Els preus van pujar gairebé 10 vegades més que els salaris durant la primera meitat de l’any

El 2022 està sent, de moment, un ‘annus horribilis’ per a les economies familiars, amb un cistell de consum que creix amb tot el vigor que li falta als salaris. L’INE ha publicat aquest divendres l’enquesta trimestral de costos laborals, referent al segon trimestre de l’any, que revela que el sou per hora efectivament treballada amb prou feines havia pujat l’últim any l’1,1%, situant el salari mitjà en els 2.153,9 euros bruts al mes (12 pagues). Davant una inflació que, en el mateix període, es va situar en el 10,2% interanual.

Les dades de l’INE també revelen que no tots els sectors estan patint de la mateixa manera l’espiral inflacionista i que mentre en el sector serveis –en el qual treballa la majoria de la població– els salaris efectius s’han mantingut estancats (+0,2%) en els últims 12 mesos, en la indústria han augmentat un lleuger 3,2% i en la construcció el 6,5% –que, si bé representa una pèrdua de poder adquisitiu, dona compte dels diners que estan invertint les empreses per captar treballadors i poder mantenir l’activitat a l’alça que registra el sector–.

Notícies relacionades

Patronal i UGT preacorden el nou conveni d’hostaleria: 300.000 salaris pujaran el 4% aquest any

Quatre claus per explicar el 16.000 de l’Ibex

En l’actual fase postpandèmica, les empreses estan prioritzant la contractació de nou personal per sobre de la millora de les condicions laborals del que està en plantilla. Això explica, en part, l’avenç del PIB a un ritme superior que els sous. O que les empreses gasten bastant més en salaris del que han augmentat el pagament per hora. El cost salarial mitjà que una empresa paga per ocupar un treballador ha augmentat el 4,3% l’últim any, mentre que el cost salarial per hora efectivament treballada a penes ha crescut l’1,1%.

Més gent contractada i més hores per a la gent que estava a temps parcial i la direcció li ha ofert allargar la jornada. Això coincideix amb les bones xifres d’ocupació registrades durant la primera meitat de l’any, ja que que fins al juliol les xifres d’afiliats a la Seguretat Social van anotar rècords malgrat l’hostil context internacional.