 euros al dia, menys que el salari mínim interprofessional (33 euros al dia) per més de les vuit hores diàries d’una jornada ordinària i sense cap tipus de protecció d’atur o davant baixes per malaltia.

«Vaig explotar, em vaig cremar», diu aquest noi. Fins fa poc, concretament fins que va aconseguir regularitzar el seu permís de treball, aquesta era la seva rutina. «Acabaves treballant més per a l’amo del compte que per a tu mateix. Mai sabies quan et quedaries tu, però la gent que lloga comptes no té cap altre remei. Un es guanya la vida com pot», explica.  

El lloguer de comptes per repartir en B a través d’aplicacions com Glovo o Uber Eats no és una cosa nova, si bé ha repuntat des que la segona va optar per desafiar la ‘llei rider’ i tornar a repartir amb autònoms. Hi ha racons de les xarxes socials que allotgen un basar de comptes llogats, en què uns quants donen d’alta familiars com a autònoms per després arrendar el seu compte i aconseguir uns ingressos extres. O bé ‘riders’ que sí que reparteixen ells habitualment, però que lloguen el seu compte determinats dies a la setmana per treure un mínim rendiment mentre descansen. 

«Compte UBER, mode bici, Barcelona, 30%. Per començar avui», diu un missatge en xarxes socials d’un ‘rider’ interessat a llogar uncompte. «Busco c. Glovo de lloguer a Madrid per a patinet. Gràcies», inquireix un altre repartidor. «Es lloga compte de Stuart i de Shargo mode moto al 20%, inf. al privat», ofereix un llogater per la seva banda. Són només alguns dels missatges que circulen en grups de Facebook, publiacions d’Instagram o ofertes de portals com Milanuncios. 

Poc control des de les aplicacions

Oficialment, les aplicacions afirmen que mantenen un control sobre el lloguer de comptes a través de mecanismes de reconeixement facial quan el repartidor activa l’aplicació i pretén iniciar el servei. Si bé diversos repartidors consultats expliquen que la companyia activa i desactiva cada cert temps aquests controls sense previ avís. «A Glovo fa dies que no em demanen identificar-me», explica un ‘rider’ consultat. I, quan ho fa, els trucs per fintar aquesta barrera són diversos. «El més fàcil és que es connecti el propietari del compte, s’escaneja la cara i després es desconnecta de l’aplicació. Llavors quan l’obre un altre ja no li torna a demanar que s’identifiqui fins a 24 hores després com a mínim», diu aquest mateix repartidor. 

La desescalada i el final de les restriccions covid han jugat en contra de les butxaques dels repartidors. «Des del gener d’aquest any ha anat baixant la feina. L’estiu ha sigut horrible i la cosa al setembre no està remuntant. Ara que torna el fred espero que la cosa remunti», diu l’Esteban (nom fictici), de Glovo. Aquest repartidor reconeix que lloga el seu compte a coneguts quan ell no l’utilitza per així treure’s un extra. «Es guanya molt poc treballant moltes hores», argumenta. «Entenc que és molt dur, però, si no et queda cap altre remei, almenys és alguna cosa», afegeix. 

Els comptes antics que des d’abans de l’entrada en vigor de la ‘llei rider’ estan operatius poden operar de dilluns a diumenge, cosa que dona més marge als repartidors que el nous, que només poden operar de divendres a diumenge. Això els fa també, als primers, més interessants per a l’arrendament. 

La rebel·lia beneficia els intermediaris

A Uber, no obstant, el canvi de model per tornar a operar amb autònoms ha reobert una nova via d’ingressos per al col·lectiu ‘rider’. Des del 7 de setembre a les grans ciutats torna a estar disponible l’aplicació perquè autònoms acceptin comandes de restaurants. I és que, si bé en un inici aquesta plataforma va decidir deixar d’operar amb treballadors per compte propi i passar a un model de flotes subcontractades, la persistència de Glovo –la seva competència– a utilitzar autònoms va provocar que ells tornessin a ocupar repartidors per compte propi. Un gir que està sota vigilància de la Inspecció de Treball, però les possibles sancions –si n’hi hagués– poden trigar mesos a arribar.

L’altre actor principal en el sector, Just Eat, continua apostant per un model mixt de flotes subcontractades i ‘riders’ ocupats directament. Un sistema que, a priori, respectaria la presumpció de laboralitat que estableix la nova ‘llei rider’.

Notícies relacionades

Aquesta proliferació d’actors que ocupen repartidors autònoms està sent objecte de negoci de nous intermediaris. És el cas de la plataforma Catcher, un agrupador de comandes en el qual els repartidors s’apunten per rebre totes les ofertes disponibles. Entren a l’aplicació, veuen quines comandes estan disponibles i ofereixen ells una tarifa. Si el client està interessat, accepta l’oferta i el repartidor pot entregar aquest paquet per a Glovo, Uber o qui l’ofereixi, fet que reforça els ingressos dels ‘riders’ interessats a continuar com a autònoms. 

El Denis ja no lloga comptes per repartir. Aquest noi va aconseguir regularitzar la seva situació administrativa i ara té una feina a temps parcial als matins en un taller de bicis. «Era una esclavitud digital. Tot el dia pendent del mòbil a veure si queia una comanda. Ningú aguanta gaire temps; els únics són els que no tenen cap altra alternativa», recorda. A la tarda continua repartint, però ara pel seu propi compte i negociant directament amb uns quants restaurants amb els quals té confiança. «Ara soc autònom de veritat», explica.