El Govern preveu aprovar dimarts la creació del Defensor del Client Financer

El Consell d’Estat va remetre aquest dijous al departament que dirigeix Nadia Calviño el seu dictamen no vinculant i l’assumpte ha passat ja per la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, que prepara els temes que seran sotmesos a deliberació del Consell de Ministres. Economia no ha rebut l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però la llei orgànica del poder judicial l’habilita a seguir endavant quan l’òrgan de govern dels jutges no ha emès el seu informe en els terminis previstos. El CGPJ va nomenar el 13 d’octubre Wenceslao Olea, magistrat del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, per elaborar l’informe, però en principi no té previst sotmetre l’assumpte al seu ple fins a almenys desembre perquè és habitual que els treballs s’allarguin en assumptes d’aquesta envergadura, informa Ángeles Vázquez.

Una vegada recolzat pel Govern, el projecte anirà al Parlament perquè les cambres introdueixin els canvis que considerin oportuns i l’aprovin definitivament. Calviño va afirmar fa unes setmanes que confia que la llei de creació de la nova autoritat rebi la llum verda final al llarg del primer semestre de l’any vinent. La vicepresidenta preveu acompanyar l’aprovació en el Consell de Ministres amb la del reial decret que articularà el pla d’ajuda als hipotecats en problemes per l’escalada de l’euribor que negocien des de fa setmanes Economia i la banca amb l’assessorament del Banc d’Espanya. Així ho ha apuntat Calviño aquest divendres, després d’afirmar que espera arribar a un pacte «en les pròximes hores».

L’aspecte clau

La nova autoritat resoldrà les reclamacions que fins ara es presenten davant el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. El fet que les seves decisions hagin de ser vinculants en reclamacions fins a 20.000 euros suposa un canvi de gran calat, ja que els dictàmens dels tres supervisors sectorials no són d’obligat compliment, cosa que fa que siguin ignorats per les entitats en percentatges elevats. 

El Consell Econòmic i Social, òrgan consultiu del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, va demanar a Economia fa unes setmanes que els dictàmens siguin sempre vinculants per a les entitats, sigui quina sigui la quantitat reclamada. En canvi, les patronals bancàries i la CEOE consideren inconstitucional que hagin de ser d’obligat compliment i han reclamat que, en cas de mantenir-se, s’abaixi el llistó dels 20.000 euros als 5.000.

Tret de canvi d’última hora, Economia ha decidit mantenir-lo. «S’ha d’arribar a un equilibri entre resoldre el problema i descarregar els tribunals, d’una banda, i mantenir la seguretat jurídica. Si l’apugem moltíssim, la quantitat de reclamacions que entrarien podria sobrepassar qualsevol estimació. Volem controlar bé el flux i calibrar-ho bé», van argumentar a la primavera fonts del ministeri.

Audiència Nacional

Els pronunciaments del nou organisme es podran impugnar davant la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional. Si les entitats aconsegueixen que els doni la raó, el client haurà de tornar la quantitat recuperada tot i que els dictàmens siguin vinculants (si bé aquests clients no assumiran com ara els costos legals, sinó que ho farà l’Autoritat). Amb això, el Govern ha volgut garantir el dret a la tutela judicial efectiva recollit a la Constitució. En qualsevol cas, considera poc probable que el tribunal decideixi, amb una resolució desfavorable de l’Autoritat, donar la raó a l’entitat.

Segons l’últim avantprojecte d’Economia, a què va tenir accés aquest diari, els consellers i directius de les entitats financeres (bancs, companyies d’assegurances, firmes d’inversió i prestamistes de consum, entre altres empreses) que incompleixin les seves resolucions vinculants podran ser sancionats amb fins a 250.000 euros (infraccions lleus) o fins a un milió d’euros (infraccions greus). Aquests últims, a més, podran rebre una «amonestació pública» amb la publicació al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE) de la seva identitat, la naturalesa de la infracció i la sanció imposada.

Sancions i pressupost

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

En aquell text també s’establia que l’Autoritat podrà fixar una compensació de l’entitat al client d’entre 100 i 2.000 euros quan la reclamació no tingui contingut econòmic (per exemple, la falta d’entrega d’informació precontractual o la falta d’obertura d’un compte de pagament bàsic). Així mateix, es va rebaixar de 1.000 a 500 euros la multa màxima que podran suportar els clients que presentin reiteradament durant sis mesos reclamacions manifestament infundades i inadmeses. El CES ha demanat eliminar aquesta sanció, ja que entén que «aquests supòsits són excepcionals i, en tot cas, podrien ser detectats i resolts per l’Autoritat en la fase d’instrucció prèvia».

L’organisme, que emana d’una directiva europea del 2013, forma part de les reformes promeses a la UE per a aquest any a canvi dels fons comunitaris, però no és necessari que estigui creat sinó que n’hi ha prou que la Comissió Europea percebi avenços significatius en aquesta direcció. Economia ha deixat obert en el projecte de pressupostos del 2023 que es pugui habilitar una partida per posar-lo en marxa. El ministeri estima que l’organisme tindrà una despesa anual d’uns 21,075 milions d’euros (15,68 milions per pagar els sous dels seus 250 empleats, 1,26 milions per a despeses de funcionament, i 3,97 milions per a despeses en tecnologia de la informació i comunicacions) i obtindrà uns ingressos d’uns 25,58 milions per les taxes que pagaran les entitats. La partida pressupostària inicial, en qualsevol cas, serà més gran per les despeses extraordinàries que comporta la posada en marxa.