Funcas preveu el fre de la vivenda per l’alça de tipus

Funcas preveu que l’alça dels tipus d’interès suposarà un fre en la demanda de vivenda a Espanya. El gir en la política monetària com a conseqüència de les pressions inflacionistes provocarà una moderació del cicle alcista de la vivenda el 2023, segons es desprèn de l’últim ‘Cuadernos de Información Económica’ de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). Els experts del servei d’estudis de les caixes apunten que, tot i que el mercat continua expandint-se, tant en nombre de transaccions com en preus malgrat la frenada de l’activitat econòmica, no trigarà a debilitar-se a causa de la pujada de l’euríbor, principal referència del mercat hipotecari.

El director de Conjuntura Econòmica de Funcas, Raymond Torres, explica que, malgrat la pèrdua de capacitat de compra generada per la inflació, els excedents d’estalvi acumulats durant la pandèmia i l’evolució relativament favorable de l’ocupació continuen impulsant la demanda i la pujada de preus el 2022, que podria situar-se en l’entorn del 6% de mitjana anual, superior a la de la renda disponible de les llars. Tanmateix, ha advertit que el mercat es moderarà a mesura que les condicions de finançament s’endureixin i l’esforç financer de les famílies –ja lleugerament per sobre de la mitjana històrica– s’incrementi. L’anàlisi de Funcas coincideix en gran manera amb els realitzats pel servei d’estudis de CaixaBank, ja publicat per EL PERIÓDICO.

«La menor demanda i l’oferta més gran provocaran una desacceleració, amb uns preus que podrien evolucionar en línia amb la renda disponible de les llars», ha assenyalat Torres, que no obstant descarta un enfonsament del mercat o un fort repunt de la morositat, ja que a diferència de l’època de l’esclat de la bombolla immobiliària, el mercat no parteix ara una posició sobrevalorada.

Els canvis en la política monetària també tenen impacte directe en el sector financer. Els experts de Funcas, Santiago Carbó i Francisco Rodríguez, expliquen que la pujada dels tipus d’interès no implica, de manera immediata i sense incerteses, una millora de la rendibilitat bancària, especialment en un context tan complicat com l’actual.

Notícies relacionades

¿Quins són els desitjos immobiliaris dels catalans?

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

En aquest sentit, adverteixen que el canvi de la política monetària està «ple de desafiaments» com un procés inflacionari greu, l’amenaça de desacceleració o recessió i la debilitat financera de gran part del teixit empresarial de nombrosos països davant l’augment del cost de finançament, així com l’evolució de la morositat dels préstecs amb avals públics i la finalització de les moratòries de crèdit.

Els bancs no traslladen ràpidament l’alça de tipus als dipòsits

Un altre dels informes, firmat per Marta Alberni, Ángel Berges i María Rodríguez, corrobora la relació directa entre el nivell de tipus i el marge d’intermediació. Si bé els experts consideren que el marge de la banca espanyola i europea s’hauria de veure afavorit pel nou entorn de tipus, en el qual la referència més rellevant per al negoci minorista, l’euríbor a 12 mesos, ja supera el 2%, assenyalen que la translació d’aquest increment al marge d’intermediació no serà lineal. La raó rau en el diferent ritme i intensitat de depreciació dels actius i passius bancaris per adequar-se a la nova corba de l’euríbor. És a dir, la translació del repunt dels tipus a la rendibilitat del marge d’interessos es produeix de manera progressiva i gradual, més lenta en la rendibilitat del crèdit que en el cost dels dipòsits.