El Govern central llança la proposta de tarifa regulada de la llum per evitar vaivens en el preu de la factura

El Govern central vincularà la tarifa reguladade la llum, coneguda com a Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), als mercats de futurs per evitar la volatilitat de preus que li provoca estar indexada únicament al mercat diari (‘pool’). La proposta, que acaba de ser llançada a informació pública (fins al 7 de novembre) per part del Ministeri per a la Transició Ecològica, és una de les condicions acordades entre l’Executiu i la Comissió Europea per autoritzar l’«excepció ibèrica» i havia de ser presentada a principis d’aquest mes per a la seva entrada en vigor a partir del 2023. I així passarà, tot i que de manera progressiva, perquè la referència de mercats a termini representi el 25% del preu el 2023, el 40% el 2024 i el 55% el 2025. ¿I com es farà aquest cistell de preus futurs? El 10% correspondrà al producte mensual, el 36% al producte trimestral i el 54% al producte anual.

Aquesta nova fórmula no és el preu final que paguen els consumidors, sinó el preu del concepte d’energia, al que cal sumar la potència contracta, els impostos i altres càrrecs. Des de la creació d’aquesta tarifa l’any 2014, el PVPC ha sigut una de les ofertes de subministrament elèctric més competitives del mercat, segons han indicat anualment els informes del mercat minorista elaborats per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I a aquesta estan acollits en l’actualitat nou milions d’usuaris, el 35% del total, inclosos els consumidors vulnerables que es beneficien del bo social elèctric, al ser aquesta tarifa obligatòria per acollir-se a aquest descompte.

El problema és que aquesta relació directa amb els preus majoristes –que l’últim any s’han incrementat un 500%– provoca que les variacions en el preu del ‘pool’ es reflecteixin de manera automàtica a les factures i això l’últim any ha provocat grans diferències de preus a la factura de la llum d’un mes a l’altre. Alhora, segons diu el text publicat aquest dimecres, incita a una «elevada exposició» al mercat diari per part dels grans compradors, cosa que soscava els incentius a comprar energia a termini, fet que «s’ha revelat com una debilitat en el context d’escalada alcista» de preus provocada per l’efecte contagi del gas natural sobre els preus de l’electricitat.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Govern accelera el desembarcament a Telefónica i confirma que en té un 5%

D’aquesta manera, a llarg termini la nova fórmula no suposarà necessàriament un preu més baix i aquest tampoc n’és l’objectiu. I així es reflecteix en la memòria econòmica del reial decret llei, que explica que en un mercat com el del 2021 en què el preu del ‘pool’ va finalitzar en 111,9 euros per megawatt hora de mitjana, amb la nova metodologia el resultat final hagués sigut un 20% més barat. El 2019, però, hauria sigut un 11,4% més car. Però sí que disminuirà la inestabilitat. És a dir, que els preus siguin menys canviants. Segons els càlculs del Govern, la volatilitat anual del preu diari (com varia al llarg de l’any el preu mitjà diari) es redueix al 17%, enfront del 27% de volatilitat del ‘pool’; mentre que la volatilitat anual del preu mitjà mensual (com varia al llarg de l’any el preu mitjà mensual) es redueix al 16%, enfront del 23% del preu del ‘pool’. Tot i que evidentment aquests percentatges són orientatius.

D’altra banda, la nova norma també acota qui poden ser receptors d’aquesta tarifa. Així, a partir del 31 de desembre del 2023, un any després de l’entrada en vigor de la nova regulació, es limita la possibilitat d’acollir-s’hi a «consumidors domèstics i microempreses». A la redacció original de la norma que regula el PVPC actual no es preveia cap restricció entorn de la mida de l’empresa, sinó que l’única limitació és tenir una potència de 10 quilowatts.