Paradoxa a la UE: acorrala la seva flota i eleva la compra de peix de països sota sanció

Els greus problemes de control de la seva flota no van impedir que, dos anys més tard, entrés en vigor el tractat bilateral de comerç amb la Unió Europea. «Aquest Protocol d’Adhesió –va emfatitzar el llavors ministre d’Exteriors equatorià, Juan Carlos Cassinelli– garanteix accés amb 0% d’aranzel per al 99,7% dels productes agrícoles i el 100% dels productes industrials i pesquers de l’Equador de forma immediata». Via lliure i catifa vermella per al peix equatorià i les seves conserves. I, dos anys després, el país va ser amonestat amb una targeta groga per les deficiències en matèria de control pesquer.

I com l’Equador n’hi ha uns quants més, que redunden en una paradoxa: Brussel·les continua reduint la seva pròpia flota però habilita l’entrada massiva de productes de països advertits de sanció. A dia d’avui, els països amonestats són els següents: a més de l’Equador, Panamà, Ghana, Saint Kitts i Nevis, Sierra Leone, Trinidad i Tobago, Libèria, el Vietnam i el Camerun. En definitiva, només el 2021 van introduir peixos i conserves per valor de més de 2.300 milions d’euros, substancialment per sobre dels nivells previs a la covid i a la frenada del transport global.

En paral·lel, Brussel·les acaba d’implementar un reglament que posa en perill la continuïtat de més de 200 pesquers gallecs, amb impacte indirecte sobre dos de cada deu vaixells en actiu. El veto a la pesca de fons –sense informes prou científics, sense avaluació d’impacte socioeconòmic i amb zones que no arriben als 400 metres de profunditat– entrarà en vigor el pròxim 9 d’octubre. Una acció normativa que es produeix enmig d’una guerra al cor del continent i que, com ha recordat el ministre de Pesca, Luis Planas, ha evidenciat la rellevància del sector pesquer a favor de la sobirania alimentària de la Unió.

Al capdavant

L’Equador és, amb molta diferència, el país que més peix introdueix al vell continent. Sobretot a través d’Espanya, amb més de 350 milions d’euros l’exercici passat i després d’un increment interanual del 50%. El segueixen França i Itàlia, compradors nets de productes amb base de proteïna marina. Si abans de la pandèmia aquest país exportava 4.200 milions a l’any, ara s’aproxima als 4.700.

Una alça més limitada, en termes relatius, a l’experimentada per Panamà, que factura 100 milions anuals al mercat europeu; en un any ha augmentat un 80% gràcies a les seves vendes a Espanya, Itàlia o Dinamarca. D’acord amb les dades aportades per la Secretaria d’Estat de Comerç, la facturació a Europa de Ghana o el Camerun és residual, i la del Vietnam s’ha reduït substancialment els últims anys (802 milions el 2021).

Notícies relacionades

Open Cosmos triplicarà la mida de les instal·lacions a Barcelona

La patronal del Vallès Oriental reclama inversions urgents

Igual com l’Equador, la targeta groga a Panamà es va imposar l’any 2019. I és més a prop de rebre una targeta vermella –implicaria la prohibició d’exportar peix a la Unió Europea– que de recuperar el seu bon estatus passat. «És extremadament urgent abordar les llacunes en el sistema de lluita contra la pesca INDNR. Han passat més de dos anys des de la identificació de Panamà com a país no cooperant i fins i tot queda molt per fer», va exposar aquest estiu la Direcció General d’Assumptes Marítims (DG Mare).

En un altre pla hi ha Rússia, que no compta amb cap apercebiment però les seves vendes a l’exterior aporten divises al règim de Vladímir Putin. Només en la primera meitat de l’any en curs les vendes de peix a la UE van vorejar els 530 milions d’euros, un 50% més que en el mateix període del passat exercici i màxim històric de la sèrie disponible. Els vaixells pesquers de pavelló rus no han perdut l’accés als ports comunitaris.