Els nous pressupostos preveuen 13 milions per desplegar la Llei de Memòria

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2023 preveuen 13,95 milions d’euros per desenvolupar les accions previstes en la Llei de Memòria Democràtica recentment aprovada, com la creació d’un banc nacional de l’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura o la retirada de símbols franquistes.

En concret, els nous pressupostos destinen 13.952.000 euros per desplegar la Llei de Memòria Democràtica, una xifra lleugerament superior als 11.826.300 euros que figuraven en els comptes aprovats per al 2022, en previsió que la norma fos aprovada aquell any.

Per aquest motiu, en la descripció del programa dedicat a Memòria Democràtica, a càrrec del Ministeri de la Presidència, es repeteixen molts dels enunciats que ja figuraven en els pressupostos del 2022, com un nou banc nacional de l’ADN i un cens de víctimes.

La diferència és que en aquesta ocasió la Llei de Memòria Democràtica acaba de ser aprovada definitivament en el ple del Senat i entrarà en vigor aviat, després de la seva publicació al BOE, derogant així la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El programa de Memòria Democràtica inclòs en els nous pressupostos preveu augmentar les intervencions en fosses comunes respecte al 2022, al passar de 1.000 cossos localitzats a 1.200 i de 800 cossos exhumats a 1.000.

Un dels principals objectius és començar a elaborar el cens nacional de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb la previsió d’arribar a mil persones al llarg del 2023.

El Govern preveu recollir al llarg de l’any vinent 50 mostres de l’ADN per elaborar un banc nacional i entregar 120 certificats de reconeixement i reparació a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, xifres que coincideixen amb les incloses en la previsió del 2022.

També coincideix la xifra de les fosses que el Govern preveu actualitzar al mapa nacional, amb un total de 450.

En canvi, el nombre de beneficiaris de subvencions en règim de concessió directa augmenta en les previsions de 45 a 50, i el de beneficiaris de subvencions de règim de concurrència competitiva de 123 a 130.

Entre altres accions, el Govern contempla mantenir 35 trobades amb familiars de víctimes, celebrar deu actes per commemorar l’alliberament de camps d’extermini i catalogar 200 edificis que van ser construïts mitjançant treballs forçats pels batallons disciplinaris del franquisme.

A més, els pressupostos del 2023 preveuen destinar subvencions nominatives als ajuntaments de Jaén i Huelva i a la diputació de Ciudad Real per a l’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil.

Altres accions destacades són l’elaboració d’un cens de simbologia franquista per a la seva posterior retirada i la identificació del major nombre possible de restes al Valle de los Caídos, que passarà a denominar-se Valle de Cuelgamuros.

Els pressupostos del 2023 també recullen accions destinades a la promoció i declaració de llocs de memòria, ja que la nova llei contempla l’elaboració d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica, així com un concurs d’idees per a la «resignificació» del Valle de los Caídos.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

També s’inclou entre els objectius, tot i que sense concretar xifres, la posada en marxa d’una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre 1978 i finals del 1983, un marge temporal que el Govern va estendre un any després de pactar una esmena amb EH Bildu i que inclou des de l’aprovació de la Constitució fins als inicis del Govern de Felipe González.

Altres accions concretes que preveu el Govern per al 2023 relacionades amb la Llei de Memòria són una exposició sobre el moviment estudiantil antifranquista i una altra exposició per commemorar els 200 anys del final del Trienni Liberal.