La UE critica el limitat impacte dels 12.500 milions d’euros en ajudes per al final del carbó

La Unió Europea segueix el seu full de ruta cap al final del carbó dins de les seves fronteres invertint milers de milions d’euros en la reconversió del sector. Però no sempre es compleixen els objectius inicialment previstos. Segons un informe elaborat pel Tribunal de Comptes Europeu (TCE) publicat aquest dimecres, els 12.500 milions d’euros que el bloc va invertir en les set principals regions carboníferes europees entre el 2014 i el 2020 han «tingut un impacte limitat». A Espanya, on Astúries i l’àrea Palència-Lleó són les dues zones més vinculades històricament al carbó, l’organisme apunta que succeeix el mateix amb els 650 milions que va rebre el nostre país, segons han explicat fonts del tribunal europeu a El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica: «Els fons europeus han tingut un impacte limitat tant en els llocs de treball com en la transició energètica».

Els auditors encarregats d’elaborar l’informe reconeixen que s’ha aturat l’activitat minera durant l’última dècada –amb el tancament de 12 mines entre el 2010 i el 2021–, però apunten que «la major part dels fons es van utilitzar per compensar els treballadors». És a dir, que en formació del personal per reinventar-se laboralment i en el repte de la transició energètica, encara queda molt per fer.

Per això, l’Acord Marc per a una Transició Justa de la Mineria del Carbó per al període 2019-2027 es presenta com clau per a la reactivació econòmica de les dues zones carboníferes. Des del TCE indiquen que el Fons Social Europeu (FSE) va oferir cursos de formació per als treballadors afectats a Espanya, però que les autoritats locals no han comunicat l’impacte real que han tingut a l’hora d’ajudar-los a trobar una nova feina.

En concret, a Palència i a Lleó el Fons Europeu d’Ajust a la Globalització (FEG) va invertir 1,02 milions d’euros per «augmentar l’ocupabilitat dels antics miners», però només van aconseguir formar 198 extreballadors del carbó, un 58% de l’objectiu inicial.

Malgrat que el Tribunal de Comptes assenyala que Astúries i Castella i Lleó són les dues regions carboníferes amb una taxa d’atur més alta de la Unió Europea, una cosa que no passava des del 2009, admet que la dada pot emmarcar-se dins del problema d’ocupació a nivell nacional que té Espanya. Entre el 2014 i el 2020 el nombre de llocs de treball relacionats directament amb la mineria va passar de 1.113 a Castella i Lleó i 2.400 a Astúries a zero en els dos casos.

Les dades, tanmateix, sí que avalen el compromís anunciat per Espanya de deixar d’utilitzar carbó per a la generació d’electricitat abans del 2030. El 2010, per exemple, es produïen dins de les nostres fronteres 10,5 milions de tones de carbó i es consumien 16,5 milions, una xifra, aquesta última, que es va incrementar fins als 26,2 milions de tones el 2015, segons Eurostat. El 2020, es van produir 567.000 tones i es van cremar 5,5 milions arreu del país.

19.300 milions més per al 2021-2027

El problema, segons l’informe, és que la reducció d’emissions de CO₂ procedents de la crema de carbó s’ha suplert en molts casos amb la importació d’altres combustibles fòssils, mentre que en països com Polònia o Alemanya el carbó continua sent molt important i les importacions han crescut significativament durant els últims 15 anys.

Els auditors del Tribunal de Comptes Europeu reclamen que el nou Fons de Transició Justa, proveït amb 19.300 milions d’euros i constituït fa poc més d’un any, s’utilitzi d’una manera més eficient per mitigar l’impacte socioeconòmic a les regions carboníferes.

Notícies relacionades

Els experts no descarten que l’Ibex trenqui el seu màxim històric de 15.945 punts

Correus suspèn temporalment enviaments als EUA pels aranzels

Entre altres coses, han demanat que s’augmenti la capacitat de producció d’energies renovables, ja que les inversions en estalvi energètic finançades per la UE també van tenir un impacte modest o no es van poder quantificar. El 2019, la crema de carbó va continuar sent l’origen del 15% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del bloc comunitari.

«El Fons de Transició Justa, component clau del Pacte Verd Europeu, proporciona importants recursos addicionals a les regions carboníferes», afirma Nikolaos Milionis, membre del tribunal responsable de l’auditoria. «La Comissió Europea ha d’assegurar-se que els diners de la UE recolzin una via clara per a la transició cap a l’abandonament del carbó, tenint en compte les tensions al mercat de l’energia després de la invasió russa d’Ucraïna».