Preus dels aliments: la pujada no ha acabat d’arribar al consumidor

Davant d’altres episodis d’inflació anteriors, els agricultors i ramaders no s’estan quedant al marge de la pujada de preus. Segons les dades de COAG, els costos dels productors s’han apujat de mitjana el 40%, amb increments que arriben al 150% en el cas de fertilitzants, al 90% en carburants i al 38% en alimentació animal. Per la seva banda, la remuneració mitjana que estan rebent els productors s’ha incrementat el 34%. No és tant com la pujada dels costos (40%), però és una xifra que s’hi acosta molt i això, segons aquesta organització, és gràcies a la reforma de la llei de cadena alimentària, que va entrar en vigor el desembre del 2021 amb l’objectiu –entre d’altres– de garantir que els productors puguin repercutir els seus propis costos. Segons dades del Ministeri d’Agricultura corresponents a l’última setmana d’agost, el preu de la llet al ramader és el 38,6% superior al del mateix període del 2021. El de la carn de pollastre ha pujat el 68%; la de be, el 10,28%; la de vedella ha pujat el 31,9% i la de porcí, el 37%. Aquestes xifres generals, però, no impedeixen la realitat de sectors concrets que no estan aconseguint afrontar l’encariment dels insummes i estan patint el tancament d’explotacions.  

En aquest sector, la llei de cadena alimentària ja va donar com a resultat un increment del 40% del pagament als agricultors, abans fins i tot de l’esclat de la guerra a Ucraïna, explica el director d’Asoliva, Rafael Pico. La segona raó darrere de l’encariment de l’oli d’oliva per al consumidor (13,2%, segons l’IPC d’agost) té a veure amb un augment de la demanda d’aquest producte després que l’esclat de la guerra a Ucraïna provoqués una escassetat radical en l’oferta d’oli de gira-sol i el consegüent encariment (més del 71%). Hi ha una tercera raó, segons Pico, que té a veure amb l’expectativa d’una pròxima collita molt reduïda d’oliva, per la sequera. Aquesta expectativa està portant a augmentar les compres ara, amb la consegüent tensió addicional sobre els preus. Tanmateix, des del punt de vista del director d’Asoliva, tot i que la collita sigui més baixa, les tensions en preus per aquesta raó haurien de ser molt moderades: «Hi ha prou oli perquè no falti al mercat nacional ni per a l’exportació», tranquil·litza Pico amb dades. 

La directora de l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes (Inprovo), María del Mar Fernández Poza, assenyala l’encariment de l’alimentació de les aus com a primera causa de l’increment del 22,4% dels ous en el preu al consumidor, amb dades de l’agost. La tona de pinso ha passat d’una mitjana de 252 euros entre el 2018 i el 2020 a 421 euros a finals d’agost. I el pinso representa entre el 65% i el 70% dels costos de producció en aquest sector. A l’encariment de l’energia que es consumeix en granges i centres de processament s’hi afegeix un increment del 50% dels embalatges. I a tot això s’hi han d’unir les noves exigències del consumidor, a favor d’un producte més sostenible: la diferència entre criar les gallines en gàbies o a terra implica un cost més alt de fins al 20%; la bretxa s’eleva al 50% si es parla d’ous camperols o ecològics. La producció mundial més baixa per efecte de la grip aviària és un altre efecte que afegeix pressió als preus. «El trasllat de tots els costos més elevats al preu final va amb retard. Durant mesos hi ha hagut un tap, amb pujades de preus que no es corresponien amb les dels costos de producció i ara ja s’ha vist que no es podia mantenir aquesta situació», explica Fernández Poza. «El problema és el decalatge entre l’augment dels costos de producció i quan s’és capaç de traslladar-los al consumidor», afegeix.

Els costos de producció del sector del pa estan pressionats per l’encariment del blat i de l’energia, sobretot. «No podem repercutir la pujada en el preu final. És un producte que es consumeix cada dia i no podem fer-ho», apunta Eduardo Villar, president de la Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (Ceoppan) i vicepresident de la Unió Internacional de Forners i Confiters (UIBC). A la seva pròpia fleca, a la Rioja, amb prou feines ha trobat gosadia per apujar la barra de pa d’1,15 a 1,20 cèntims (el 4,34%), si bé les dades de l’IPC donen una pujada general del producte del 15,2%. Algunes fleques han optat per reduir el pes de la barra de pa, en el fenomen conegut com a ’reduflació’. «No podem traslladar al consumidor els nostres costos», insisteix Villar i per això, des del sector es reclama ajudes del sector públic per a un col·lectiu que ja està començant a mobilitzar-se amb protestes en algunes províncies, com aquest divendres passat, a Jaén.

El 2021, mentre que els preus de l’energia i les matèries primeres ja pressionaven l’alça, el preu de la llet per al consumidor continuava a la baixa. Només a partir del setembre del 2021 va començar una pujada del preu de la llet que el mes passat va arribar a una taxa del 26%, que encara va amb retard respecte a l’encariment dels costos de producció, segons explica Luis Calabozo, secretari general de la Federació Nacional d’Indústries Làcties (Fenil). «La pujada reflecteix d’una banda l’augment dels costos de producció i el preu més elevat de la llet pagada al productor, però també una erosió dels marges, que ha frenat un increment més gran», explica Calabozo. Amb dades de l’última setmana d’agost, el preu del litre de llet pagat al ramader havia pujat el 38,6% respecte al mateix període del 2021; per la seva banda, el preu al consumidor va pujar a l’agost l’esmentat 26%. Hi ha altres factors darrere de la pujada del preu de la llet: l’encariment dels costos de producció ha portat al tancament de granges i al sacrifici de bestiar, cosa que ha creat l’expectativa d’una caiguda de la producció que ha contribuït a pressionar a l’alça els preus. Amb tot, Calabozo en relativitza l’impacte. Si el preu mitjà del litre de llet de marca blanca ha passat en un any de 0,69 a 0,86 euros, l’impacte per a una família mitjana es pot acostar als 41 euros a l’any (a partir d’un consum mitjà anual de 70 litres per persona), assenyalen des de Fenil. Amb aquestes coordenades, des de la indústria làctia s’insisteix en la conveniència de traslladar els costos al consumidor, per evitar el tancament d’explotacions: «L’esforç per garantir el futur accés a aquesta matèria primera nacional passa per pagar aquest preu», de 41 euros per família. Malgrat tot, es remarca la necessitat de derivar al sector ajudes públiques que en garanteixin l’actual capacitat productiva.