José María Aznar: «Necessitem una reforma fiscal eficient i no asfixiant»

L’expresident José María Aznar considera que Espanya necessita fer un repàs al seu sistema fiscal. Una reforma que porti a un marc tributari «eficient i no asfixiant». Dues característiques que al seu parer no reuneixen les mesures impositives del Govern de Pedro Sánchez. Més aviat al contrari. Amb una inflació en els dos dígits –10%–, qui va ser president del Govern d’Espanya entre 1996 i 2004 lamenta que el Ministeri d’Hisenda encara no hi hagi deflactat impostos, que de cap manera vol dir abaixar-los, sinó ajustar-los a l’actual escenari inflacionista.

Però Aznar no només va censurar aquest dimarts l’Executiu de PSOE i Podem pel que no ha fet -deflactar tributs–, sinó també pel que sí que ha fet o sembla disposat a fer: implantar un impost als rics que, va argumentar, no és més que un nou impost sobre el patrimoni. Si hi ha una cosa inoportuna en aquests moments –va afegir– és precisament aquest nou tribut que ja es cuina al Ministeri d’Hisenda. «L’únic que no necessitem ara és un impost sobre el patrimoni», va sentenciar l’històric dirigent del PP.

José María Aznar va ser el protagonista de la segona edició del Fòrum JH Asesores Financieros y Bancarios, una trobada organitzada pel despatx homònim fundat per Jorge Hodgson, que l’abril passat va rebre el premi de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepime) a l’empresari autònom de l’any. L’expresident del Govern va exposar que en els actuals temps de «deglobalització», Espanya necessita un gran pacte polític a mitjà termini – «deu anys» – amb l’objectiu de «consolidar l’economia». Una mena de pacte per l’estabilitat econòmica del país amb el compromís de quatre reformes: fiscal, laboral, de pensions i educativa.

Quant a l’educació, Aznar va lamentar davant l’auditori de la sala d’actes de l’Hotel Europe Villa Cortés –on no hi havia ni un seient buit– que les últimes decisions de l’Executiu estatal en la matèria no promocionin l’excel·lència, sinó que, molt al contrari, persegueixin «consolidar la mediocritat». Es referia així l’expresident del PP a decisions com la de permetre que els alumnes passin de curs amb independència de quants suspensos tinguin. En el pla laboral, Aznar va posar èmfasi –al marge de recordar que la pretesa reforma de l’actual Govern en el fons no va ser tal perquè el gruix de la llei de 2012 continua vigent– que és imprescindible «donar més mobilitat a les relacions laborals». No va aclarir, això sí, què significa per a ell més mobilitat. Respecte de les pensions, el que va ser president del PP de 1990 a 2004 es va mostrar taxatiu: l’actual sistema és inviable. «El sistema de pensions és insostenible, això és així, i és una cosa que cal afrontar amb totes les conseqüències», va remarcar. En aquest sentit, Aznar va recordar l’«error garrafal» que va cometre el gabinet de Pedro Sánchez al tornar a indexar les pensions a l’Índex de Preus de Consum (IPC), això és, a la inflació. El Govern va suprimir els mecanismes correctors i va decidir que les pagues dels jubilats es revaloritzessin a partir d’aquest any en la mesura que s’incrementi l’IPC. Amb la inflació en el 10%, el percentatge en què pujaran les pensions serà històric, un augment extraordinari que xoca frontalment amb el pacte de rendes que l’Executiu ve demanant a patronal i sindicats. Just ahir es va saber que la despesa en pensions batia un nou rècord.

Amb tot, la qüestió fiscal va ser en la que més es va aturar Aznar. Més enllà de discutir sobre un impost en concret, l’expresident creu que en un escenari tan complex com l’actual urgeix una ambiciosa reforma dins d’aquest pacte més ampli per l’economia. El problema, va assegurar, és que no es donen les condicions polítiques ni per a aquest gran pacte econòmic ni, per tant, per a la, segons la seva opinió, necessària reforma fiscal o tributària. En aquest sentit, Aznar va treure a col·lació dos temes d’actualitat en què l’ideari liberal –aquest que assumeix el PP- s’oposa de ple a la postura de l’actual Govern: l’impost als rics i la deflactació de tributs.

Sobre això últim, l’excap de l’Executiu central va afirmar que si l’Administració pública no deflacta impostos, és a dir, no els ajusta a la inflació –en el cas de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques n’hi ha prou augmentant els trams d’ingressos en la mesura que ha pujat el cost de vida per llimar els efectes de l’onada inflacionària–, el contribuent acaba patint una mena de doble imposició. «S’està sotmetent el ciutadà a un doble impost; el Govern es queda amb una cosa que no és seva en perjudici, sobretot, de les rendes mitjanes i baixes», va insistir Aznar, que arran d’això va recordar com la classe mitjana europea ha minvat en els últims anys i fins a quin punt aquest deteriorament ha sigut el detonant de l’auge de l’extrema dreta. Per això, lluny de censurar la competència fiscal entre Comunitats Autònomes, l’expresident va animar aquesta espècie de rivalitat, entre altres coses perquè en el fons no hi ha una competència interautonòmica, va apuntar, sinó entre Madrid i Andalusia. «Aquesta competència fiscal és la que té negre el Govern, perquè pensen que perden el control i pot veure’s que el que ells fan no és el millor». Quant a l’impost als rics, va dir que la qüestió no és que els rics hagin de pagar més –una obvietat–, sinó que un govern ha de prendre les millors decisions en cada moment per a la seva economia, i Aznar no creu que aquest nou tribut sigui la millor decisió.

Política i monarquia

Notícies relacionades

Open Cosmos triplicarà la mida de les instal·lacions a Barcelona

La patronal del Vallès Oriental reclama inversions urgents

En el pla sociopolític, i més en concret sobre aquest auge de l’extrema dreta a Europa, l’expresident va puntualitzar que a Espanya el radicalisme no està tant en la dreta com en l’esquerra. De fet va assenyalar directament el PSOE: «El radicalisme d’esquerra del Partit Socialista és alarmant i preocupant». És més, Aznar va assegurar que la millor mesura econòmica per al país seria el «canvi polític» i es va mostrar preocupat pels 14 mesos que encara li queden a l’actual legislatura. «Una eternitat i mitja» que atemoreix l’expresident perquè el Govern pot, va emfatitzar, «enfangar la situació de manera irremeiable amb més mesures populistes i més despesa estructural».

Preguntat pel periodista Gonzalo Castañeda per la monarquia, Aznar va posar èmfasi que «sense monarquia, no hi ha Constitució», i precisament per això «l’esquerra radical vol tombar-la, perquè tombaria la Constitució». El conferenciant va lloar el paper de Felip VI i, sobre el seu pare, l’emèrit Joan Carles I –embolicat en una sèrie de polèmiques des d’abans de la seva abdicació–, va dir que va ser algú «indispensable per portar el sistema democràtic i de valors a Espanya», i això «pesa molt més que altres circumstàncies».