Els espanyols gasten 43.500 milions d’euros a l’any a menjar fora de casa

De la dada, facilitada ahir per Edurne Uranga, vicepresidenta de l’àrea de Foodservice a Europa per a la consultora Circana, es conclou que "cada espanyol realitza al llarg de l’any una mitjana de 152 d’aquests consums immediats, una xifra que només supera Itàlia, amb 221 accions per càpita, i una mica per sobre de les 142 que fan els francesos", segons va indicar la directiva en el marc d’una jornada sobre El consumidor del 2026 en Foodservice celebrada a Alimentaria Hostelco. El saló es va inaugurar ahir, amb la presència del rei Felip VI i del president de la Generalitat, Salvador Illa, i se celebrarà fins dijous a la Fira de Barcelona.

Incertesa geopolítica

Això sí, va advertir, "tot i que a Espanya es va apreciar l’any passat una certa estabilització d’aquest tipus de consum, el cas és que, mentre en el primer semestre de l’any hi va haver fins i tot una lleugera pujada, del 0,2%, la tendència es va invertir en la segona part de l’any, quan es va detectar una petita recessió del 0,1%". Amb tot, en altres països europeus, el foodservice va experimentar un retrocés de fins al 3% en el cas del Regne Unit, del 0,8% a Itàlia i del 0,5% a França, "fruit de la pressió econòmica que estan patint els consumidors, sobretot per la incertesa geopolítica, que els està portant a continuar contenint la despesa", va indicar Uranga. "I és que el sentiment generalitzat és que la crisi s’ha cronificat", va lamentar.

Als espanyols els agrada, quan surten fora, menjar a l’interior del bar o restaurant, "és un país que consumeix en sala", va remarcar la directiva de Circana, però el segment que més creix respecte a anys passats és el denominat take away, és a dir, el dels que s’emporten el menjar a casa, "ja sigui del mateix restaurant o del supermercat". El servei a domicili o delivery viu aquí un moment complicat i cau un 7% en el nombre d’usuaris, davant la pujada del 9% que ha tingut en el conjunt d’Europa. Uranga ho va atribuir a les regulacions que té Espanya en aquest sector, i tot i que no ho va esmentar, sí que al·ludia a les qüestions laborals d’empreses com Glovo.

Entorn del 25% de les ocasions de consum immediat, una de cada quatre, es produeix fora del sector de la restauració, cosa que significa que "la competència ja no és el restaurant del costat, sinó tot el que rivalitza per aconseguir un espai en l’estómac del consumidor". Aquest consum immediat "respon sobretot a qüestions sociodemogràfiques i encaixa amb públics joves".Entorn del 25% de les ocasions de consum immediat, o sigui, una de cada quatre, es produeixen fora del sector de la restauració, cosa que significa que "la competència ja no és el restaurant del costat, sinó tot el que rivalitza per aconseguir un espai a l’estómac del consumidor", ha prosseguit l’especialista en mercats de Circana. Aquest consum immediat, a més, "respon sobretot a qüestions sociodemogràfiques i encaixa amb públics joves".

Una altra de les particularitats dels ciutadans a l’hora de sortir a menjar o prendre alguna cosa fora de casa és que "el 43% de les ocasions de consum són per fer l’àpat del migdia o el sopar, davant el 35% de la mitjana europea". Amb tot, "és veritat que augmenten moments que fins ara eren més minoritaris com l’esmorzar i el brunch, que ha tingut un increment important".Una altra de les particularitats dels ciutadans a l’hora de sortir a dinar o prendre alguna cosa fora de casa és que "el 43% de les ocasions de consum són per realitzar el dinar del migdia o el sopar, davant el 35% de la mitjana europea". Amb tot, ha destacat l’experta, "és veritat que augmenten moments que fins ara eren més minoritaris com l’esmorzar i el ‘brunch’, que ha tingut un increment important".

Les previsions per al 2026 apunten a un canvi de tendència. Mentre tot indica un repunt als països europeus on l’any passat es va frenar el consum fora de casa (a Itàlia podria créixer un 1,3% i al Regne Unit, un 0,9%), les dades per a Espanya són més moderades i assenyalen que si augmenta, ho farà en un 0,1%.Les previsions per a aquest 2026 apunten a un cert canvi de tendència. Així, mentre tot apunta que hi haurà un repunt als països europeus en els quals l’any passat es va frenar el consum fora de casa (a Itàlia podria créixer un 1,3% i al Regne Unit, un 0,9%), les dades per a Espanya són bastant més moderats i assenyalen que si augmenta, ho farà en un 0,1%.

Al marge de la restauració

Notícies relacionades

Les gasolineres hauran de publicitar les rebaixes d’impostos del Govern

Aagesen afirma que l’apagada del 28 d’abril es podria haver evitat

"El que sí que s’incrementarà, i es preveu un creixement explosiu, és el consum fora de la restauració tradicional", vaticina Uranga. Això vindrà donat per un fenomen que ja va començar a veure’s en alguns països com les cadenes de supermercats que van llançar les seves pròpies marques d’aliments per emportar-se a casa o les que van firmar acords amb restaurants o cafeteries per vendre els seus productes als lineals de la gran distribució."El que sí que s’incrementarà, i es preveu fins i tot un creixement explosiu, és el consum fora de la restauració tradicional", vaticina Uranga. Això vindrà donat per un fenomen que ja ha començat a veure’s en alguns països com les cadenes de supermercats que han llançat les seves pròpies marques d’aliments per emportar-se a casa o les que han firmat acords amb restaurants o cafeteries per vendre els seus productes als lineals de la gran distribució.

Això no implica, va puntualitzar, que els restaurants tal com els hem conegut fins ara estiguin cridats a l’extinció. "Podrien desaparèixer aquells que no aporten cap valor afegit, els que s’han dedicat al menú del dia sense més especialització, però els altres, els que aporten una experiència al client, no tenen res a témer". Una dada més, digna de reflexió: els establiments que serveixen menjar a la barra, sense cambrer o servei de taula, "els que abans s’havien anomenat de fast food ja han igualat en nombre de consumidors els que mantenen aquest servei de taula". nAixò no implica, ha puntualitzat, que els restaurants tal com els hem conegut fins ara estiguin cridats a l’extinció. "Podrien desaparèixer aquells que no aporten cap valor afegit, els que s’han dedicat al menú del dia sense més especialització, però els altres, els que aporten una experiència al client, no tenen res a témer", ha dit. I una dada més, digna de reflexió: els establiments que serveixen menjar a la barra, sense cambrer o servei de taula, "els que abans s’havien donat a trucar de ‘fast food’ ja han igualat en nombre de consumidors que mantenen aquest servei de taula", ha conclòs.