Energia

La crisi energètica arracona les petites comercialitzadores de llum i gas davant els grans grups

Els alts preus ofeguen la seva liquiditat i algunes mesures del Govern dificulten que puguin competir en preu amb Iberdrola, Endesa o Naturgy

La crisi energètica arracona les petites comercialitzadores de llum i gas davant els grans grups

EFE/Luis Millán

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Aquesta setmana Holaluz anunciava que posava fi al seu negoci de comercialització de gas. No és un fet aïllat, la crisi energètica està passant factura a moltes petites companyies de llum i gas. Algunes fan fallida, d’altres venen els seus actius i d’altres decideixen deixar de vendre algun producte, com és el cas de l’elèctrica catalana. «La crisi ha posat en evidència la mala liberalització i la baixa competència que tenim. Si arriba una crisi i només sobreviuen les grans és una mostra que això no funciona», explica l’expert en energia de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Javier Arranz.

La decisió d’Holaluz es pot estendre, ja que sorgeix després de la del Govern de limitar les pujades trimestrals de la tarifa regulada o TUR des de setembre de l’any passat (generant un dèficit) per abaratir les factures de gas dels consumidors, una cosa que impossibilita a les companyies petites oferir una tarifa lliure amb què competir.

Elèctriques i gasistes com Holaluz, Fenie Energía, Aldro Energía o Factor Energia s’havien fet un lloc a l’esgarrapar clients dels grans grups integrats verticalment (companyies que compten amb filials de generació i comercialització). Van arribar a superar el 10% de la quota de mercat lliure de llum i en el cas del gas el 5%. Però el 2021 la crisi va invertir la tendència, amb la caiguda dels seus contractes i l’alça d’Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP. En els últims dos anys prop d’un centenar de companyies independents han deixat d’operar a Espanya, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Els primers efectes els van començar a notar l’any passat en la liquiditat i en les garanties que han de dipositar davant l’operador del sistema elèctric, Red Eléctrica. La CNMC va suavitzar el segon dels problemes al reduir les exigències. Però amb la liquiditat no hi ha hagut èxit. I això que l’Associació de Comercialitzadors Independents (ACIE) demana des de finals de l’any passat una línia temporal d’avals de l’ICO específica. Aquestes empreses compren electricitat cada setmana, però la facturen unes cinc setmanes després, per la qual cosa un increment de preus es fa notar en els seus balanços, de manera similar a l’IVA (compren energia al 21%, però el facturen al 5%, per la reducció de la factura, i tot i que Hisenda els torna la diferència, ho fa setmanes més tard).

«Demanem que ens permetin competir a tots per igual i mesures d’índole econòmica i que relaxin les tensions de liquiditat i financeres de les comercialitzadores», resumeix en un correu electrònic el president de l’Associació de Comercialitzadors Independents (ACIE), Asier Gorostiza.

Destrucció de la competència

El Govern va aprovar el setembre de l’any passat un reial decret que obligava nuclears i renovables que tinguessin beneficis extraordinaris pels alts preus del gas a tornar aquests diners. El propòsit era que la recaptació, que es va estimar per als primers tres mesos en 2.600 milions d’euros, s’utilitzés per abaixar la factura de la llum. Però aquesta norma es va modificar unes setmanes després per eximir els qui tinguessin contractes a un preu fix inferior a 67 euros per megawatt hora, després de la denúncia de les grans companyies que defensaven no tenir beneficis extraordinaris.

Notícies relacionades

Aquest canvi va provocar que la recaptació sigui mínima. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, la va xifrar al maig en 340 milions d’euros i va afegir que la mesura serveix per evitar que les companyies realitzin ofertes per sobre d’aquests 67 euros per MW h. Però les comercialitzadores independents es queixen que això no beneficia a tots els consumidors, «sinó només a uns quants» i genera consumidors «de primera i de segona». Segons els càlculs d’ACIE, el 59% dels usuaris pagaran un preu de 67 euros per MW h, mentre que el 41% restant pagarà gairebé cinc vegades més.

«Les grans tenen més energia d’aquest estil i la utilitzen per captar clients (en comptes d’abaratir-los la llum als que ja tenen), mentre les petites hem d’anar a comprar energia al mercat (amb preus entre 150-250 euros per megawatt hora)», explica Javier Bescos, el director de regulació de Fenie Energía. Aquesta norma de setembre del 2021 també obligava Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP a vendre un 25% de la seva energia nuclear i renovable a les comercialitzadores independents i grans clients industrials, cosa que reduiria aquesta desigualtat. Però mai es va posar en marxa perquè les grans energètiques diuen que tenen gairebé tota aquesta energia ja venuda.