Pla de contingència

El Govern amplia l’autoconsum per a urbanitzacions i polígons industrials

Anuncia que augmentarà el límit màxim de 500 metres de distància que hi ha entre on s’instal·len les plaques solars i on aquestes es poden consumir

El Govern amplia l’autoconsum per a urbanitzacions i polígons industrials
2
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

El Govern ampliarà la distància màxima de 500 metres permesa per a l’autoconsum col·lectiu, segons ha anunciat la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, durant la celebració del 10è Fòrum Solar organitzat per la patronal del sector fotovoltaic Unef. Aquesta mesura estarà inclosa dins del pla de contingència dissenyat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per mitigar els efectes de la guerra d’Ucraïna.

El màxim de 500 metres entre on s’instal·len les plaques solars i on aquestes es poden consumir limita la possibilitat d’estendre aquesta tecnologia a grans col·lectivitats, segons explica el director general d’Unef, José Donoso, després de l’anunci de l’Aagesen. «(Ampliar a l’extensió) obre la possibilitat que una col·lectivitat, un poble, una urbanització o un polígon industrial autoprodueixi la seva energia elèctrica», afegeix. De moment, el Govern no revela a quant s’ampliarà aquest límit; però «com a mínim», afegeix Donoso, haurien de ser 2 quilòmetres en baixa tensió i 5 quilòmetres en alta tensió per «homogeneïtzar» Espanya amb «altres països de l’entorn». Un exemple són França, Alemanya o Portugal, on el límit se situa entre aquestes dues variables.

Aquesta mesura és una vella petició d’ERC i en particular del seu portaveu en la Comissió per a la Transició Ecològica del Congrés dels Diputats, Joan Capdevila, que sempre que ha tingut oportunitat ha reclamat de manera insistent ampliar aquesta extensió perquè, segons explica en conversa telefònica i coincideix amb Donoso, «els 500 metres restringeixen molt la possibilitat d’agrupació». «Una comunitat energètica al centre de Madrid o de Barcelona que es restringeixi a 500 metres agrupa molts consumidors i molt poca superfície captadora», explica.

Notícies relacionades

Capdvila no posa el focus només a les grans ciutats i la possibilitat d’estendre acords entre diferents edificis, sinó també en localitats més petites. «Per exemple, un municipi de Catalunya central, on hi hagi possibilitat de posar una planta de tractament de purins en un polígon industrial de mida regular i l’ajuntament tingui superfícies ‘placables’ com el sostre del poliesportiu o les escoles. Tot això es pot integrar a una sola comunitat energètica que a més optimitza el consum», afegeix. «Això el que fa és democratitzar. Si ampliem (l’extensió), augmentem la possibilitat d’agrupació i, sobretot, d’un acord publicoprivat i d’acords entre privats», resumeix.

Tanmateix, el Govern sempre ha sigut molt reticent a aquesta possibilitat. «Necessitem un creixement ordenat de la nostra capacitat de generar electricitat a partir de fonts renovables, amb instal·lacions de mida petita, amb instal·lacions en les quals es dissenya directament, en un primer moment, per a l’autoconsum, ja sigui a través d’una comunitat energètica, ja sigui per a l’autoconsum particular, i fer això de manera compatible amb la resiliència de la xarxa, amb la disminució de riscos, requereix ser prudents en l’extensió i la distància tolerada respecte al punt de consum, i és això i no una altra cosa el que explica per què s’ha introduït aquesta limitació en la distància», deia la vicepresidenta Teresa Ribera el 30 de juny passat al Congrés dels Diputats.