Rebaixes fiscals com a Madrid i Andalusia

Galícia avança una rebaixa a la meitat de l’impost de patrimoni

La Xunta recapta uns 67 milions d’euros a l’any a Galícia amb aquest tribut, que actualment ja té una bonificació del 25%

Galícia avança una rebaixa a la meitat de l’impost de patrimoni
2
Es llegeix en minuts

El president de la Xunta, Alfonso Rueda, acaba d’anunciar una rebaixa del 50% en l’impost de patrimoni, que a Galícia recapta uns 67 milions d’euros a l’any i s’aplica només a les rendes més altes. Actualment, aquest tribut ja té una bonificació del 25%, que a partir del 2023 serà del 50%.

D’aquesta manera, Galícia es queda a mig camí de Madrid, Andalusia i Múrcia, ja que mentre la comunitat madrilenya ja l’ha suprimit, l’andalusa l’eliminarà completament el 2023, tal com va anunciar aquesta setmana el seu president, emprenent una espiral de rebaixes fiscals entre les autonomies del PP, a la qual també s’ha afegit Múrcia.

El president de la Xunta va avançar aquesta rebaixa fiscal en un acte amb empresaris a la Corunya, abans que la setmana vinent acudeixi al Parlament per explicar les línies generals dels pressupostos per a l’any vinent.

«És molt millor abaixar impostos que apujar-los»

«És molt millor abaixar impostos que apujar-los», ha defensat Rueda ,i ha afirmat que a Galícia hi ha «estímuls» per crear «un clima afavoridor» en determinades qüestions, com en el repte demogràfic, segons recull l’agència Efe.

Preguntat per si abaixarà els impostos sobre el combustible, que a Galícia estan en el tram més alt, ha dit que els pressupostos encara estan en elaboració, tot i que ha matisat que «la Xunta no pot arribar a tot ni fer-ho tot en solitari».

En la conferència ha considerat que la societat té una sèrie de «reptes» que «no són gens fàcils», amb qüestions com el preu del gas, la inflació i l’execució de fons europeus, en què «l’únic que és una certesa avui dia és el dubte, la incertesa.»

«El que s’ha construït en els últims anys, en les últimes dècades, està, com a mínim, trontollant», ha assegurat.

Davant aquesta situació, hi veu tres opcions, una postura «triomfalista que nega els perills», que vincula, sense citar-lo, al Govern, una altra de «catastrofista» amb un «discurs més tremendista sense aportar solucions» i, finalment, la «via del seny», que és la seva.

Aquesta ha de ser una opció que «no amagui els problemes ni els resti valor, però que també ofereixi esperança», ja que creu que «hi ha oportunitats i en cal treure profit».

«És la via que m’agrada i la que, com a president de la Xunta i responsable públic, estic obligat a seguir», ha prosseguit.

Veu «indicadors per a l’optimisme»

Veu, en aquest moment, «indicadors per a l’optimisme» en elements com les dades d’atur, la potència exportadora, la transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, el sector naval i l’automoció.

I també observa oportunitats en àmbits de desenvolupament d’infraestructures sobre hidrogen verd, residus ramaders o de producció d’energia eòlica marina.

La meta és «que les xifres es continuïn mantenint i continuïn creixent», així que defensa, una vegada més, la necessitat de captar inversions, simplificar burocràcia i dotar de seguretat jurídica, ha comentat.

Davant d’això i sobre l’execució dels fons Next Generation de la Unió Europea, ha opinat que els ministeris no tenen capacitat per gestionar-los i n’ha reclamat la gestió autonòmica.

Notícies relacionades

El president d’Abanca, Juan Carlos Escotet, ha considerat «vital» la «innovació i competitivitat en aquest context», ja que creu que són factors diferencials.

«Els esforços en favor de la innovació sempre compensen», ha expressat després de declarar-se’n «antic defensor».